3 de juny 2012

A la ciutat mes gran del mon hi ha molta gent i passen coses.

La ciutat mes gran del mon esta a la Xina i es diu Chongquin. Te mes de 29 milions d'habitants i a la resta del mon, quasi ningu la coneix. De fet els 29 estan en el districte provincial, encara que te categoria de ciutat. Si ens limitem a la ciutat propiament dita, tant sols son 12 milions.
Quan hi arribes, la ciutat sembla lletja. Quan ja hi has arribat, t'ho segueix semblant.


La gracia que te per els visitants, es que es el punt de sortida dels creuers per el riu Yanktzi.
Fa molts anys va ser la capital dels Ba. L'ultim jefe de la regio es deia Bo. En Bo volia entrar al Comite Executiu del Partit i feia una campanya molt populista. La seva dona acumulava molts diners, el fill se'n gastava uns quants al estranger. Un angles estava al mig de tot i era molt amic de la dona de'n Bo. Un dia l'angles va apareixer mort. Uns van dir que per l'alcohol, altres que per mes coses. El cap de la policia de'n Bo va voler que els americans el protegissin. L'embolic encara esta pendent de que en facin una pelicula, pero amb 29 milions es normal que passin aquestes coses.



Vaig arribar-hi desde Chengdu, en un tren a 200 km/h. Travessant terres molt verdes i enboirades. Sortint d'una estacio que semblava un aeroport modern. Els accessos des del Oest de Sichuan semblaven un record de fa 200 anys.

Obres per tot arreu. Ara sembla que el mes rentable son els blocs de 30 pisos d'alt, encara que ens sorprengui tant com als que van veure que l'Eixample es feia amb edificis de 6 pisos. Dons per ficar tants milions de persones cal fer molts d'aquets gegants.


Aquest viatge serveix per desfer topics.
Es diu que la Xina es autoritaria i no hi ha llibertat d'expressio.
De fet, falta autoritarisme. El millor exemple son els fills unics en un tren, donant la llauna a tothom sense que els pares els hi donguin una bufetada, o la policia els detingui. L'altre el trafic. Per un carril de ciutat no es pot anar en direccio contraria si venen cotxes en sentit contrari. Si no en venen, pots passar-hi. I sino sempre tens el recurs d'anar per l'acera.
La llibertat d'expressio es gran, sempre que no toquis els temes que no pots tocar. L'alberg de Chengdu tenia la escala d'emergencia com a espai de lliure expressio, ple de grafitis i es un dels distintius del local.


Com que no he dinat, al alberg pregunto a on es pot anar a menjar un Hot-Pot, que es la especialitat local. Em dien que hi ha un noi xines que tambe vol anar-hi, que si vull anar amb ell, pero que no parla angles.
Endavant!! Algun dia m'haure de llançar amb l'idioma. A cop de diccionaris el el iPad i els telefons comencem una conversa, i al poc s'apunten dos noies xineses a l'excursio.
Total, que la KongXiaoCui, de Urumqi, a la frontera dels Kazakstan, la GuangQingRu, de Dalien, a tocar de Corea del Nord, en YangGuoJuing, de Dali, a tocar de Birmania, i l'Alfons, de molt mes lluny, ens en anem a menjar una mena de fondue, en que l'oli esta atapeit de bicho i de pebre. El menjar son totes les parts del tocino, bolets variats i altres coses que em vaig menjar sense preguntar.


Les noies, com sempre savien mes angles que el noi, pero qualsevol cosa es mes que zero. Vaig probar amb les cerveses, per poder comunicar, pero com es sabut, l'alcohol es bo per a l'anim, pero no per al rendiment. De totes maneres ens en vam sortir. Vaig fer valdre la meva edat per convidar. Ells mes de vint, jo mes de cinquanta, i la gran bouffe va sortir per menys de 20€.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada