La despesa del viatge es de uns 30€ diaris. Aproximadament 10 per dormir, 10 per menjar molt be i 10 per transports locals, entrades i cerveses.
No inclou els avions ni les excursions contractades a agencies locals.
Borneo te segurament la tercera massa forestal despres del Amazonas i Congo i molta aigua.
Una de les activitats es baixar en rafting algundels seus enormes rius.
El riu Padas, desconegut de tots, porta molta mes aigua que l'Ebre i te una garganta a 100 km del mar amb uns rapids de nivell alt.
A les fotos se'm distingueix per la samarreta groga que vaig portar per intentar passar despercebut.
Per fer-ho mes atractiu, no hi ha cap carretera que hi arrivi, pero encara funciona un tren fet per el japonesos durant la guerra. Es l'unic que encara funciona a Borneo i esta igual que quan el van fer.
Hi ha un vago amb seients, i un altre, de carga, en que la majoria anem per terra o asseguts en els paquets o barques plegades.
Tot plegat costa 50€ i t'ocupa de quarts de 6 del mati a quarts de 6 de la tarda. Res es massa car a Malasia, especialment si et saltes intermediaris.
Hi ha un grup en que tots son europeus, pero el meu es mes interessant.
Una parella molt jove de xinesos. Ell es de Hong Kong i estudia agricultura a Australia. Ella treballa a Singapur. A HK fan servir els caracters tradicionals del xines i quan en parlem me'ls defensa. No es el primer que ho fa. Opina que amb els simplificats no s'enten la logica dels caracters i es com escritura per soldats. Que ho sapiguen llegir pero no cal que ho entenguin. M'ensenya el teclat que utilitza en Android i m'assegura que els caracters mes dificils es fan en menys de 5 seleccions. Reconeix les ventatges de la simplificacio. Alguns caracters han passat de mes de 30 traços a menys de la meitat.
Em confirma tambe que els nens xinesos aprenen la escritura traç a traç, i que aixo de que fan servir el pinyin a l'escola es un mite. La Xina, amb les seves contradiccions, cada cop esta mes segura i orgullosa en la seva cultura.
Uns altres son una familia coreana. Un noi molt simpatic i els sogres. La dona s'ha quedat cuidant el nen petit. El noi parla angles i es l'altre que es llença amb mi al riu cada cop que el guia del raft ho sugereix. Treballa de policia. El seu sogre tambe, pero ja es general. El felicito i li explico que ha España els policias jefes es diuen comissaris o inspectors, pero tot li ha de traduir el gendre. Es el primer cop que felicito a un general i que li dono les gracies quan m'ajuda a pujar a la barca.
Els altres tres son malais. Una senyora xinesa-malaia i els dos guies del raft.
En despedirnos m'emociona el que em diu el guia. Diu que sovint te occidentals en els seus grups, que molts son molt estirats, pero que li ha agradat molt la relacio que he tingut amb tots.
Segons diu, son els rapids mes grans del sudest asiatic. En total hem fet 10 km i mes rapid que el tren!!
No inclou els avions ni les excursions contractades a agencies locals.
Borneo te segurament la tercera massa forestal despres del Amazonas i Congo i molta aigua.
Una de les activitats es baixar en rafting algundels seus enormes rius.
El riu Padas, desconegut de tots, porta molta mes aigua que l'Ebre i te una garganta a 100 km del mar amb uns rapids de nivell alt.
A les fotos se'm distingueix per la samarreta groga que vaig portar per intentar passar despercebut.
Per fer-ho mes atractiu, no hi ha cap carretera que hi arrivi, pero encara funciona un tren fet per el japonesos durant la guerra. Es l'unic que encara funciona a Borneo i esta igual que quan el van fer.
Hi ha un vago amb seients, i un altre, de carga, en que la majoria anem per terra o asseguts en els paquets o barques plegades.
Tot plegat costa 50€ i t'ocupa de quarts de 6 del mati a quarts de 6 de la tarda. Res es massa car a Malasia, especialment si et saltes intermediaris.
Hi ha un grup en que tots son europeus, pero el meu es mes interessant.
Una parella molt jove de xinesos. Ell es de Hong Kong i estudia agricultura a Australia. Ella treballa a Singapur. A HK fan servir els caracters tradicionals del xines i quan en parlem me'ls defensa. No es el primer que ho fa. Opina que amb els simplificats no s'enten la logica dels caracters i es com escritura per soldats. Que ho sapiguen llegir pero no cal que ho entenguin. M'ensenya el teclat que utilitza en Android i m'assegura que els caracters mes dificils es fan en menys de 5 seleccions. Reconeix les ventatges de la simplificacio. Alguns caracters han passat de mes de 30 traços a menys de la meitat.
Em confirma tambe que els nens xinesos aprenen la escritura traç a traç, i que aixo de que fan servir el pinyin a l'escola es un mite. La Xina, amb les seves contradiccions, cada cop esta mes segura i orgullosa en la seva cultura.
Uns altres son una familia coreana. Un noi molt simpatic i els sogres. La dona s'ha quedat cuidant el nen petit. El noi parla angles i es l'altre que es llença amb mi al riu cada cop que el guia del raft ho sugereix. Treballa de policia. El seu sogre tambe, pero ja es general. El felicito i li explico que ha España els policias jefes es diuen comissaris o inspectors, pero tot li ha de traduir el gendre. Es el primer cop que felicito a un general i que li dono les gracies quan m'ajuda a pujar a la barca.
Els altres tres son malais. Una senyora xinesa-malaia i els dos guies del raft.
En despedirnos m'emociona el que em diu el guia. Diu que sovint te occidentals en els seus grups, que molts son molt estirats, pero que li ha agradat molt la relacio que he tingut amb tots.
Segons diu, son els rapids mes grans del sudest asiatic. En total hem fet 10 km i mes rapid que el tren!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada