Kinavalu, la muntanya que un dia pot ser la mes alta del mon.

El Kinavalu te 4.095m i es una inmensa roca granitica molt jove que encara te les marques de quan tenia geleres. Es la muntanya mes alta entre els Himalaies i Nova Guinea. Seguix creixent 5mm cada any. Aixo vol dir que en 1.000 anys creixera 5 metres, i en nomes 5milions d'anys, poden ser 5.000 metres i superar l'Everest. Com que no hi serem per veure-ho, es nomes una hipotesi.


Esta a tocar del mar i en un dia clar com el que vam tenir es veien les Filipines. La pujada son 2200 metres des de la porta del parc, en una pujada directa com a poques muntanyes. Per sort hi ha moltes escales i baranes de fusta, per ajudar en el cami i prevenir l'erosio.



Els darrers 700m tenen pendents molt dretes de granet, que serien passos de grimpada, sino fos per les ajudes de cordes. Les pendents diferentes a la ruta normal, tenen alguna via ferrata i altres barrancs i avencs encara poc explorats.



Cada dia el pugen mes de 100 persones i a part del esforç, costa diners. Cal pagar a l'entitat que gestiona el Parc per entrada, guia, alberg i molts menjars. en el millor cas, si vas sense agencia, com he anat jo, et surt tota l'aventura de 2 dies per 180€.
Pero s'ho val. Et lleves a la 1:30, amb deficient aclimatacio i molt fred arrives al cim, i amb sort, pots veure una meravellosa sortida de sol, de la que el que mes agraeixes es l'escalfor dels raigs.




Cal reservar amb temps perque sempre hi ha problemes. El ventatge de viatjar sol, es que un de mes sempre hi cap. En arribar amb bus desde Kota Kinabalu em van dir que no hi havia guies i no podria entrar. Em vaig inventar tot el que se'm va ocorrer i per fi em van dir que un grup encara no havia marxat i que m'hi afegien.
Aixi vas fent nous amics. Una parella de australians, una americana doctorada en ciencies ambientals que viu a Suissa amb un holandes, programador. Una americana que despres de fer de profe d'angles un any a Bangkok, se'n va de viatge i torna als USA.



En arribar al refugi ens envien a dos de nosaltres a una cabana mes remota, a 3.300m. En el nostre dormitori, un Malai d'avi irlandes, que ha pujat descalç per sentir l'energia de la terra, pero ha decidit que dema es posara sabates per que fa massa fred, i amb els peus gelats no sentiria res.
Un gran tipus que ens explica els problemas de la sobreexplotacio per la produccio d'oli de palma.
A la matinada una filera de frontals cap el cim. El meu grup es dels primers, i molts abandonen. El mes folcloric, jo fent fotos amb un iPad al cim. Amb els dits gelats quasi em cau i el salvo pels pels. Em faig una foto i encara tinc la por i el fred gravats.


En Dani m'ha dit que al Kinabalu hi ha el reptil mes ferotge del mon. No l'he vist, pero he vist un cuc gran com la meva sabata. Si els reptils mengen cucs, ja em crec que n'hi hagi d'epecials per poder menjar aquests.


Al baixar, mes amics. El que queda del grup del Kinavalu compartim cotxe amb una parella de professors del Liceu Frances a Bangkok que aprofiten per visitar el Sudest Asiatic. Els professors d'angles no tenen problemes perque la demanda es infinita. Al Liceu Frances, en canvi, el 80% d'alumnes son fills d'expatriats i el 20% de parelles mixtes.
Al vespre, al mercat filipino del port, sopant peix amb un danes que estudia a Singapur un Erasmus de la seva universitat i els que queden del Kinabalu. Al dormitori del alberg, un angles que ha estalviat treballant de professor d'angles a Seul i ara pot viatjar 9 mesos, un finlandes, una sueca....
Viatjar sol t'obliga a socialitzar sempre.