Tots ens adaptem als canvis, pero els xinesos mes rapid. L'ultim dia de navegacio abans de la presa ens porta a un estret afluent en que hi havia un rentable negoci de rafting. Amb la pujada de les aigues, ja no hi ha rapids. S'ha reconvertit a una passejada per un cami artificial en mig de les parets, impressionant, aparentment segur pero que a Europa o USA no autoritzarien. Per justificar el preu, es completa amb una historia de emperadors, drags i curses de barques.
La navegacio acaba en una obra colossal. La Presa de les Tres Gargantes es la mes gran del mon de llarg. Genera la electricitat equivalent a 18 centrals nuclears i cobreix el 10% de les necessitats electriques del pais.
Permet acabar amb les periodiques inundacions del riu Yanktzi. La diferencia entre el nivell minim i maxim de les aigues en un any normal es de 35 metres, per a un llac artificial de la superficie de Suissa. Aaixo ja dona idea del grau de regulacio que te.Permet tambe la navegacio del riu tot l'any, ja que abans no es podia en els llargs periodes de nivell baix de les aigues.
Ara be, ha forçat la reubicacio de mes de 1 milio de persones, i queda oberta la pregunta a si es podia obtenir el mateix amb una serie de petites preses menys transformadores del entorn.
Fora ja del vaixell i del riu, a Wuhan, torno a tenir acces a Internet i aprofito per enviar els darrers escrits al blog.
Queda per reflexio la dependencia de la comunicacio per Internet que se sent estant desconectat tres dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada