Un angles va escriure als anys 30 una novela en que els passatgers d'un avio accidentat arribaven a un lloc misterios en que gent diferenta convivi amigablement i tots eren civilitzats i feliços. El lloc es deia Shangri-La, i estava prop dels Himalaies. Era com una mena de "Perdidos" en el que tots eren bons.
Se'n va fer una pelicula famosa, que es deia "Horizontes lejanos", i va començar la recerca d'un lloc que nomes va existir en la imaginacio del escritor.
El govern xines en va veure la oportunitat, i va canviar el 2003 el nom de la ciutat de Zhongren, al limit entre Yunnan i el Tibet, per el de Shangri-La.
La jugada va ser un exit i ara el turisme es massiu. He trobat al primer grup de catalans des que vaig començar el viatge.
El lloc esta a 3.300 metre, el 50% de la poblacio es tibetana i la resta xinesos Han i diverses minories.
Te el monestir tibeta mes gran del sudest de Xina al que es pot anar agradablement amb bicicleta, sempre que recordis que tot, incloent rodejar el llac sagrat, ho has de fer en la direccio de les agulles del rellotge.
Es culturalment tibeta i encara que no forma part de la Regio Tibet, si que ho forma del Tibet historic.
De totes maneres ara el Tibet esta tancat per als turistes. Des del començament de maig no es pot anar al Tibet des de Yunnan o Sichuan, i per anar-hi per avio o tren, els estrangers han de tenir un visat que triga 10 dies i que s'ha de tramitar amb una agencia xinesa. En el passat les agencies agrupaven estrangers per a fer un "grup", pero ara aixo no es posible. Cada grup ha de tenir com a minim 4 membres de cada pais. Aixo vol dir que no hi puc anar amb el temps de que disposo.
Dema sortire cap a Daocheng, a la frontera entre Yunnan i Sichuan. Es un poble tambe tibeta, a 3800 metres, al que s'arriba despres de 10 hores de bus i un coll de 4800 metres.
Uns quants dels amics que vaig fer a la Garganta del Salt del Tigre tambe hi van, encara que despres segueixo sol. El mes curios es que jo doblo la edat de tot aquesta penya que es va fent i desfent en cada etapa. Qasi podria ser el pare de cada un d'ells.
Intento no explicar massa coses, perque haver viscut el doble que ells em permet explicar mes coses, pero em sento una mica "Bodisatva".
Son les imatges dels temples budistes, que normalment representen a gent que ja ha arrivat al Nirvana, pero que decideix quedarse a la terra per ajudar a altres a arrivar-hi.
Procuro no ferme pesat, pero sovint he d'acabar donant consells de com orientar la seva vida professional, familiar, etc...
Se'n va fer una pelicula famosa, que es deia "Horizontes lejanos", i va començar la recerca d'un lloc que nomes va existir en la imaginacio del escritor.
El govern xines en va veure la oportunitat, i va canviar el 2003 el nom de la ciutat de Zhongren, al limit entre Yunnan i el Tibet, per el de Shangri-La.
La jugada va ser un exit i ara el turisme es massiu. He trobat al primer grup de catalans des que vaig començar el viatge.
El lloc esta a 3.300 metre, el 50% de la poblacio es tibetana i la resta xinesos Han i diverses minories.
Te el monestir tibeta mes gran del sudest de Xina al que es pot anar agradablement amb bicicleta, sempre que recordis que tot, incloent rodejar el llac sagrat, ho has de fer en la direccio de les agulles del rellotge.
Es culturalment tibeta i encara que no forma part de la Regio Tibet, si que ho forma del Tibet historic.
De totes maneres ara el Tibet esta tancat per als turistes. Des del començament de maig no es pot anar al Tibet des de Yunnan o Sichuan, i per anar-hi per avio o tren, els estrangers han de tenir un visat que triga 10 dies i que s'ha de tramitar amb una agencia xinesa. En el passat les agencies agrupaven estrangers per a fer un "grup", pero ara aixo no es posible. Cada grup ha de tenir com a minim 4 membres de cada pais. Aixo vol dir que no hi puc anar amb el temps de que disposo.
Dema sortire cap a Daocheng, a la frontera entre Yunnan i Sichuan. Es un poble tambe tibeta, a 3800 metres, al que s'arriba despres de 10 hores de bus i un coll de 4800 metres.
Uns quants dels amics que vaig fer a la Garganta del Salt del Tigre tambe hi van, encara que despres segueixo sol. El mes curios es que jo doblo la edat de tot aquesta penya que es va fent i desfent en cada etapa. Qasi podria ser el pare de cada un d'ells.
Intento no explicar massa coses, perque haver viscut el doble que ells em permet explicar mes coses, pero em sento una mica "Bodisatva".
Son les imatges dels temples budistes, que normalment representen a gent que ja ha arrivat al Nirvana, pero que decideix quedarse a la terra per ajudar a altres a arrivar-hi.
Procuro no ferme pesat, pero sovint he d'acabar donant consells de com orientar la seva vida professional, familiar, etc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada