7 de juny 2012

Totes les vides son com rius...




El primer dia del descens per el Yanktzi es el que te visites menys interessants. Aixo permet centrarse en el vaixell i les persones.
En Pike i jo hem acabat a la cuberta superior, en camarot doble. En Simon esta a la cuberta inferior, en camarot de sis. Es com galeres, pero sense remar.


En Pike te la meva edat. Dona i dos fills a Hong Kong i treballava per DeLonghi, una gran empresa italiana de electrodomestics i altres coses. DeLonghi va anar traspassant fabricacio de Italia a la Xina. Tant sols ha estat un cop a Europa. Va anar per la feina a Italia, i la majoria de treballadors que trobava a la fabrica, molts del nord d'Africa o de l'Est, li preguntaven si tancaven la fabrica per fer-ho tot a la Xina. Hi havia una vaga en perspectiva.
Aquesta empresa te una petita filial a HongKong, de trading, que s'encarrega de buscar proveedors i encarregar fabricacio a la Xina. En Pike era el responsable de qualitat, especificament en la linea de planxes i altres electrodomestics de casa. La majoria de fabricants estaven a la zona de Suzhou, entre Shanghai i Nanjin. Dons be, com a resultes de la crisi, la empresa italiana ha reduit plantilla inclus aci, i ha anat al carrer.
De moment s'ha agafat unes vacances i ha anat a Chengdu i ha fet tot el turisme posible. M'ha ensenyat totes les fotos que ha transferit al seu iPad i diu que ara pensara que fara.
Es un bon tio.


Les nostres son vides corrents i representatives de la epoca, com ho deurien ser las dels personatges als que l'extens panteo taoista va posar en aquest temple al canto del riu i dedicat als fantasmes i a l'altre mon.
En Simon es de Londres i te 28 anys. Dissenyador i programador. No es el primer que trobo i venint de Adobe podem tenir converses molt llargues. Feia dos anys que treballava per la mateixa empresa fent dissenys i revistes similars. S'ha preguntat si vol estar tota la vida fent el mateix, i ha decidit de moment fer un llarg viatge. La seva idea es mes de un any. No fuig de res, i li agrada el que fa i d'on ve, pero com que s'ho pot permetre encara que sigui en tercera classe, marxa.
Som els unics que parlem en angles al vaixell i per aixo ens podem explicar tantes coses. Segur que amb els altres 300 en el vaixell tambe trobariem molts punts en comu en aquest mon tan petit i en aquest riu tant gran.


El paissatge del riu segueix placid, creuant vaixells enormes. El darrer portava 40 camions grans totalment carregats tant sols en la coberta exterior.
El riu cada cop es mes ample a mida que entrem en la inmensa presa de Les Tres Gargantes, la mes gran del mon. A la vora del riu augmenten les ciutats funcionals i lletges, en que s'han recolocat al milio llarg de persones que vivien en els pobles coberts per les aigues.


En mitja hora ha menjat tothom. Qui vol s'ha portat coses, pero el menjar al vaixell es força bo. El mateix per tothom. Per 2€ un gran bol de arroç, llegum, verdura, picant i algun troç de carn. I tant de caldo com vulguis. Per beure, aigua calenta per te o el que et vulguis comprar.
La cervesa, com a tot Xina, 1/3 de sifon barrejat amb 2/3 de Xibeca.
Els mes entretinguts, els que improvisen un karaoke, les senyores que ballen sense musica a alguna de les cobertes i els de les timbes de Mahjong. Esta prohibit apostar, pero sino no jugarien, aixi que els billets amagats van mes rapid que les fitxes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada