Al marxar de Yogya cap els volcans del Est, em vaig fer una foto amb l'últim nouvingut al dormitori. Un indonesi que dormia amb la segona equipació del Barça. El vaig felicitar, em va admirar molt per ser de Barcelona i li vaig prometre que li donaria records al Messi de la seva part.
Indonesia té 400 volcans, dels que 130 estan en actiu. Son el 10% dels del planeta. En el camí cap a Bali n'hi ha dos, el Bromo i el Iljen que son molt especials.
El Bromo, de 2.392m, està dins de la caldera s'un altre volcà més antic. La seva ascensió és fàcil i els locals dels poblats Teggara veíns, hindús en uns illa musulmana, t'ofereixen anarhi a cavall, en moto o com vulguis.
En cas de caure al fons de la calda, de la que surt constantment fum, no sembla que tinguis gaires posibilitats d'explicar-ho.
Al pujar al Kinavalu has de pagar molt al entrar al Parc Nacional. Hi ha un check-point de la teva identificació fins i tot als 3.500m. A Bromo en canvi, el microbus et cobra l'import de la entrada i et deixa en un recó del crater en que baixes sense pagar la entrada. El conductor s'ho queda. A Indonesia la corrupcció és un problema agreujat per la debilitat del estat.
Es un païs jove, en que arreu grups de nois et diuen "Hello Mister". Molts volen practicar anglés i els hi agrada saber qui ets i d'on vens. A mi m'agrada saber qui son i que fan, i sempre acabes amb fotos.
Aquest grup dalt del Bromo després de varies xerrades simultànies.
Fins al Bromo, 11 hores. Fins al Iljen 8 hores, i fins el transbordador a Bali, 8.
Les carreteres sense condicions per un tràfic que junta camions articulats amb rickshaws i animals. Amb trens que per poc tenen poca freqüència.
M'assento davant del microbus amb el conductor, que em mira al.lucinat quan em poso el cinturó. Ell encén un kretec, que és una cigarreta barrejada amb clau.
Inevitable un reventón, per sort sense conseqüències.
Al microbús, un xòfer, un mecànic del Ajuntament de Zaragoza i un enginyer. No hi ha manera de treure els cargols a la roda reventada. Para un rickshaw i els descargola en sentit contrari. Fa anys es deia que les rodes de camion de l'esquerra del vehicle havien de tenir els cargols amb gir contrari al estanda, per disminuir la posibilitat de que s'afluixessin. Ara ja no es fa, pero aquest microbus Mitsubishi encara ho té.
El gat no és de la mida del microbús i cal posar pedres sota de la roda rebentada, i un altre pedra sota del gat per que aixequi l'eix a on s'agafa amb l'amortiguador.
Més d'una hora pero resolt gracies al rickshaw. Per celebrar-ho compro gelats artesanals, gel picat amb gelatines dolces, per tots els que en volen. Propina i agraïment per al rickshaw i a seguir.
Indonèsia és un païs pobre. 50% de la gent viu per sota dels 2$ diaris. Tant sols un 17% de les vivendes tenen aigua corrent.
Ha millorat molt. En els darrers 30 anys, l'esperança de vida ha augmentat 17 anys.
Pero la majoria dels seu creixement vé per exportacions de matèries primeres, com l'oli de palma i el carbó, que és beneficien del creixements de preus mundials.
Els únics països a on creix de debó la industria són els de cultura e influència xinesa, incloent-hi Malasia.
Indonesia té una població jove, en la que els joves estan molt més formats que els adults, té una necessitat clara d'infrastructures i d'una gestió correcta dels recursos i encara hi ha moltes incògnites sobre la sortida de la misèria i els dèficits actuals.
Kavah Ijen es un volcà especial. Es el que està més al est de Java i te unes fumaroles de vapors sulfurosos que creen uns depòsits de sofre sòlid que creixen constantment.
Els homes del poble proper és guanyen la vida portant en uns cistells de cànem uns 70 kg de pedres de sofre per cada viatge. Cada persona fa dos viatges en el dia i n'hi ha 400 que hi treballen.
Han de pujar al cràter, baixar al fons, arrencar les pedres amb eines manuals de ferro, sense quasi poder respirar per els vapors, tornar a pujar al cràter i baixar al camion que els hi recull el material i els hi paga.
Segons la revista Altaïr moren joves per el desgast. Segons la Lonely Planet, moren vells perque sempre estan actius. Em crec més a la Lonely Planet, i si alguna cosa els mata, eés el tabac que estan fumant sempre.
He pujat mig xerrant amb el Sarya, i a tranques i barranques ens hem explicat moltes baraules del anglés al indonesi.
A Indonesia fuma tothom, molt i a tot arreu. Amés fumen kretek, que és una cigarreta que es lien amb clau. La veritat és que li dona un olor menys desagradable.
Quatre hores més de microbús fins a la terminal dels ferrys cap a Bali. Canvi a un bus de linea local, assegut entre un sac de grà i varies motxiles, i tothom fumant.
I per fi, embarcats deixant Jva cap a Bali. Una illa musulmana, cap a una illa hindú en aquest païs de contrastos. Sense massa monuments i amb uns espais naturals únics.
Java i Bali estan a la vista i el trajecte dure una hora més per el tràfic al estret que per la distància.
Bali és el gran destí turistic de Indonesia. Es una mica més gran que Mallorca pero concentra tot el turisme en el sur, que te fama de Ibiza per australians.
Avui dormiré a Denpasar, final del bus i capital de Bali. Demà buscaré com anar cap el port en que em vull embarcar per Lombock, la següent illa d'aquest rosari. Un altre lloc sense monuments pero amb Gunung Rinjani, volcà de 3.726m al que es pot pujar, i les illes Gili, paradís del submarinisme. Espero estar-hi tota la setmana propera abans de tornar altre cop a Bali.
Indonesia té 400 volcans, dels que 130 estan en actiu. Son el 10% dels del planeta. En el camí cap a Bali n'hi ha dos, el Bromo i el Iljen que son molt especials.
El Bromo, de 2.392m, està dins de la caldera s'un altre volcà més antic. La seva ascensió és fàcil i els locals dels poblats Teggara veíns, hindús en uns illa musulmana, t'ofereixen anarhi a cavall, en moto o com vulguis.
En cas de caure al fons de la calda, de la que surt constantment fum, no sembla que tinguis gaires posibilitats d'explicar-ho.
Al pujar al Kinavalu has de pagar molt al entrar al Parc Nacional. Hi ha un check-point de la teva identificació fins i tot als 3.500m. A Bromo en canvi, el microbus et cobra l'import de la entrada i et deixa en un recó del crater en que baixes sense pagar la entrada. El conductor s'ho queda. A Indonesia la corrupcció és un problema agreujat per la debilitat del estat.
Es un païs jove, en que arreu grups de nois et diuen "Hello Mister". Molts volen practicar anglés i els hi agrada saber qui ets i d'on vens. A mi m'agrada saber qui son i que fan, i sempre acabes amb fotos.
Aquest grup dalt del Bromo després de varies xerrades simultànies.
Fins al Bromo, 11 hores. Fins al Iljen 8 hores, i fins el transbordador a Bali, 8.
Les carreteres sense condicions per un tràfic que junta camions articulats amb rickshaws i animals. Amb trens que per poc tenen poca freqüència.
M'assento davant del microbus amb el conductor, que em mira al.lucinat quan em poso el cinturó. Ell encén un kretec, que és una cigarreta barrejada amb clau.
Inevitable un reventón, per sort sense conseqüències.
Al microbús, un xòfer, un mecànic del Ajuntament de Zaragoza i un enginyer. No hi ha manera de treure els cargols a la roda reventada. Para un rickshaw i els descargola en sentit contrari. Fa anys es deia que les rodes de camion de l'esquerra del vehicle havien de tenir els cargols amb gir contrari al estanda, per disminuir la posibilitat de que s'afluixessin. Ara ja no es fa, pero aquest microbus Mitsubishi encara ho té.
El gat no és de la mida del microbús i cal posar pedres sota de la roda rebentada, i un altre pedra sota del gat per que aixequi l'eix a on s'agafa amb l'amortiguador.
Més d'una hora pero resolt gracies al rickshaw. Per celebrar-ho compro gelats artesanals, gel picat amb gelatines dolces, per tots els que en volen. Propina i agraïment per al rickshaw i a seguir.
Indonèsia és un païs pobre. 50% de la gent viu per sota dels 2$ diaris. Tant sols un 17% de les vivendes tenen aigua corrent.
Ha millorat molt. En els darrers 30 anys, l'esperança de vida ha augmentat 17 anys.
Pero la majoria dels seu creixement vé per exportacions de matèries primeres, com l'oli de palma i el carbó, que és beneficien del creixements de preus mundials.
Els únics països a on creix de debó la industria són els de cultura e influència xinesa, incloent-hi Malasia.
Indonesia té una població jove, en la que els joves estan molt més formats que els adults, té una necessitat clara d'infrastructures i d'una gestió correcta dels recursos i encara hi ha moltes incògnites sobre la sortida de la misèria i els dèficits actuals.
Kavah Ijen es un volcà especial. Es el que està més al est de Java i te unes fumaroles de vapors sulfurosos que creen uns depòsits de sofre sòlid que creixen constantment.
Els homes del poble proper és guanyen la vida portant en uns cistells de cànem uns 70 kg de pedres de sofre per cada viatge. Cada persona fa dos viatges en el dia i n'hi ha 400 que hi treballen.
Han de pujar al cràter, baixar al fons, arrencar les pedres amb eines manuals de ferro, sense quasi poder respirar per els vapors, tornar a pujar al cràter i baixar al camion que els hi recull el material i els hi paga.
Segons la revista Altaïr moren joves per el desgast. Segons la Lonely Planet, moren vells perque sempre estan actius. Em crec més a la Lonely Planet, i si alguna cosa els mata, eés el tabac que estan fumant sempre.
He pujat mig xerrant amb el Sarya, i a tranques i barranques ens hem explicat moltes baraules del anglés al indonesi.
A Indonesia fuma tothom, molt i a tot arreu. Amés fumen kretek, que és una cigarreta que es lien amb clau. La veritat és que li dona un olor menys desagradable.
Quatre hores més de microbús fins a la terminal dels ferrys cap a Bali. Canvi a un bus de linea local, assegut entre un sac de grà i varies motxiles, i tothom fumant.
I per fi, embarcats deixant Jva cap a Bali. Una illa musulmana, cap a una illa hindú en aquest païs de contrastos. Sense massa monuments i amb uns espais naturals únics.
Java i Bali estan a la vista i el trajecte dure una hora més per el tràfic al estret que per la distància.
Bali és el gran destí turistic de Indonesia. Es una mica més gran que Mallorca pero concentra tot el turisme en el sur, que te fama de Ibiza per australians.
Avui dormiré a Denpasar, final del bus i capital de Bali. Demà buscaré com anar cap el port en que em vull embarcar per Lombock, la següent illa d'aquest rosari. Un altre lloc sense monuments pero amb Gunung Rinjani, volcà de 3.726m al que es pot pujar, i les illes Gili, paradís del submarinisme. Espero estar-hi tota la setmana propera abans de tornar altre cop a Bali.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada