31 oct. 2012

Miri, a Sarawak. El poble de la Khau Ming

La Khau Ming, la nostra veina de Aiguablava, va neixer a la comunitat xinesa de Miri, al estat de Sarawak, a la part malaya de Borneo. Alla va coneixer al Stuart, que era un jove advocat america recent graduat a New York, que sabia xines i que ensenyava angles com a voluntari en una ONG cap els anys '70.
La vida els ha portat a viure a Aiguablava i les converses amb ells m'han portat a Miri en la ruta del Sudest asiatic.






A Miri hi ha petroli, encara que n'hi ha molt mes al vei Brunei. Es un punt de sortida cap a alguna de les zones mes verges dels boscos del interior de Borneo. Es tambe un lloc de descompressio per els que treballen al rigorista e islamic Brunei. Per exemple l'alcohol i les "cases de massatges".
Es una ciutat mes desenvolupada i moderna que Kota Kanabalu.


El Stuart explica en el blog que va fer en el seu ultim viatge que als 70 el centre era quasi exclusivament xines i al 2003 quan va tornar molt mes barrejat amb presencia malaia.
Ara puc afegir que es fa molt enfasi a les cultures aborigens locals com els iban o els melaniu, la majoria resultat d'altres migracions de tribus malaies i polinesies.
El dinar excel.lent, dins del mercat, uns noodles amb carn molt bons per 1€.



Hi ha un museu de la historia del petroli. Hi hauria estat tot sol, pero per sort ho havien completat amb una exposicio de dinosaures i estava ple de nens i col.legis. Els nens malaios en grup, son com els de tot el mon. La unica diferencia es que les mestres porten vel. Es una societat modelica en la convivencia entre islam i altres religions.


Cada dia nous amics. El sopar dificil. Amb 2 anglesos i un alemany que des dels 6 anys viu a Australia. Entenc millor l'angles dels malaios. Un angles venia d'una estancia de 17 dies a la selva interior de Borneo. Quasi un exercici de supervivencia amb un grup de 10 i una agencia de Londres. Els altres, encadenant viatges i feines.

30 oct. 2012

Un tren de la guerra mundial i un riu mes gran que l'Ebre

La despesa del viatge es de uns 30€ diaris. Aproximadament 10 per dormir, 10 per menjar molt be i 10 per transports locals, entrades i cerveses.
No inclou els avions ni les excursions contractades a agencies locals.
Borneo te segurament la tercera massa forestal despres del Amazonas i Congo i molta aigua.



Una de les activitats es baixar en rafting algundels seus enormes rius.
El riu Padas, desconegut de tots, porta molta mes aigua que l'Ebre i te una garganta a 100 km del mar amb uns rapids de nivell alt.
A les fotos se'm distingueix per la samarreta groga que vaig portar per intentar passar despercebut.


Per fer-ho mes atractiu, no hi ha cap carretera que hi arrivi, pero encara funciona un tren fet per el japonesos durant la guerra. Es l'unic que encara funciona a Borneo i esta igual que quan el van fer.


Hi ha un vago amb seients, i un altre, de carga, en que la majoria anem per terra o asseguts en els paquets o barques plegades.
Tot plegat costa 50€ i t'ocupa de quarts de 6 del mati a quarts de 6 de la tarda. Res es massa car a Malasia, especialment si et saltes intermediaris.



Hi ha un grup en que tots son europeus, pero el meu es mes interessant.

Una parella molt jove de xinesos. Ell es de Hong Kong i estudia agricultura a Australia. Ella treballa a Singapur. A HK fan servir els caracters tradicionals del xines i quan en parlem me'ls defensa. No es el primer que ho fa. Opina que amb els simplificats no s'enten la logica dels caracters i es com escritura per soldats. Que ho sapiguen llegir pero no cal que ho entenguin. M'ensenya el teclat que utilitza en Android i m'assegura que els caracters mes dificils es fan en menys de 5 seleccions. Reconeix les ventatges de la simplificacio. Alguns caracters han passat de mes de 30 traços a menys de la meitat.
Em confirma tambe que els nens xinesos aprenen la escritura traç a traç, i que aixo de que fan servir el pinyin a l'escola es un mite. La Xina, amb les seves contradiccions, cada cop esta mes segura i orgullosa en la seva cultura.



Uns altres son una familia coreana. Un noi molt simpatic i els sogres. La dona s'ha quedat cuidant el nen petit. El noi parla angles i es l'altre que es llença amb mi al riu cada cop que el guia del raft ho sugereix. Treballa de policia. El seu sogre tambe, pero ja es general. El felicito i li explico que ha España els policias jefes es diuen comissaris o inspectors, pero tot li ha de traduir el gendre. Es el primer cop que felicito a un general i que li dono les gracies quan m'ajuda a pujar a la barca.

Els altres tres son malais. Una senyora xinesa-malaia i els dos guies del raft.



En despedirnos m'emociona el que em diu el guia. Diu que sovint te occidentals en els seus grups, que molts son molt estirats, pero que li ha agradat molt la relacio que he tingut amb tots.

Segons diu, son els rapids mes grans del sudest asiatic. En total hem fet 10 km i mes rapid que el tren!!

29 oct. 2012

Kinavalu, la muntanya que un dia pot ser la mes alta del mon.

El Kinavalu te 4.095m i es una inmensa roca granitica molt jove que encara te les marques de quan tenia geleres. Es la muntanya mes alta entre els Himalaies i Nova Guinea. Seguix creixent 5mm cada any. Aixo vol dir que en 1.000 anys creixera 5 metres, i en nomes 5milions d'anys, poden ser 5.000 metres i superar l'Everest. Com que no hi serem per veure-ho, es nomes una hipotesi.


Esta a tocar del mar i en un dia clar com el que vam tenir es veien les Filipines. La pujada son 2200 metres des de la porta del parc, en una pujada directa com a poques muntanyes. Per sort hi ha moltes escales i baranes de fusta, per ajudar en el cami i prevenir l'erosio.



Els darrers 700m tenen pendents molt dretes de granet, que serien passos de grimpada, sino fos per les ajudes de cordes. Les pendents diferentes a la ruta normal, tenen alguna via ferrata i altres barrancs i avencs encara poc explorats.



Cada dia el pugen mes de 100 persones i a part del esforç, costa diners. Cal pagar a l'entitat que gestiona el Parc per entrada, guia, alberg i molts menjars. en el millor cas, si vas sense agencia, com he anat jo, et surt tota l'aventura de 2 dies per 180€.
Pero s'ho val. Et lleves a la 1:30, amb deficient aclimatacio i molt fred arrives al cim, i amb sort, pots veure una meravellosa sortida de sol, de la que el que mes agraeixes es l'escalfor dels raigs.




Cal reservar amb temps perque sempre hi ha problemes. El ventatge de viatjar sol, es que un de mes sempre hi cap. En arribar amb bus desde Kota Kinabalu em van dir que no hi havia guies i no podria entrar. Em vaig inventar tot el que se'm va ocorrer i per fi em van dir que un grup encara no havia marxat i que m'hi afegien.
Aixi vas fent nous amics. Una parella de australians, una americana doctorada en ciencies ambientals que viu a Suissa amb un holandes, programador. Una americana que despres de fer de profe d'angles un any a Bangkok, se'n va de viatge i torna als USA.



En arribar al refugi ens envien a dos de nosaltres a una cabana mes remota, a 3.300m. En el nostre dormitori, un Malai d'avi irlandes, que ha pujat descalç per sentir l'energia de la terra, pero ha decidit que dema es posara sabates per que fa massa fred, i amb els peus gelats no sentiria res.
Un gran tipus que ens explica els problemas de la sobreexplotacio per la produccio d'oli de palma.
A la matinada una filera de frontals cap el cim. El meu grup es dels primers, i molts abandonen. El mes folcloric, jo fent fotos amb un iPad al cim. Amb els dits gelats quasi em cau i el salvo pels pels. Em faig una foto i encara tinc la por i el fred gravats.


En Dani m'ha dit que al Kinabalu hi ha el reptil mes ferotge del mon. No l'he vist, pero he vist un cuc gran com la meva sabata. Si els reptils mengen cucs, ja em crec que n'hi hagi d'epecials per poder menjar aquests.


Al baixar, mes amics. El que queda del grup del Kinavalu compartim cotxe amb una parella de professors del Liceu Frances a Bangkok que aprofiten per visitar el Sudest Asiatic. Els professors d'angles no tenen problemes perque la demanda es infinita. Al Liceu Frances, en canvi, el 80% d'alumnes son fills d'expatriats i el 20% de parelles mixtes.
Al vespre, al mercat filipino del port, sopant peix amb un danes que estudia a Singapur un Erasmus de la seva universitat i els que queden del Kinabalu. Al dormitori del alberg, un angles que ha estalviat treballant de professor d'angles a Seul i ara pot viatjar 9 mesos, un finlandes, una sueca....
Viatjar sol t'obliga a socialitzar sempre.

27 oct. 2012

Sabah, al est de Borneo i lluny de tot

Borneo es la tercera illa mes gran del mon, despres de Groenlandia i Australia. La tercera part es de Malaysia, dos terços d'Indonesia i un trocet molt petit del sulta de Brunei.
La part d'Indonesia esta dividida entre dos estats, Sabah i Sarawak.
El segle dinou Sarawak tenia una dinastia de rajas blancs. Un aventurer angles va ajudar el sulta en una rebelio i despres el va sustituir. Ell i dos descendents s'hi van estar quasi 100 anys, fins que s'ho va quedar la corona anglesa despres de la segona guerra mundial i despres es va integrar a Malaysia.
Sembla la historia de Kipling en que es va inspirar la pelicula "El hombre que pudo reinar".



Volant des de Kuala Lumpur a Kota Kinabalu, la capital de Sabah, l'altre sultanat del Borneo malai, veus que en aquest clima ecuatorial, cada illa crea la seva humitat i te un novol com un paraigues. El que hi ha sota els nuvols, son illes, no ombres.


Sabah tambe te la seva historia, perque esta a tocar de les Filipines que el reclama com a seu. De fet la illa de Mindanao i el Mar de Cebu, que son la part musulmana de Filipines te molt contacte amb Sabah i quan no tenen una guerrilla que s'hi refugia, fan de pirates contra vaixells i turistes.
La divisio de Borneo entre Anlaterra i Holanda, ha perdurat en les actuals Indonesia i Malaysia, i es nota en que es la unica illa del mon en que en una part els cotxes van per la dreta, i en l'altra per l'esquerra.

Borneo va guanyar pes en trobar petroli a la seva costa. Per aixo la van envair de seguida els japonesos i te molts monuments i cementiris de la segona guera mundial.
Tant sols en el petroli es van posar d'acord Holanda i Anglaterra. Les petroleres Royal Dutch, holandes, i Shell, anglesa es van fusionar en la Dutch Shell i van fer que Brunei es mantingues independent per poder controlar el petroli.



Volo amb un noi malasi d'origen xines. Treballa a KPMG des de fa 2 anys. Al departament de fusions i adquisicions. Sempre amb empreses del Sud Est asiatic. Encara no ha anat als USA o Europa.
Les teories economiques del marxisme de fa 30 anys criticaven la dependencia del Sur cap el Nord i parlaven de la necesitat de promoure la relacio Sur-Sur. Ja hi som.

M'ha dit que les empreses paguen una setmana de vacances al any i que a part dels funcionaris, la majoria d'empreses treballen mig dissabte. L'he felicitat per la feina que te, li he dit que segurament li permetra canviar amb promocio a algun dels clients, s'ha sorpres i m'ha donat les gracies. Suposo que aixo li ha confirmat l'envelliment de la poblacio europea.



Kota Kinavalu, la capital de Sabah, va quedar arrassada en la guerra. Tots els edificis son posteriors al 1945. Te molt a prop el Kinavalu, una muntanya de 4.060m, que no es dificil i que es la mes alta entre els Himalaies i Papua. A l'alberg he parlat amb una finlandes que acaba de pujarlo. M'ha explicat els detalls. Fan falta dos dies i dema començo.


El mercat del peix es impressionant. Tot tipus de peixos i de tots els tamanys, i per arrodonir la compra, tambe hi a homes amb maquines de cosir i dones que venen de tot. I taules per menjar en mig del guirigay.
No se perque, pero tots els qui cuinen son dones i tots els sastres son homes.
El mes gran d'aquets peixos amb un estrany acompanyament d'algues i arroç m'ha costat 6€.




26 oct. 2012

55 anys es la barrera per tarifa reduida

Fa 10 anys KL tenia la torre mes alta del mon, les Torres Petronas. Ara deu ser la decima, i totes les mes altes estan a Asia. Tambe tenia la tercera torre de comunicacions mes alta del mon.
Des de la torre de comunicacions les Petrones semblen petites.



El billet per pujar-hi val 14€. Al comprarlo m'han preguntat de quin pais era i quans anys tenia. Amant de les estadistiques com soc, he dit la veritat. I m'han dit que em costava 7€ !!!
Tinc 56 anys i a Malasya a partir dels 55 ja et consideren tercera edat i pagues el mateig que els de menys de 12.
Al New Straits Times un article interessant deia que la crisi d'Europa no es tant sols de deuta. Diuen que Europa es una societat envellida que cada cop comprara menys al tercer mon. No saben que la edat mitja dels funcionaris de l'administracio central a España es de 56 anys, la seva tercera edat.
La torre es veu petita desde lluny entre els alts edificis de KL.



KL es una enorme ciutat que ha crescut en pocs anys, pero no es veuen barris pobres ni grans diferencies. Es una cosa que crida l'atencio de ciutats musulmanes de creixement fort, com Istanbul i de les de la Xina. No es veu la enorme miseria de les barriades de les macrociutats africanes, sudamericanes o del sur de Asia. Fa pensar quins elements politics o culturals fan que sigui aixi.

Avui hem coincidit esmorçant en Mauricio, xile, en Rodrigo, brasiler que viu a Bali com a guia i fotograf i jo. El brasiler parlava en castella i el xile i jo en portugues. Les coses maques dels viatges.

Aqui totes les cultures es barregen a distancia d'una estacio de metro.
El dia del sacrifici es festiu i els turistes no podiem entrar en les mesquites. Chinatown estava plena i tot obert.



Al lloc mes sagrat dels indis, les Batu Caves, enormes coves en unes parets de 300 metres d'altes, s'hi va en metro.



I et dona la benvinguda un deu amb cara de mono, i molts monos que segueixen als qui porten menjar, i que deuen ser sagrats perque antecessors seus van ajudar a Rama en una gran batalla.


A tot arreu veus mestissatges. En un raco de les coves hi trobes la estatua de la Trinitat hindu, amb grafitti en xines i malai.



Al metro per tornar al centre, hi ha vagons tant sols per dones. El pais es islamic, pero ningu ho respecta i tots estem barrejats.
Com que Australia esta molt a prop, el diari en parla molt. Un director de cine ha organitzat per Internet la subasta de la virginitat d'una noia i un noi.
La noia es una estudiant brasilera de 20 anys, i un japones ha pagat 780.000$. Els finalistes eren 14 de Brasil, India, Australia i USA.
El noi tenia 21 anys i un nom eslau. Per la seva virginitat la guanyadora, una senyora brasilera ha pagat 3.000$.
Es un mon de grans desigualtats i de grans diferencies culturals.


Zara Sap gestionar be les diferencies culturals. A la seva botiga del luxos centre comercial a les Torres Petronas, els vels es venen com els accessoris, i el preu es 40€. Tots son molt originals. Com les corbates.
No hi ha quasi res de menys de 100€, i en tot el que porten els maniquis es pot fer una combinacio per adolescents xineses o islamiques. Maniga llarga i tirants. Mini i maxi.
No em crec que un unic equip de disseny a La Coruña pugui tenir al cap tanta varietat cultural i fer-ho tant de pressa.

25 oct. 2012

Els millors i pitjors albergs. Quan les noticies eren en paper


Malaka es una mica tronat, com correspon a una ciutat que va tenir el seu moment d'esplendor fa 500 anys i ara viu del turisme.
Va encarregar la reconstruccio del centre historic protegit per la UNESCO a un politic local, que tambe era Mister Malasia i despres Mister Asia. En la escultura que es va fer en un dels carrers protegits explica els seus merits com a urbanista i culturista. No es broma. Es ell i en 4 idiomes i 3 alfabets.



El New Straits Times es el diari en angles de Malasia. Es com els diaris de avans, amb moltes pagines i suplements. A la seccio de anuncis per paraules no hi ha la part de Contactes, pero la de Ofertes de treball es extensa. Les principals noticies son:

El Banc Mundial ha promogut Malasia al numero 12 de millors paisos per fer negocis en el mon. Diuen que Singapur es el primer i que Indonesia el 128.

El Celtic de Glasgow esta trist perque ha perdut al ultim minut amb ... El Barça. Els anglesos, perdo per referir-ho a Glasgow, es venen be.

Una parella va ser enxampada per la autoritar en actitut deshonesta en un lloc public. Es va emprenyar i va fer un blog amb imatges poc edificants d'ells mateixos. La editorialista ho va trobar indigne perque avergonyeix a la seva familia. La culpa es de la televisio i les xarxes socials. Igual que els que van a Indonesia a casarse amb noies d'alla, o es casen amb gais fora de Malasia. Com la periodista te nom xines, creu que aixo esta malament perque posa en compromis el nom de la familia, no per el fet en si.

Dema es la festa del sacrifici i es festa oficial. Un anunci a pagina complerta d'una ONG islamica explica que Abraham va sentir veus que li van dir que mates al seu fill i quan anava a fer-ho, Deu li va dir que no ho fes, que mates un corder i el va felicitar. Dema ho celebrem, encara que si ara algu sent veus i vol matar al seu fill dirien que es esquizofrenic.

L'altra noticia es la llista reduida que segons el diari, ja hi ha per substituir a Sir Alex Ferguson com a Manager del Manchester United: Guardiola i Mourinho. Aixo si que es un rumor!!!

L'alberg de Malaca una porqueria per 5€ la nit. A la porta un recordatori de que España continua siguent un pais amb un problema intern a resoldre. Cal fixar-se en les banderes.



En canvi, l'alberg de Kuala Lumpur una meravella per 10€ la nit en dormitori de 4, compartit amb dues canadenques i 1 xile.
En Mauricio, el xile, acaba d'arribar de Sydney. Ha treballat un any a Australia perque xile te un conveni reciproc que permet als joves xilens anar a treballar un any a Australia. En quasi totes les feines. La majoria de la Comunitat Europea ho te, pero no España, Suissa o Austria. Segons li han dit amics seus, per motius diplomatics o de falta de reciprocitat. Ara segueix viatge per Asia i Mexic fins a tornar a Xile, pero despres vol tornar a Australia. Li dono algun consell i em diu que el seu pare li diu el mateix. Li pregunto les edats. Ell 28 i el pare 56, com jo.

Per viatjar cal portar taps per les orelles. L'alberg te molta marxa i al terrat hi ha un bar amb vistes meravelloses, a les Torres Petronas, que per uns anys eren les mes altes del mon.
Com que el monso ja ha arribat i avui ha plogut molt, tambe es veuen rates per carrers i taulades.



Kuala Lumpur impresiona. Des de l'estacio d'autobusos central es veu tot nou i molt en construccio. Un formigueix de gent agafant buses i metros, i tots molt joves. Molts llegint i escrivint en dispositius mobils.

Un bon amic que te un blog tecnologic que recomano, deia avui que la gran paradoxa es perque cauen tant les vendes de PC i creixen les de dispositius mobils a pesar de la crisi.
Li he escrit dient que penso que la facilitat que tenen per als caracters xinesos els dispositius amb pantalla tactil i Apple iOS o Android, fa que siguin inmillorables per als joves orientals. Que son el sector de la societat que creix mes. Ho se perque em van molt be a mi per seguir el curs de xines durant el viatge.

24 oct. 2012

Malaka, a on totes les cultures i religions es barregen sota el reconaixement de la UNESCO.

Cap el segle XIV el comerç mondial es va accelerar i una gran part passava per els estrets que hi han entre la peninsula de Malasia, Sumatra i Java. La ruta de les especies i el comerç entre la Xina i la India. La versio malaia es que els sultans de la peninsula afavorien el comerç, mentre que portuguesos i holandesos volien monopolis. Al final, com quasi sempre van guanyar els anglesos i van crear els "Strait Settlements", que eren tres ciutats que protegien la ruta. Els perdedors feien de pirates i els vaixells havien de navegar segons els monsons i esperar a port.
Les tres ciutats eren Penang, Malaka i Singapur.
A Malaka s'hi arriba desde Singapur en 4 hores en bus despres de parar a les dos aduanes i fer tots els tramits en 5 minuts.



Ara Malaka segueix siguent molt cosmopolita pero amb risc de convertirse en Parc Tematic. Suposo que per aixo han considerat el seu Centre Historic, lloc protegit de la UNESCO.
Qualsevol dia tambe li donaran aquest reconaixement a la Unio Europea.


Creia que podria tirarme al mar i fer submarinisme, pero potser per la tradicio holandesa la ciutat creix guanyant terreny al mar. No he tingut mes remei que ocuparme del multiculturalisme.



La barreja es total i a Malaka s'hi afegeix un nou alfabet, l'arab. Perque l'Islam va arribar amb els comerciants musulmans del sur de la India. Tenim per tant indis que son musulmans o hindus. Portuguesos, holandesos i anglesos que sempre es declaren la guerra segons el que passave a la llunyana Europa. Xinesos dividits en societats secretes segons parlessin cantones, hokkien, hakka o taochew, tots dialesctes del xines mandari. Per fi malais tambe dividits segons van venir per mar desde les illes del sur o per terra des de la peninsula. Un embolic.
Encara dura. Un grup de xinesos feien una exposicio sobre la represio a la secta Falun i donaven revistes. Altres xinesos s'ho miraven. Un avi em va donar propaganda en angles i em va dir que parlava de drets humans i que era la veritat. Ja m'ho mirare.



Al carrer de la Harmonia, al centre historic, hi ha un temple hindu, un de xines i una mesquita. D'aqui el nom.
El xines diu que integra els tres rituals del pais. Budista, confucia i taoista. Pot ser, perque es del 1700 i llavors manava la dinastia Qin, manchu, i com tots els no Han es recolzaven en el budisme per integrar tots els ritus i el pais.
Sembla que els budistes diuen que sempre ens reencarnem i naixem amb un Karma. Els altres, confucians i taoistes, diuen que quan ens morim, ens morim, i que com a molt ens recorden els descendents fins que treuen la foto del besavi per posar la del pare mort. Uns fan rituals d'abstinencia, privacions i meditacio, i els altres no.
Vaig entrar a la mesquita i em vaig posar a xerrar amb en Mohammed. La seva feina era mig guia turistic, mig buscador de vocacions.


Nascut al Camerun, nacionalitzat neozenlandes, la seva dona es de Malaka. Ell no m'ho ha dit, pero he entes que l'islam amb el seu missatge igualitari i cosmopolita era la religio ideal per a l'epoca del comerç global. Tots els creients tenien igualdat i confiança amb els altres musulmans en qualsevol ciutat i no discriminava per castes o races. Suposo que per aixo va crixer per tot el mon, de la mateixa manera que el vell cristianisme va creixer per tot el Mediterra.
Ens hem assegut a terra, m'ha explicat troços del llibre sagrat, un conte moral senzill com de les "Mil i una nits" i hem acabat parlant del Eto com a camerunes ilustre i ens hem fet fotos.
Quan hem marxat ha tancat la mesquita perque ja era tard.



23 oct. 2012

Singapur es una illa, gran com una comarca catalana i amb uns 6 milions d'habitants. Aquesta placa d'entrada a un museu esta en angles i en 5 idiomes asiatics. Sons els dels paisos mes grans del mon, els que creixen mes. Cada un te el seu propi alfabet. Xines, indi, japones, malai, corea.



Es un exemple de com Singapur s'especialitza en fer de coixinet d'aquets gegants. El joc en el exitos casino Marina Sands, el secret bancari i les finances internacionals en tots els grans bancs del mon i la logistica en el port.
Ha crescut guanyant terreny al mar i la darrera gran construccio, Marina Sands, inclou tres hotels, casino i teatres fets per el mateig Adelson que tambe esta a Las Vegas, Macau i potser a Alcorcon. El lloc es espectacular i el luxe supera a Las Vegas.


Crida l'atencio en el centre comercial la botiga "Manchester United". Suposo que aviat veurem les botigues "Barcelona" per tot el mon.


Hi ha preus per a tots els pressupostos. Dormo per 9€, el menjar en el food market Lau Pan Sal 4€, rodejat dels locals del districte: xinesos, malais i brokers dels bancs internacionals.



El mes car es el cocktail, Singapore Sling, a base de ginebre i moltes fruites, a la terrassa del Hotel Raffles.
Els anglesos van construir el seu imperi comercial a base d'una cadena de ports segurs per arribar a la India i Xina. Primer els gestionaba una companyia comercial, la Companyia de les Indies Orientals. Despres hi van enviar soldats i van fer quartels, despres administradors i per fi van fer un bon hotel per tanta gent a cada port. De seguida es van omplir d'escritors que van ocupar totes les taules del bar del hotel i els van convertir en llegenda. El Raffles es la llegenda de Singapur i segurament el seu Gin-Tonic va prevenir malaries i causar cirrosis. Ara quasi tots som turistes, jo escric aquest blog i el cocktail val 20€.



En els viatges cal tenir referents internacionals que permetin comparar llocs diferents. Un que faig servir es Zara.
Orchard Road es potser el carrer mes luxos d'Asia. El que voldrien ser la 5a Avinguda, els Champs Elysees, la Avinguda Paulista o el Passeig de Gracia quan siguin rics. Hi he vist 2 botigues de Zara i tambe Mango i Desigual. La roba de Zara mes cara i mes formal que a España. Domina el negre i aixo que a Singapur no hi ha temporadas, sino monsons, perque esta quasi al Equador.



La barreja cultural tambe es un problema per els modistos. Fixant-me en les noies, veig que les xineses joves, atees i materialistes, porten menys roba i mes estreta que les seves mares. Les malaies en canvi, musulmanes i tambe materialistes, porten potser mes vels i mes llargs que les seves mares. Zara haura de crear botigues diferentes segons la religio dels joves perque sera dificil fer un unic disseny que agradi a tots.

22 oct. 2012

Singapur, speed dating i love cruises organitzats per l'estat.

Barcelona te vols diaris cap al Orient. La majoria amb Qatar i Emirates i parada a Doha o Dubai. El meu vol cap a Singapur surt de Barcelona amb minoria d'europeus. Pocs catalans, incloent-hi un andorra que seia al meu canto i que va sovint a moltes de les capitals asiatiques.
A Doha, la capital de Qatar, la primera sorpresa. Creia que dient que era del Barça em convidarien a qualsevol cosa. Pero el duty free del aeroport es l'unic del mon que no te samarretes del Barça. En canvi tenia algun merchandasing del Madrid. Que espabili el Sandro que entre Qatar i Eurovegas ens han de treure del pou!!.
Singapur es especial. Tenien un problema. Pobres i superpoblats. La solucio ve ser donar incentius a les families amb pocs estudis per esterilitzárse. A les noies universitaries els incentius eren perma que tinguessin fills. Despres el problema va ser la caiguda de la natalitat. La solucio va ser que l'estat crees una agencia per organitzar "creuers del amor" i "speed dating". Despres diem que les politiques socials d'Europa no son sostenibles !!!



Singapur es ric i funciona com un relotge. Al avio ja t'avisen que esta prohibit entrar al pais chiclets i armes de foc, i que la pena per entrar drogues es la de mort.
Comparteixo dormitori amb varios nois xinesos i malais. I amb en Misha.
En Misha es serbi i treballa de tecnic de manteniment de ltelevisio en un creuer del Carib. Fa cinq anys que esta embarcat en creuers. Despres va a Tailandia, Istanbul, Budapest, Serbia i Carolina del Sur a on torna a embarcar.
En Misha tenia 15 anys quan va començar la guerra a Iugoslavia i 23 quan el bombardeig de Belgrado. M'ho ha explicat tot sopant en un restaurant de carrer a Chinatown.

17 oct. 2012

Tots els viatges comencen en un llibre

Perqué les illes d'Indonesia i Malasia?.

Per raons antigues.
Els meus darrers viatges han sigut al sur de la Xina i a Turquia.
La ruta de les espècies, com la de la seda relacionen aquests països i la influència de la Xina hi és molt gran. Algunes de les illes, com Borneo, Sulawesi o Papua tenen poblacions en el paleolític

Per raons modernes.
Singapur, Jakarta o Kuala Lumpur son algunes de les ciutats que defineixen els canvis del mon actual. Hi ha qui diu que el proper centre del mon passarà per l'estret de Malaca, a tocar de les tres ciutats. Indonèsia és el quart païs més poblat del mon, Singapur te 4 idiomes oficials: Mandarí, anglés, tamil i malai. Totes les grans religions i tradicions hi son presents.

Un període sabàtic se sap quan comença, pero no quan acaba, i cal aprofitar-ho.
En transports locals i viatjant com ho fan els més joves d'aquets països. Fent un esforç amb els idiomes locals, per cortesia. Es la millor manera de coneixer el païs i la seva gent.
Crec que els canvis en el blog fan més fàcil enviar comentaris, sempre son agraïts.

El viatge comença diumenge volant a Doha i Singapur. La primera sorpresa es que els vols al Orient des de Barcelona no pasen per Madrid. Amb companyies europees cal anar al païs d'Europa que fa de "Hub", pero cada cop hi ha més companyies asiàtiques que utilitzen Barcelona com destí directe.
Serà una de les sortides de la crisi actual si podem posar-hi un metro o tren als passatgers i mercaderies que arriven.

Bon viatge i fins aviat.