Cap el segle XIV el comerç mondial es va accelerar i una gran part passava per els estrets que hi han entre la peninsula de Malasia, Sumatra i Java. La ruta de les especies i el comerç entre la Xina i la India. La versio malaia es que els sultans de la peninsula afavorien el comerç, mentre que portuguesos i holandesos volien monopolis. Al final, com quasi sempre van guanyar els anglesos i van crear els "Strait Settlements", que eren tres ciutats que protegien la ruta. Els perdedors feien de pirates i els vaixells havien de navegar segons els monsons i esperar a port.
Les tres ciutats eren Penang, Malaka i Singapur.
A Malaka s'hi arriba desde Singapur en 4 hores en bus despres de parar a les dos aduanes i fer tots els tramits en 5 minuts.
Ara Malaka segueix siguent molt cosmopolita pero amb risc de convertirse en Parc Tematic. Suposo que per aixo han considerat el seu Centre Historic, lloc protegit de la UNESCO.
Qualsevol dia tambe li donaran aquest reconaixement a la Unio Europea.
Creia que podria tirarme al mar i fer submarinisme, pero potser per la tradicio holandesa la ciutat creix guanyant terreny al mar. No he tingut mes remei que ocuparme del multiculturalisme.
La barreja es total i a Malaka s'hi afegeix un nou alfabet, l'arab. Perque l'Islam va arribar amb els comerciants musulmans del sur de la India. Tenim per tant indis que son musulmans o hindus. Portuguesos, holandesos i anglesos que sempre es declaren la guerra segons el que passave a la llunyana Europa. Xinesos dividits en societats secretes segons parlessin cantones, hokkien, hakka o taochew, tots dialesctes del xines mandari. Per fi malais tambe dividits segons van venir per mar desde les illes del sur o per terra des de la peninsula. Un embolic.
Encara dura. Un grup de xinesos feien una exposicio sobre la represio a la secta Falun i donaven revistes. Altres xinesos s'ho miraven. Un avi em va donar propaganda en angles i em va dir que parlava de drets humans i que era la veritat. Ja m'ho mirare.
Al carrer de la Harmonia, al centre historic, hi ha un temple hindu, un de xines i una mesquita. D'aqui el nom.
El xines diu que integra els tres rituals del pais. Budista, confucia i taoista. Pot ser, perque es del 1700 i llavors manava la dinastia Qin, manchu, i com tots els no Han es recolzaven en el budisme per integrar tots els ritus i el pais.
Sembla que els budistes diuen que sempre ens reencarnem i naixem amb un Karma. Els altres, confucians i taoistes, diuen que quan ens morim, ens morim, i que com a molt ens recorden els descendents fins que treuen la foto del besavi per posar la del pare mort. Uns fan rituals d'abstinencia, privacions i meditacio, i els altres no.
Vaig entrar a la mesquita i em vaig posar a xerrar amb en Mohammed. La seva feina era mig guia turistic, mig buscador de vocacions.
Nascut al Camerun, nacionalitzat neozenlandes, la seva dona es de Malaka. Ell no m'ho ha dit, pero he entes que l'islam amb el seu missatge igualitari i cosmopolita era la religio ideal per a l'epoca del comerç global. Tots els creients tenien igualdat i confiança amb els altres musulmans en qualsevol ciutat i no discriminava per castes o races. Suposo que per aixo va crixer per tot el mon, de la mateixa manera que el vell cristianisme va creixer per tot el Mediterra.
Ens hem assegut a terra, m'ha explicat troços del llibre sagrat, un conte moral senzill com de les "Mil i una nits" i hem acabat parlant del Eto com a camerunes ilustre i ens hem fet fotos.
Quan hem marxat ha tancat la mesquita perque ja era tard.
Les tres ciutats eren Penang, Malaka i Singapur.
A Malaka s'hi arriba desde Singapur en 4 hores en bus despres de parar a les dos aduanes i fer tots els tramits en 5 minuts.
Ara Malaka segueix siguent molt cosmopolita pero amb risc de convertirse en Parc Tematic. Suposo que per aixo han considerat el seu Centre Historic, lloc protegit de la UNESCO.
Qualsevol dia tambe li donaran aquest reconaixement a la Unio Europea.
Creia que podria tirarme al mar i fer submarinisme, pero potser per la tradicio holandesa la ciutat creix guanyant terreny al mar. No he tingut mes remei que ocuparme del multiculturalisme.
La barreja es total i a Malaka s'hi afegeix un nou alfabet, l'arab. Perque l'Islam va arribar amb els comerciants musulmans del sur de la India. Tenim per tant indis que son musulmans o hindus. Portuguesos, holandesos i anglesos que sempre es declaren la guerra segons el que passave a la llunyana Europa. Xinesos dividits en societats secretes segons parlessin cantones, hokkien, hakka o taochew, tots dialesctes del xines mandari. Per fi malais tambe dividits segons van venir per mar desde les illes del sur o per terra des de la peninsula. Un embolic.
Encara dura. Un grup de xinesos feien una exposicio sobre la represio a la secta Falun i donaven revistes. Altres xinesos s'ho miraven. Un avi em va donar propaganda en angles i em va dir que parlava de drets humans i que era la veritat. Ja m'ho mirare.
Al carrer de la Harmonia, al centre historic, hi ha un temple hindu, un de xines i una mesquita. D'aqui el nom.
El xines diu que integra els tres rituals del pais. Budista, confucia i taoista. Pot ser, perque es del 1700 i llavors manava la dinastia Qin, manchu, i com tots els no Han es recolzaven en el budisme per integrar tots els ritus i el pais.
Sembla que els budistes diuen que sempre ens reencarnem i naixem amb un Karma. Els altres, confucians i taoistes, diuen que quan ens morim, ens morim, i que com a molt ens recorden els descendents fins que treuen la foto del besavi per posar la del pare mort. Uns fan rituals d'abstinencia, privacions i meditacio, i els altres no.
Vaig entrar a la mesquita i em vaig posar a xerrar amb en Mohammed. La seva feina era mig guia turistic, mig buscador de vocacions.
Nascut al Camerun, nacionalitzat neozenlandes, la seva dona es de Malaka. Ell no m'ho ha dit, pero he entes que l'islam amb el seu missatge igualitari i cosmopolita era la religio ideal per a l'epoca del comerç global. Tots els creients tenien igualdat i confiança amb els altres musulmans en qualsevol ciutat i no discriminava per castes o races. Suposo que per aixo va crixer per tot el mon, de la mateixa manera que el vell cristianisme va creixer per tot el Mediterra.
Ens hem assegut a terra, m'ha explicat troços del llibre sagrat, un conte moral senzill com de les "Mil i una nits" i hem acabat parlant del Eto com a camerunes ilustre i ens hem fet fotos.
Quan hem marxat ha tancat la mesquita perque ja era tard.
Molt bo això de l'unió europea com patrimoni de l'UNESCO X-D
ResponElimina