Fins ara la sorpresa mes gran del viatge. Niah Caves, a on s'han trobat restes humans de fa 40.000 anys.
La primera migracio de Sapiens que va anar al Sudest asiatic, i de la que descendeixen els aborigens australians i els de Tasmania que van ser exterminats.
Molts anys mes tard van arribar tribus antecessores de tots els polinesis i malais actuals, venint des de Taiwan, i tambe van dormir i viure en aquestes coves.
Els altres que hi dormen son els ratpenants i uns ocells que en angles es diuen swiftlets, i que Google translator tradueix per saranganas.
De ratpenats diuen que n'hi ha mig milio, i cada dia fan quasi una tonelada d'excrements.
Els swiftlets son especials, perque son l'unic ocell que te radar per orientarse en la foscor de la cova. Els seus nius, que fan amb la saliva, son molt apreciats per els xinesos per fer la sopa de niu d'ocell i medicaments.
La primera cova te 100 x 100 i te pals de bambu molt alts, enganxats per arribar a 70 metres i aguantats amb cordes i ratans que son cintes fetes amb fulles de palma. Quan els locals amb permis estan autoritzats, s'hi enfilen per rascar el sostre de la cova i far caure nius. A 100 metres d'alçada, per un bambu pelat i sense cap assegurança. Ja pot ser cara la sopa de niu d'ocell!.
Una hora i mitja tot sol. Amb linterna perque la meitat era foscor total, dins els passadissos de les coves per un cami amb fustes que relliscaven com el gel per culpa del gruix d'excrement. Calia conservar la calma i pensar que era mes facil caure i trencarse alguna cosa que perdre's.
Fins i tot te pintures rupestres de fa 3000 anys.
Al sortir de la cova, cal caminar mitja hora per la selva fins l'entrada del parc. Pots desviarte i anar al poble d'indigenes iban de Rumah Chang. Esta tot fet amb les cases de fusta que anomenen "longhouse". Son edificis d'una planta aixecats sobre pilones per l'aigua, que tenen una gran sala comunal rodejada de petits quartos de cada membre de la familia o tribu.
Amb en Peter, el conductor dels 100 km de tornada a Miri, conversa molt interessant.
El seu pare es xines i la mare es iban. Ell parla mandari, angles i una mica de malai.
Els cultius mes rentables son el Palm tree, del que s'extrau l'oli de palma. Dona fruita mes d'un cop al any, que es premsa. Com una olivera de clima tropical. Els altres son el platan i el durian, que es una fruita molt apreciada a la Xina. Sembla una bola plena de punxes i te un gust semblant a la xirimoia.
Molts indonesis venen a la recoleccio del fruit de la palma. Guenyen uns 150€ al mes.
Un mestre en pot guanyar uns 400€ i el litre de gasolina costa 0.5€ el litre.
L'aristocracia son els que treballen en el petroli. Com que tot el petroli esta en plataformes off-shore, hi viuen sovint un mes seguit. Molts son filipins que tenen com a punt favorable que parlen perfectament angles.
Hi ha una escola primaria publica i gratuita i la resta se l'ha de pagar cadascu. La visita al metge normalment es de franc, pero les medicines i sovint les operacions s'han de pagar.
M'ha preguntat dos coses de tema general:
Que es aquesta crisi tan greu que diuen que te Espanya?
Com pot viure la gent en ciutat amb edificis tant alts i sense camp. Un cop va anar a KL i li va semblar imposible viure-hi.
Realment eren 2 preguntes per 100km i molt mes.
La resposta facil es canviar de tema i parlar del Barça i en Messi.
Despedida de Miri. Dire a la Khau Ming i el Stuart que la seva ciutat m'ha agradat i que esta plena de contrastes.
La primera migracio de Sapiens que va anar al Sudest asiatic, i de la que descendeixen els aborigens australians i els de Tasmania que van ser exterminats.
Molts anys mes tard van arribar tribus antecessores de tots els polinesis i malais actuals, venint des de Taiwan, i tambe van dormir i viure en aquestes coves.
Els altres que hi dormen son els ratpenants i uns ocells que en angles es diuen swiftlets, i que Google translator tradueix per saranganas.
De ratpenats diuen que n'hi ha mig milio, i cada dia fan quasi una tonelada d'excrements.
Els swiftlets son especials, perque son l'unic ocell que te radar per orientarse en la foscor de la cova. Els seus nius, que fan amb la saliva, son molt apreciats per els xinesos per fer la sopa de niu d'ocell i medicaments.
La primera cova te 100 x 100 i te pals de bambu molt alts, enganxats per arribar a 70 metres i aguantats amb cordes i ratans que son cintes fetes amb fulles de palma. Quan els locals amb permis estan autoritzats, s'hi enfilen per rascar el sostre de la cova i far caure nius. A 100 metres d'alçada, per un bambu pelat i sense cap assegurança. Ja pot ser cara la sopa de niu d'ocell!.
Una hora i mitja tot sol. Amb linterna perque la meitat era foscor total, dins els passadissos de les coves per un cami amb fustes que relliscaven com el gel per culpa del gruix d'excrement. Calia conservar la calma i pensar que era mes facil caure i trencarse alguna cosa que perdre's.
Fins i tot te pintures rupestres de fa 3000 anys.
Al sortir de la cova, cal caminar mitja hora per la selva fins l'entrada del parc. Pots desviarte i anar al poble d'indigenes iban de Rumah Chang. Esta tot fet amb les cases de fusta que anomenen "longhouse". Son edificis d'una planta aixecats sobre pilones per l'aigua, que tenen una gran sala comunal rodejada de petits quartos de cada membre de la familia o tribu.
Amb en Peter, el conductor dels 100 km de tornada a Miri, conversa molt interessant.
El seu pare es xines i la mare es iban. Ell parla mandari, angles i una mica de malai.
Els cultius mes rentables son el Palm tree, del que s'extrau l'oli de palma. Dona fruita mes d'un cop al any, que es premsa. Com una olivera de clima tropical. Els altres son el platan i el durian, que es una fruita molt apreciada a la Xina. Sembla una bola plena de punxes i te un gust semblant a la xirimoia.
Molts indonesis venen a la recoleccio del fruit de la palma. Guenyen uns 150€ al mes.
Un mestre en pot guanyar uns 400€ i el litre de gasolina costa 0.5€ el litre.
L'aristocracia son els que treballen en el petroli. Com que tot el petroli esta en plataformes off-shore, hi viuen sovint un mes seguit. Molts son filipins que tenen com a punt favorable que parlen perfectament angles.
Hi ha una escola primaria publica i gratuita i la resta se l'ha de pagar cadascu. La visita al metge normalment es de franc, pero les medicines i sovint les operacions s'han de pagar.
M'ha preguntat dos coses de tema general:
Que es aquesta crisi tan greu que diuen que te Espanya?
Com pot viure la gent en ciutat amb edificis tant alts i sense camp. Un cop va anar a KL i li va semblar imposible viure-hi.
Realment eren 2 preguntes per 100km i molt mes.
La resposta facil es canviar de tema i parlar del Barça i en Messi.
Despedida de Miri. Dire a la Khau Ming i el Stuart que la seva ciutat m'ha agradat i que esta plena de contrastes.
Hola Alfons,
ResponEliminaNo ens has dit que t'ha semblat la sopa de niu d'ocell. Es semblant a les del restaurants xinesos ? o no tes res que veure.
Tots els amics estem endelits per les teves cròniques i per compensar vàrem anar a fer la castanyada al zine on varem veure una pelicula xina-italiana, la petita venecia, que ens va fer somiar una bona estona.
Endavant!