Desde Brunei, dos experiències de les limitacions de les lleis i una de com viure sobre les aigues. Per alegrar la vista i les olors, uns mercats cada cop més a prop de les mitiques "Illes de les Espècies".
A Brunei esta prohibit l'alcohol, perque el pais cada cop es mes islàmic, i els diaris expliquen lo be que fan les coses a Arabia Saudita.
Pero molts dels negocis els porten xinesos. Sopant al hotel, a on ja em coneixen, em diu la camarera xinesa si vull una cervesa. Me la miro i li pregunto si no esta prohibit l'alcohol. Em diu que cal pagar en cash i me la porta en una tassa gran de cafe amb llet i sense ampolla.
Brunei esta dins de Sarawak, que es un dels dos estats de Malaysia al nord de Borneo. Sarawak té un dels ritmes de deforestacio mes alts del paisos tropicals. Grans extensions de bosc primari ja s'han tallat, i ara s'aprofiten per plantar palmeres per oli de palma.
Hi ha legislació per protegir els abusos, pero el primer que se'n beneficia es el governador del estat. El principal banc internacional aqui es el HSBC, que es el més gran del mon no xinès, i que a pesar de ser anglès, vol dir HongKong Shanghai Banking Corporation.
Es el que talla el bacalla en aquest racó de mon, fins al punt de que a HongKong es un dels que emeten els diners amb autoritzacio del govern.
Pero com que son anglesos, han de tenir una politica de proteccio de la naturalesa per evitar boicots i mala premsa.
Una ONG molt creativa ha fet com el jutge Garzon. Ha investigat la trama financera dels dolents.
Ha vist que les set empreses malasies mes importants en els negocis de fusta i sense cap mena de certificacio ecologica en la manera amb que exploten el seu negoci, han reportat una pila de milions al banc en comissions e interessos.
El banc diu que no deixa diners a projectes que no poden acreditar fer negocis de manera neta en temes de proteccio de la natura.
No tant sols no es el cas, sino que algunes de les empreses sustitueixen les acreditacions que no tenen per publicitat en que diuen que respecten el bosc perque treballen amb aquest banc.
Tot aixo ho explica un article de la revista The Economist d'aquesta setmana, que es diu "Deforestation in Sarawak" i es recolza en un excel.lent treball d'una ONG que ha fet tota la investigacio.
A Brunei com que ja guanyen molts diners amb els pous de petroli off-shore, tenen el bosc molt millor, i si t'endinses per el riu, en alguns manglars, es facil veure monos nariguts.
El poble construit sobre el riu es molt mes gran e impresionant que ha primera vista. En diferents nuclis hi viuen mes de 30.000 persones.
Fins hi tot hi ha nens que van en bicicleta per les passareles de fusta que fan de carrers.
Quan es crema un conjunt de cases, en fan de noves, pero ja les fan en plan modern, de dos pisos i amb aire acondicionat. El truco es que amb la marea baixa part del terra queda al descobert i es poden fer bons fonaments.
Amb la senyora Maimun Mohammed, que feia petar la xerrada amb les amigues a la porta d'una de les mesquites que hi han en el "Poble d'aigua"' ens hem fet fotos. M'ha dit havia estat a Barcelona i jo li he dit que m'agrada molt el seu poble acuatic. Es un exemple de que aquest Islam de regadiu es molt mes obert que l'Islam de secà que els hi arriba desde la peninsula aràbica.
A Brunei esta prohibit l'alcohol, perque el pais cada cop es mes islàmic, i els diaris expliquen lo be que fan les coses a Arabia Saudita.
Pero molts dels negocis els porten xinesos. Sopant al hotel, a on ja em coneixen, em diu la camarera xinesa si vull una cervesa. Me la miro i li pregunto si no esta prohibit l'alcohol. Em diu que cal pagar en cash i me la porta en una tassa gran de cafe amb llet i sense ampolla.
Brunei esta dins de Sarawak, que es un dels dos estats de Malaysia al nord de Borneo. Sarawak té un dels ritmes de deforestacio mes alts del paisos tropicals. Grans extensions de bosc primari ja s'han tallat, i ara s'aprofiten per plantar palmeres per oli de palma.
Hi ha legislació per protegir els abusos, pero el primer que se'n beneficia es el governador del estat. El principal banc internacional aqui es el HSBC, que es el més gran del mon no xinès, i que a pesar de ser anglès, vol dir HongKong Shanghai Banking Corporation.
Es el que talla el bacalla en aquest racó de mon, fins al punt de que a HongKong es un dels que emeten els diners amb autoritzacio del govern.
Pero com que son anglesos, han de tenir una politica de proteccio de la naturalesa per evitar boicots i mala premsa.
Una ONG molt creativa ha fet com el jutge Garzon. Ha investigat la trama financera dels dolents.
Ha vist que les set empreses malasies mes importants en els negocis de fusta i sense cap mena de certificacio ecologica en la manera amb que exploten el seu negoci, han reportat una pila de milions al banc en comissions e interessos.
El banc diu que no deixa diners a projectes que no poden acreditar fer negocis de manera neta en temes de proteccio de la natura.
No tant sols no es el cas, sino que algunes de les empreses sustitueixen les acreditacions que no tenen per publicitat en que diuen que respecten el bosc perque treballen amb aquest banc.
Tot aixo ho explica un article de la revista The Economist d'aquesta setmana, que es diu "Deforestation in Sarawak" i es recolza en un excel.lent treball d'una ONG que ha fet tota la investigacio.
A Brunei com que ja guanyen molts diners amb els pous de petroli off-shore, tenen el bosc molt millor, i si t'endinses per el riu, en alguns manglars, es facil veure monos nariguts.
El poble construit sobre el riu es molt mes gran e impresionant que ha primera vista. En diferents nuclis hi viuen mes de 30.000 persones.
Fins hi tot hi ha nens que van en bicicleta per les passareles de fusta que fan de carrers.
Quan es crema un conjunt de cases, en fan de noves, pero ja les fan en plan modern, de dos pisos i amb aire acondicionat. El truco es que amb la marea baixa part del terra queda al descobert i es poden fer bons fonaments.
Amb la senyora Maimun Mohammed, que feia petar la xerrada amb les amigues a la porta d'una de les mesquites que hi han en el "Poble d'aigua"' ens hem fet fotos. M'ha dit havia estat a Barcelona i jo li he dit que m'agrada molt el seu poble acuatic. Es un exemple de que aquest Islam de regadiu es molt mes obert que l'Islam de secà que els hi arriba desde la peninsula aràbica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada