Els monastirs del EmeiShan paguen el IBI?

Totes les cultures tenen les seves muntanyes sagrades. Com que la Xina es molt gran i te diferents tradicions religioses, en te varies.
Emei Shan, la muntanya Emei, a 70 quilometres de Chengu n'es una de les mes famoses. Cada any rep 3 milions de visitants, que vol dir 10.000 al dia. Com sempre passa, en el temple principal a l'entrada i en els autobusos que porten als llocs en que no cal caminar, els troves a tots.
Quan ja fa una hora que camines, estas sol amb alguns micos que estudien que poden treure de tu.


La base esta a 500 metres i els cims a 3000. Els recorreguts a peu poden fer 80 kilometres entre anar i tornar. Tot, absolutament tot el cami, esta empedrat amb blocs de pedra de mes de un metre. En un calcul aproximat em surten mes de 35.000 esglaons. Una exageracio.


Fa molts anys hi havien centenars de monastirs. Ara en queden unes desenes. Molts van ser destruis durant la Revolucio Cultural. Potser per no pagar el IBI en temps dificils per a tots.
M'he quedat a dormir al monastir de Xixiangxi. Crec que som 5 caminants i els monjos deuen ser poc mes de 10. El sopar vegetaria a les 6, i l'esmorçar, xines tambe a les 6. L'hora no es problema perque els resos que fan ja t'han despertat fa estona. Els lavabos, com a la edat mitja. L'aigua, calenta en termo, tal com es beu a la Xina. El llit, amb manta electrica!!.


Fent amics.
Zhu Del Zo Dan, es la fonetitzacio del seu nom que m'ha escrit en tibeta. Es un aprenent de monjo de 21 anys. Amb el meu diccionari xines/castella, utilitzantlo cadascu en una direccio diferenta, em diu que es budista i em pregunta quina es la meva religio. La primera paraula que trobo es agnostic. Siguen budista, em sembla que hauria entes mes que li digues ateu pero molt ficat en la religio. Crec que com la majoria de budistes. Li confirmo que a España hi ha molts catolics i entenc que el que a ell li va es la meditacio.
La Coco, de Shanghai, i bastant bona en angles ve en la nostra ajuda. Com jo es una urbanita atreta per tot el mon rural. Es pasa una setmana per la muntanya de monestir en monestir atrapant sortides i postes de sol.


A l'entrada del monestir hi ha una dotzena de micos caracteristics de la muntanya. Com que tenen fama de agresius i llestos no trec el iPad per que no me'l prenguin. Al monestir faig el mateig per si de cas. A Litang un monjo em va dir que volia que li dones.
El paissatge maravellos, el Buda em va donar molt bon temps, pujar per escales es fastidios, i en arribar a dalt, els milers de turistes que faltaven.
Em va recordar el Crist del Corcovado, a Rio de Janeiro. Amb la diferencia que molts dels de Emei Shan s'ho prenien en serio, cremant incens i fent els rituals.


El budisme no te deus, pero te unes representacions que deixeles correr. A dalt del cim, una imatge enorme i de moltes cares de Pusan, una de les representacions del Buda, assegut damunt del seu elefant, que tambe tenia moltes cares, i que potser el va ajudar a pujar fins als 3.070 metres.
Per als que no tenien un elefant per pujar i els hi feia mandra les escales, es pot contractar portejadors que et porten a coll amb una cadireta feta de canya. Els preus depenen dels kilometres i de si es pujant o baixant.


Fins i tot hi ha un telecabina per un troç del trajecte.Vaig comparar el preu del telecabina i el dels portejadors, i quasi era mes barat que et portessin a coll.
Suposo que aixo indica que la Xina encara sera competitiva per temps en feines intensives en ma d'obra!!.
Els pelegrins s'ho prenien tant en serio, que molts s'havien tirat per les parets seguint el halo del Buda, que suposo que era un reflexe de la llum en els nuvols. El consell, repetit a cada varana,, suposo que esta clar en xines. La traduccio anglesa et deixa amb el dubte de si t'has de tirar o no.