Singapur es una illa, gran com una comarca catalana i amb uns 6 milions d'habitants. Aquesta placa d'entrada a un museu esta en angles i en 5 idiomes asiatics. Sons els dels paisos mes grans del mon, els que creixen mes. Cada un te el seu propi alfabet. Xines, indi, japones, malai, corea.
Es un exemple de com Singapur s'especialitza en fer de coixinet d'aquets gegants. El joc en el exitos casino Marina Sands, el secret bancari i les finances internacionals en tots els grans bancs del mon i la logistica en el port.
Ha crescut guanyant terreny al mar i la darrera gran construccio, Marina Sands, inclou tres hotels, casino i teatres fets per el mateig Adelson que tambe esta a Las Vegas, Macau i potser a Alcorcon. El lloc es espectacular i el luxe supera a Las Vegas.
Crida l'atencio en el centre comercial la botiga "Manchester United". Suposo que aviat veurem les botigues "Barcelona" per tot el mon.
Hi ha preus per a tots els pressupostos. Dormo per 9€, el menjar en el food market Lau Pan Sal 4€, rodejat dels locals del districte: xinesos, malais i brokers dels bancs internacionals.
El mes car es el cocktail, Singapore Sling, a base de ginebre i moltes fruites, a la terrassa del Hotel Raffles.
Els anglesos van construir el seu imperi comercial a base d'una cadena de ports segurs per arribar a la India i Xina. Primer els gestionaba una companyia comercial, la Companyia de les Indies Orientals. Despres hi van enviar soldats i van fer quartels, despres administradors i per fi van fer un bon hotel per tanta gent a cada port. De seguida es van omplir d'escritors que van ocupar totes les taules del bar del hotel i els van convertir en llegenda. El Raffles es la llegenda de Singapur i segurament el seu Gin-Tonic va prevenir malaries i causar cirrosis. Ara quasi tots som turistes, jo escric aquest blog i el cocktail val 20€.
En els viatges cal tenir referents internacionals que permetin comparar llocs diferents. Un que faig servir es Zara.
Orchard Road es potser el carrer mes luxos d'Asia. El que voldrien ser la 5a Avinguda, els Champs Elysees, la Avinguda Paulista o el Passeig de Gracia quan siguin rics. Hi he vist 2 botigues de Zara i tambe Mango i Desigual. La roba de Zara mes cara i mes formal que a España. Domina el negre i aixo que a Singapur no hi ha temporadas, sino monsons, perque esta quasi al Equador.
La barreja cultural tambe es un problema per els modistos. Fixant-me en les noies, veig que les xineses joves, atees i materialistes, porten menys roba i mes estreta que les seves mares. Les malaies en canvi, musulmanes i tambe materialistes, porten potser mes vels i mes llargs que les seves mares. Zara haura de crear botigues diferentes segons la religio dels joves perque sera dificil fer un unic disseny que agradi a tots.
Es un exemple de com Singapur s'especialitza en fer de coixinet d'aquets gegants. El joc en el exitos casino Marina Sands, el secret bancari i les finances internacionals en tots els grans bancs del mon i la logistica en el port.
Ha crescut guanyant terreny al mar i la darrera gran construccio, Marina Sands, inclou tres hotels, casino i teatres fets per el mateig Adelson que tambe esta a Las Vegas, Macau i potser a Alcorcon. El lloc es espectacular i el luxe supera a Las Vegas.
Crida l'atencio en el centre comercial la botiga "Manchester United". Suposo que aviat veurem les botigues "Barcelona" per tot el mon.
Hi ha preus per a tots els pressupostos. Dormo per 9€, el menjar en el food market Lau Pan Sal 4€, rodejat dels locals del districte: xinesos, malais i brokers dels bancs internacionals.
El mes car es el cocktail, Singapore Sling, a base de ginebre i moltes fruites, a la terrassa del Hotel Raffles.
Els anglesos van construir el seu imperi comercial a base d'una cadena de ports segurs per arribar a la India i Xina. Primer els gestionaba una companyia comercial, la Companyia de les Indies Orientals. Despres hi van enviar soldats i van fer quartels, despres administradors i per fi van fer un bon hotel per tanta gent a cada port. De seguida es van omplir d'escritors que van ocupar totes les taules del bar del hotel i els van convertir en llegenda. El Raffles es la llegenda de Singapur i segurament el seu Gin-Tonic va prevenir malaries i causar cirrosis. Ara quasi tots som turistes, jo escric aquest blog i el cocktail val 20€.
En els viatges cal tenir referents internacionals que permetin comparar llocs diferents. Un que faig servir es Zara.
Orchard Road es potser el carrer mes luxos d'Asia. El que voldrien ser la 5a Avinguda, els Champs Elysees, la Avinguda Paulista o el Passeig de Gracia quan siguin rics. Hi he vist 2 botigues de Zara i tambe Mango i Desigual. La roba de Zara mes cara i mes formal que a España. Domina el negre i aixo que a Singapur no hi ha temporadas, sino monsons, perque esta quasi al Equador.
La barreja cultural tambe es un problema per els modistos. Fixant-me en les noies, veig que les xineses joves, atees i materialistes, porten menys roba i mes estreta que les seves mares. Les malaies en canvi, musulmanes i tambe materialistes, porten potser mes vels i mes llargs que les seves mares. Zara haura de crear botigues diferentes segons la religio dels joves perque sera dificil fer un unic disseny que agradi a tots.
Vendre a la mateixa botiga samarretes de tirants a nenes xines i hiyabs a les malaies deu ser un repte més gran que el que han aconseguit Zara, Mango i Desigual estant a totes les grans avingudes del món
ResponEliminaImagino les nenes fent cua al mateix probador i remenant els mateixos munts de roba. De vegades s'equivoquen i es proben la roba de l'altre. I el pantalon curt de Zara se'l posen el dilluns i el dimarts un vel de Desigual. I la roba només serveix per estar guapes....
Gràcies per enviar trossets de món