Des de Kunming he enviat a la UOC un examen pendent del curs de xines que estic fent. Vaig per el mon amb un iPad i he hagut de demanar ajuda a la Conxita per que fes l'enviament dels fitxers perque:
1- La Web de la UOC no permet fer enviaments des de dispositius mòbils
2- El iPad es molt mono pero te una gestio de fitxers impossible.
3- Tot esta al Cloud (gmail, Dropbox) i amb la velocitat del WiFi del alberg...
Per la dificultat del examen me'n he sortit, amb la ajuda dels nois del alberg.
Kunming es desconegut per quasi tothom, pero es la cruïlla de tots els camins.
El comerç de te, opi i Jade del sudest asiatic vania per aqui.
Durant la guerra, els anglesos i americans van apoiar als comunistes i nacionalistes que lluitaven contra els japonesos des del interior de la Xina. Els subministres venien de Birmania (recordeu el Pont sobre el riu Kwai?) i quan els japonesos van ocupar Birmania van venir en avio des de Bengala. Els pilots volaven sobre l'Himalaia, a 6000 metres per arribar als 2000 de Kunming. El Hump, el recomanable alberg en que estic n'està ple de fotos antigues.
Despres de ocupar Indoxina, els francesos van intentar ocupar el Yunnan. Van construir un tren des de Hanoi a Kunming, del que encara en funciona el tram de Vietnam. Del seu breu pas per Kunming en queden avingudes amb platans, que em recorden al Passeig de La Seu d'Urgell, també d'influencia francesa.
Ara altres rutes van cap a Laos, Tibet o Sichuan i son les que segueixen la estranya fauna del Hump, de la que formo part.
Kunming tambe te un llac i un temple budista. Jo era l'unic turista i a mes corrent, pero tot estava ple de grups de senyores de totes les edats ballant. La musica era xinesa, pop o cubana, pero l'estil de ball era el mateix. La resta del espai estava ocupat per Tai Chi o jocs de cartes.
El menjar exquisit, com a tot Xina, i com segurament ja era fa 3000 anys. Es troben meravelles de restaurants com el de la foto que no esta en cap guia i en que ningu parla angles.
La regla mes fácil de recordar es:
Agre al Est
Dolç al Sur
Picant al Oest
Salat al Nord
A Canton era agredolç i al Yunnan es dolç i picant.
Aquesta nit, tren cap a Dali en llitera dura i a seguir guanyant alçada fins als 4000 metres.
1- La Web de la UOC no permet fer enviaments des de dispositius mòbils
2- El iPad es molt mono pero te una gestio de fitxers impossible.
3- Tot esta al Cloud (gmail, Dropbox) i amb la velocitat del WiFi del alberg...
Per la dificultat del examen me'n he sortit, amb la ajuda dels nois del alberg.
Kunming es desconegut per quasi tothom, pero es la cruïlla de tots els camins.
El comerç de te, opi i Jade del sudest asiatic vania per aqui.
Durant la guerra, els anglesos i americans van apoiar als comunistes i nacionalistes que lluitaven contra els japonesos des del interior de la Xina. Els subministres venien de Birmania (recordeu el Pont sobre el riu Kwai?) i quan els japonesos van ocupar Birmania van venir en avio des de Bengala. Els pilots volaven sobre l'Himalaia, a 6000 metres per arribar als 2000 de Kunming. El Hump, el recomanable alberg en que estic n'està ple de fotos antigues.
Despres de ocupar Indoxina, els francesos van intentar ocupar el Yunnan. Van construir un tren des de Hanoi a Kunming, del que encara en funciona el tram de Vietnam. Del seu breu pas per Kunming en queden avingudes amb platans, que em recorden al Passeig de La Seu d'Urgell, també d'influencia francesa.
Ara altres rutes van cap a Laos, Tibet o Sichuan i son les que segueixen la estranya fauna del Hump, de la que formo part.
Kunming tambe te un llac i un temple budista. Jo era l'unic turista i a mes corrent, pero tot estava ple de grups de senyores de totes les edats ballant. La musica era xinesa, pop o cubana, pero l'estil de ball era el mateix. La resta del espai estava ocupat per Tai Chi o jocs de cartes.
El menjar exquisit, com a tot Xina, i com segurament ja era fa 3000 anys. Es troben meravelles de restaurants com el de la foto que no esta en cap guia i en que ningu parla angles.
La regla mes fácil de recordar es:
Agre al Est
Dolç al Sur
Picant al Oest
Salat al Nord
A Canton era agredolç i al Yunnan es dolç i picant.
Aquesta nit, tren cap a Dali en llitera dura i a seguir guanyant alçada fins als 4000 metres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada