La India ha mantingut una actitut ambivalent amb Anglaterra, l'antiga potència colonial. El monument més característic de la ciutat és la Porta de India, per celebrar una visita real, i l'estil més característic dels monuments de la ciutat és el pastiche neogòtic-mongol-hindú que van inventar els arquitectes anglesos del Raj.
Es veu en museus i edificis civils. Destaca també que totes les estatues del antic colonitzador estan en peu. Es clar que el mateix es pot dir dels ferrocarrils, carrers, ponts i la majoria de les infrastructures.
Un altre herencia anglesa és l'adicció als formularis. Per tot, per comprar billets de tren, per l'hotel, per el telèfon. Com que tots son en paper i escrits a mà no serveixen per res.
He comprat una tarja SIM per al telèfon, pero com que algú ha d'entrar a mà les dades del formulari que vaig omplir, puc trigar tres dies per tenir linea i llavors trucar per que me l'activin. De moment tinc número pero no conto que sigui operatiu fins d'aci 2 o 3 dies. A la Xina era qüestió de minuts.
Després de la independència la India ve reorganitzar els seus estats interiors per idiomes, però la principal font de conflictes va ser entre hindús i musulmans. Això va causar la divisió entre India i Pakistan, però en ciutats com Mumbai ha continuat latent.
Després de greus conflictes amb centenars de morts als 90's, el pitjor va ser l'assalt d'un grup de terroristes que venint de Pakistan, van desembarcar en lanxes al port, van entrar al Hotel Taj Mahal i després a altres edificis emblemàtics de la zona monumental i turística i van matar 173 persones. Van ser tres dies de terror fins que l'exèrcit hindi va acabar amb els agressors.
Un dels residents al hotel Taj Mahal era Esperanza Aguirre, que hi va perdre les sabates i va marxar amb els mijons fins a Madrid.
Entrar al hotel reconstruit te mesures de seguretat molt estrictes. Hi vaig anar per veure l'escenari dels fets, però el més disuasori era el preu. Les opcions de menjar alguna cosa anaven de 40 a 100€.
Fent cantonada hi ha l'alberg del Exèrcit de Salvació. En el meu primer viatge a la India, fa més de 30 anys, no teníem ja diners i encara no hi havia tarjetes de crèdit. La penùltima nit la vam passar al alberg del Exèrcit de Salvació, amb altres hostes més penjats i fotuts, i la última al terra del aeroport.
Encara és un lloc molt bé de preu, 4€ la nit en dormitori, cèntric i amb més bona pinta. Amb el que estalvies en la nit, però no et pots pagar ni un café al Taj Mahal.
Als mercats de Mumbai hi trobes animals vius, el que pot ser una garantia en la conservació, especialment si veus al animals que ja estan morts, però també la causa d'algunes de les malalties epidèmiques recents.
Encara és pot veure alguna vaca pel carrer, però tant poques com per ferne una foto.
El millor dels albergs de viatgers són les històries que s'expliquen.
Avui hem compartit dormitori un xinés jove amb excel.lent anglés que treballa a un organisme de la ONU a Ginebra representant al seu Govern en temes de desenvolupament i està a la India per un congrés. Matemàtic de formació, també va visitar el slum i sap perfectament el valor limitat de les estadístiques. Espero que ens veurem a Barcelona aviat.
Una noia japonesa, amb 1 mes de viatge per la India i un anglés molt pobre.
Un irlandés que ha fet molts quilometres dret en trens abarrotats. L'anèctota va ser el dia que un Sadhu va treure un cistell amb serp a dins i la va fer ballar amb una flauta. Tots es van apretar més i deixar algunes monedes, encara que la serp no tenia les dents.
Una australiana molt viatjada aconsellant a una argentina com anar i que fer a Goa.
En fi, el mateig que deurien fer els viatgers en totes les èpoques, encara que l'objectiu no fos comercial.
Es veu en museus i edificis civils. Destaca també que totes les estatues del antic colonitzador estan en peu. Es clar que el mateix es pot dir dels ferrocarrils, carrers, ponts i la majoria de les infrastructures.
Un altre herencia anglesa és l'adicció als formularis. Per tot, per comprar billets de tren, per l'hotel, per el telèfon. Com que tots son en paper i escrits a mà no serveixen per res.
He comprat una tarja SIM per al telèfon, pero com que algú ha d'entrar a mà les dades del formulari que vaig omplir, puc trigar tres dies per tenir linea i llavors trucar per que me l'activin. De moment tinc número pero no conto que sigui operatiu fins d'aci 2 o 3 dies. A la Xina era qüestió de minuts.
Després de la independència la India ve reorganitzar els seus estats interiors per idiomes, però la principal font de conflictes va ser entre hindús i musulmans. Això va causar la divisió entre India i Pakistan, però en ciutats com Mumbai ha continuat latent.
Després de greus conflictes amb centenars de morts als 90's, el pitjor va ser l'assalt d'un grup de terroristes que venint de Pakistan, van desembarcar en lanxes al port, van entrar al Hotel Taj Mahal i després a altres edificis emblemàtics de la zona monumental i turística i van matar 173 persones. Van ser tres dies de terror fins que l'exèrcit hindi va acabar amb els agressors.
Un dels residents al hotel Taj Mahal era Esperanza Aguirre, que hi va perdre les sabates i va marxar amb els mijons fins a Madrid.
Entrar al hotel reconstruit te mesures de seguretat molt estrictes. Hi vaig anar per veure l'escenari dels fets, però el més disuasori era el preu. Les opcions de menjar alguna cosa anaven de 40 a 100€.
Fent cantonada hi ha l'alberg del Exèrcit de Salvació. En el meu primer viatge a la India, fa més de 30 anys, no teníem ja diners i encara no hi havia tarjetes de crèdit. La penùltima nit la vam passar al alberg del Exèrcit de Salvació, amb altres hostes més penjats i fotuts, i la última al terra del aeroport.
Encara és un lloc molt bé de preu, 4€ la nit en dormitori, cèntric i amb més bona pinta. Amb el que estalvies en la nit, però no et pots pagar ni un café al Taj Mahal.
Als mercats de Mumbai hi trobes animals vius, el que pot ser una garantia en la conservació, especialment si veus al animals que ja estan morts, però també la causa d'algunes de les malalties epidèmiques recents.
Encara és pot veure alguna vaca pel carrer, però tant poques com per ferne una foto.
El millor dels albergs de viatgers són les històries que s'expliquen.
Avui hem compartit dormitori un xinés jove amb excel.lent anglés que treballa a un organisme de la ONU a Ginebra representant al seu Govern en temes de desenvolupament i està a la India per un congrés. Matemàtic de formació, també va visitar el slum i sap perfectament el valor limitat de les estadístiques. Espero que ens veurem a Barcelona aviat.
Una noia japonesa, amb 1 mes de viatge per la India i un anglés molt pobre.
Un irlandés que ha fet molts quilometres dret en trens abarrotats. L'anèctota va ser el dia que un Sadhu va treure un cistell amb serp a dins i la va fer ballar amb una flauta. Tots es van apretar més i deixar algunes monedes, encara que la serp no tenia les dents.
Una australiana molt viatjada aconsellant a una argentina com anar i que fer a Goa.
En fi, el mateig que deurien fer els viatgers en totes les èpoques, encara que l'objectiu no fos comercial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada