El motiu d'anar a Taiwan era tenir un visat d'entrada per menys de 30 dies. No estava segur de que la entrada des de Taiwan contes com un visat pels estrangers, ni que es pogués entrar. Tampoc sabia si deixarien sortir cap a Taiwan. El mes normal es fer això des de Hong Kong, però la situació amb Taiwan esta molt normalitzada.
Es dons un consell per als futurs viatgers, encara que Xina te frontera amb tants països que sempre n'hi ha un a ma per sortir i tornar a entrar.
Es curiós el supersticiosos que son. Aquest temple estava al canto del pis a on dormia i cada nit vaig anar-hi a veure si algun dels 5 barbuts als que cremaven incens em deia alguna cosa. Els deus no em van dir res, però vaig acabar xerrant amb un monjo. La gent hi va a demanar favors. Per exemple una ginecologa a demanar als deus per quedarse embarassada. El procediment es com un bingo. Postrat davant de les imatges tires dos pedres a terra i fas un desig. Si cauen del mateix canto, pots agafar un basto de la sort que tindrà un numero. Desprès hi ha un armari amb 90 calaixos que cada un te una pila de papers amb unes frases que suposadament et donen resposta. Tornes a tirar les pedres, i si surten igual ho dones per bo, i busques a un monjo que interpreti que te que veure el que diu el paper amb el teu problema. Si no va be, torna a començar. Si li portes un pollastre rostit o una poma als deus, t'ho agraeixen. El panteó de deus es molt obert. Segur que en Guardiola o en Messi ja hi serien. Sembla una mica freaky, però ho adscriuen al taoisme, que suposo que es a on cap tot.
Li vaig dir al meu amic el monjo que ja em pensaria si m'hi afiliava.
En canvi Taiwan es un desastre per els Youth Hostels. Crec que la definició no es la mateixa.
A Taipei tenia una habiatacio en un pis d'una familia, en que tots compartien l'unic bany. Per no morirte de calor calia tenir les finestres obertes, al pis onze, estendre la roba a la finestra i aguantar el soroll del carrer. Tot per 30€ el quarto individual sense bany.
En canvi a Guangzhou, l'antiga (Canton), estic en un alberg molt agradable, amb una habitació individual amb bany, aire condicionat i tele, per 12€. WiFi a la recepció i alguns viatgers internacionals, cadascú amb una pelicula diferent.
Per fer mes enveja, l'alberg esta al canto del Riu de les Perles, un riu com varies vegades l'Ebre que crea l'estuari en que hi ha HongKong, Macau i Shenzhen. Demà suposo que hi aniré a córrer amb la vista dels gratacels al fons.
Els xinesos no corren gaire. Son llestos i fa molta calor, en canvi en pots veure sempre fent tai xi, jugant a badminton amb els peus, que ni el Messi, o be ballant en plena nit.
Es dons un consell per als futurs viatgers, encara que Xina te frontera amb tants països que sempre n'hi ha un a ma per sortir i tornar a entrar.
Es curiós el supersticiosos que son. Aquest temple estava al canto del pis a on dormia i cada nit vaig anar-hi a veure si algun dels 5 barbuts als que cremaven incens em deia alguna cosa. Els deus no em van dir res, però vaig acabar xerrant amb un monjo. La gent hi va a demanar favors. Per exemple una ginecologa a demanar als deus per quedarse embarassada. El procediment es com un bingo. Postrat davant de les imatges tires dos pedres a terra i fas un desig. Si cauen del mateix canto, pots agafar un basto de la sort que tindrà un numero. Desprès hi ha un armari amb 90 calaixos que cada un te una pila de papers amb unes frases que suposadament et donen resposta. Tornes a tirar les pedres, i si surten igual ho dones per bo, i busques a un monjo que interpreti que te que veure el que diu el paper amb el teu problema. Si no va be, torna a començar. Si li portes un pollastre rostit o una poma als deus, t'ho agraeixen. El panteó de deus es molt obert. Segur que en Guardiola o en Messi ja hi serien. Sembla una mica freaky, però ho adscriuen al taoisme, que suposo que es a on cap tot.
Li vaig dir al meu amic el monjo que ja em pensaria si m'hi afiliava.
En canvi Taiwan es un desastre per els Youth Hostels. Crec que la definició no es la mateixa.
A Taipei tenia una habiatacio en un pis d'una familia, en que tots compartien l'unic bany. Per no morirte de calor calia tenir les finestres obertes, al pis onze, estendre la roba a la finestra i aguantar el soroll del carrer. Tot per 30€ el quarto individual sense bany.
En canvi a Guangzhou, l'antiga (Canton), estic en un alberg molt agradable, amb una habitació individual amb bany, aire condicionat i tele, per 12€. WiFi a la recepció i alguns viatgers internacionals, cadascú amb una pelicula diferent.
Per fer mes enveja, l'alberg esta al canto del Riu de les Perles, un riu com varies vegades l'Ebre que crea l'estuari en que hi ha HongKong, Macau i Shenzhen. Demà suposo que hi aniré a córrer amb la vista dels gratacels al fons.
Els xinesos no corren gaire. Son llestos i fa molta calor, en canvi en pots veure sempre fent tai xi, jugant a badminton amb els peus, que ni el Messi, o be ballant en plena nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada