El diumenge al mati, al Parc del Poble, l'inmens centre de Shanghai que havia sigut un hipodrom en temps de les concessions internacionals, hi ha un mercat especial. Els candidats a trobar parella s'anuncien amb un petit resum de les seves caracteristiques. Nois i noies, joves i grans. Els que presenten la informacio i prenen nota per el seguiment posterior, deuen ser "celestines" professionals. Alguns amb autentics stands, com en una fira. Sembla ser que es una tradicio antiga a la Xina, que entre altres coses te en compte si al candidat te un pis. La nova generacio no ho veu clar, pero potser els seus pares si. De fet, quan he ensenyat les fotos a alguna de les noies del alberg, ha posat cara de que no li agradava.
Un altre manera de trobar parella, es anar a passejar per el carrer mes comercial de Shanghai i potser del mon. Nanjing Dong Lu, que vol dir Est del Carrer Nanjing. Es com el Portal del Angel per Nadal, pero amb la llargada de les Rambles i tot l'any.
Cada pocs metres et ve algu i et proposa: "Rellotges, noies de massatges, que vols?". Cal dir "Bu yao, xiexie". Que vol dir que no gracies.
Aquesta es la zona en la que et poden timar, igual que pasa als turistes a les Rambles. El començament sempre es: "Ens pots fer una foto?", es de mala educacio negarse, i despres allarguen la conversa amb preguntes sobre de on ets, etc...
Suposo que aixo tambe pasa a la turistica España, i sovint acaba amb algun timo, sense haver de pensar en Bankia.
El carrer es molt comercial, pero si algu posa musica i un grup de senyores comencen a ballar, de seguida s'omple.
Apple te tres botigues a Shanghai. A la de Nanjing Lu hi treballen 500 persones. No es broma. Entre les tres botigues hi treballen 1200 persones. M'ho ha explicat una de les venedores, que era de Yunnan i amb la que hem acabat parlant del seu poble. La botiga plena per dintre i per fora. Els de dins comprant, i els de fora aprofitant el WiFi.
El iPad nou no encara esta disponible a Asia. Poc software a les estanteries. MS Office per 1000¥, Adobe CS6 Design Suite per 10.800¥ i Photoshop Standard CS6 per 5.800¥. 1€=8¥. El SW es ven al mateix preu que a Occident.
Zara crec que ven mes car a Xina que a España, encara que avui, amb el rescat financer a les primeres pagines de tot el mon, es comprensible.
He acabat un dels bons llibres del viatge.
"Years of Red Dust", de Qiu Xiaolong.
Es la vida dels habitants d'un carrero de Shanghai en diferents episodis que van del 1949 fins ara. L'autor te una serie de noveles amb el comisari Chen, de Shanghai, com a protagonista. Recorden molt les del Pepe Carvalho. Es va exiliar als USA, pero a la botiga del Museu de Shanghai he trobat les seves noveles. A España les edita Tusquets. Molt recomanable.
Aquesta novela es diferent. Es una colaboracio amb el canal ARTE.
Els Shikumen son el conjunt de carrerons interiors de les illes mes grans del antic Shanghai. Encara existeixen a la Concessio francesa. La vida estava controlada per un comite de barri que aplicava les directrius d'uns moments politics canviants pero foscos, i ara contradictoris.
En les epoques mes dures, corresponia a cada persona 4m2 de vivenda. Una familia en que convivien 4 generacions sovint s'havia d'arreglar amb una sola habitacio que dividien amb llençols penjats.
Utilitzant estadistiques, aixo tambe ho explica el museu d'urbanisme de Shanghai, entre excel.lent maquetes tridimensionals i molt planells.
En el carrero, la gent estava dividida segons la "classe social" que s'atribuia als pares. Amb aixo es tenien els mateixos efectes que en les divisions per races. Malament.
Un altre manera de trobar parella, es anar a passejar per el carrer mes comercial de Shanghai i potser del mon. Nanjing Dong Lu, que vol dir Est del Carrer Nanjing. Es com el Portal del Angel per Nadal, pero amb la llargada de les Rambles i tot l'any.
Cada pocs metres et ve algu i et proposa: "Rellotges, noies de massatges, que vols?". Cal dir "Bu yao, xiexie". Que vol dir que no gracies.
Aquesta es la zona en la que et poden timar, igual que pasa als turistes a les Rambles. El començament sempre es: "Ens pots fer una foto?", es de mala educacio negarse, i despres allarguen la conversa amb preguntes sobre de on ets, etc...
Suposo que aixo tambe pasa a la turistica España, i sovint acaba amb algun timo, sense haver de pensar en Bankia.
El carrer es molt comercial, pero si algu posa musica i un grup de senyores comencen a ballar, de seguida s'omple.
Apple te tres botigues a Shanghai. A la de Nanjing Lu hi treballen 500 persones. No es broma. Entre les tres botigues hi treballen 1200 persones. M'ho ha explicat una de les venedores, que era de Yunnan i amb la que hem acabat parlant del seu poble. La botiga plena per dintre i per fora. Els de dins comprant, i els de fora aprofitant el WiFi.
El iPad nou no encara esta disponible a Asia. Poc software a les estanteries. MS Office per 1000¥, Adobe CS6 Design Suite per 10.800¥ i Photoshop Standard CS6 per 5.800¥. 1€=8¥. El SW es ven al mateix preu que a Occident.
Zara crec que ven mes car a Xina que a España, encara que avui, amb el rescat financer a les primeres pagines de tot el mon, es comprensible.
He acabat un dels bons llibres del viatge.
"Years of Red Dust", de Qiu Xiaolong.
Es la vida dels habitants d'un carrero de Shanghai en diferents episodis que van del 1949 fins ara. L'autor te una serie de noveles amb el comisari Chen, de Shanghai, com a protagonista. Recorden molt les del Pepe Carvalho. Es va exiliar als USA, pero a la botiga del Museu de Shanghai he trobat les seves noveles. A España les edita Tusquets. Molt recomanable.
Aquesta novela es diferent. Es una colaboracio amb el canal ARTE.
Els Shikumen son el conjunt de carrerons interiors de les illes mes grans del antic Shanghai. Encara existeixen a la Concessio francesa. La vida estava controlada per un comite de barri que aplicava les directrius d'uns moments politics canviants pero foscos, i ara contradictoris.
En les epoques mes dures, corresponia a cada persona 4m2 de vivenda. Una familia en que convivien 4 generacions sovint s'havia d'arreglar amb una sola habitacio que dividien amb llençols penjats.
Utilitzant estadistiques, aixo tambe ho explica el museu d'urbanisme de Shanghai, entre excel.lent maquetes tridimensionals i molt planells.
En el carrero, la gent estava dividida segons la "classe social" que s'atribuia als pares. Amb aixo es tenien els mateixos efectes que en les divisions per races. Malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada