De Mahoma a Vishnu sense deixar de fumar.

Quatre dies a les illes Gili han sigut més del previst, pero sembla que això és el que passa a tots els viatgers que hi van. Gili Trawangan té 8 km de perímetre. Ho sé perquè l'he corregut en un sentit i un altre i l'he travessat en bicicleta de diferentes maneres. No coneixes mai a tothom perquè el flux d'arribades i sortides és constant.



Al vaixell que ens porta cap a Bali, la tripulació és hindú. De tant en tant el pilot fa una ofrena de flors que tira al mar per tenir contents als déus. Les flors les agafa del petit altar que hi ha al interior del ferry. Suposo que no sustitueix als equips de salvament. Tranquilitza. També hi ha un cartell que prohibeix fumar en el ferry. El primer que veig a Indonèsia.



Els darrers dies he trobat alguns grups d'espanyols a l'illa, però no hi he pogut socialitzar per la meva raresa de tenir un exàmen on line de xinés en el paradís.
Coincidim en el ferry i m'aconsellen els bungalows d'una ONG que porta una noia basca a Ubud.



La Begoña Lopez no hi és, ha anat a renovar el visat fent una sortida per Malasia, però el noi que fa de paleta a la Kupu-Kupu Foundation em porta en la seva moto fins als bungalows que lloguen. En mig d'uns camps d'arroç a les afores de Ubud. Per ajudarlos no estalvio. Aquesta meravellosa cabana de dos pisos per mi sol, i tots els animals que hi deuen entrar al vestre. 18€.



La Kupu-Kupu atén a uns 50 nens amb discapacitats motrius i psiquiques. Això a Ubud. Té un altre centre similar a un altre lloc de la illa.
Cal pensar que Bali és com Mallorca pero amb molt més tràfic. Es pot trigar 2 hores per anar d'un extrem a l'altre.
La Kupu-Kupu funciona com un centre de dia. Van a recollir als nens i els hi ensenyen idiomes o habilitats. També fan artesania que després és vén en una botiga de la fundació.
M'ha explicT que ha Ubud hi ha un nen sord, i al altre centre quatre.



Hi he anat per comprar els regals que ja pensava comprar a Ubud. La Mariya és la noia que està a la botiga. Li he comprat tres coses i li he dit que demà tornaré a comprarni algunes més, quan hagi passat per el caixer a treure alguns centenars de milers de rupiahs.
La Mariya té una dificultat motriu i m'ha promés que demà m'ensenyarà a posarme el sarong. Per coses que he vist en la fundació me' adono que els ajuda molt el boca a boca amb els visitants espanyols.
Per quan hi aneu, us ho recomano:
www.kupukupufoundation.org
A Ubud és capta com enlloc el caràcter hindú de Bali.



L'interior de les cases són laberíntics temples familiars hindús, fets amb pedra volcànica. En aquest la senyora de la casa em va explicar que era el temple de la seva familia desde no sap quantes generacions.
En molts casos la decoració inclou gravats en pedra amb històries de la mitología hindú, especialment el Ramayana, que poden semblar tant simples o extranyes com les que expliquen pedres de les catedrals.


Com que el món és petit, em trobo per el carrer als amics de Zaragoza. Els informo sobre Lombok i ells m'informen sobre Ubud. Es el que han fet els viatgers quan es troben des de fa milers d'anys.