Hyderabad és la capital de Andra Pradesh i la quarta ciutat de la India. És segona en varies coses. Segona capital del software, després de Bangalore, i del cine, després de Mumbai.
Demà aniré a veure aquest futur de la ciutat. Avui n'he vist el passat.
El conductor del tuctuc em parlava molt bé de Dubai, Abu Dhabi i Arabia Saudita. Sembla que paguen bé als que hi van a treballar.
A la indepèndencia de la India, el Nawab de Hyderabad es volia juntar al Pakistan. L'antic Raj britànic es va dividir entre els territoris del Pakistan i actual Bangladesh que és van definir com musulmans, i la actual India, que es definia com multireligiosa. L'aventura del Nawab es va acabar amb l'exèrcit indi invadint la seva ciutat. Va continuar en un paper figuratiu. Mai es va posar el mateig vestit dos vegades, tenia un vestidor de 78 metres i un Rolls per guardar trastos.
Tothom em pregunta d'on sóc, com una manera fàcil de començar conversa. No saven el difícil que és respondre. En lloc de dir que sóc marciano, cosa que no entendrien i creurien que és degut a que el meu anglés no és tan bó com el seu, els amenaço amb ferlis una foto, però a tots els nens els hi fa molta gràcia.
L'idioma del estat és el Telegu, amb un alfabet propi derivat del Brahmi, com la majoria dels alfabets indis. A la capital en canvi és fa servir més el Urdu, que és el hindi escrit amb alfabet àrab.
Un enorme bazar en la part antiga, especialitzat en perles i joies, i amb moltes senyores amb burka. Com que jo anava a tafanejar i no a comprar, i no he vist cap turista en tot el dia, en un moment les 30 persones que tenia més a prop eren senyores amb burka negre. Podia ser una película de por. Com que hi ha diners per gastar, també hi ha un ZARA.
Les 8 hores de tren en llitera barata de tres pisos, costen 4€, i son més còmodes que una nit en avió en clase turista.
Al començament hi havia una familia de 10 i alguns dormien capicuats a la mateixa llitera. Quan van marxar, van pujar cinq noies perfectament arreglades. Quan vem arribar després de tota la nit, seguien igual d'impecables. Ens vam posar a xerrar en bon anglès, fins que vaig entendre que estudiaven per "dancers". No em va extranyar amb el tema de Bollywood, però ho vaig trovar exòtic quan em deien que treballarien en hospitals.
Resulta que eren futures "nurses", infermeres, i que com que eren cristianes, estudiaven en una escola que es deia "Fernandes School".
Si una conseqüencia dels portuguesos a Goa eren aquelles noies, i la dels mongols i Arabia Saudita eren les dels burka, dons: Visca Portugal, terra de fraternidade !!!.
L'amic Shailesh Thejet (els idiomes no son el meu fort, li vaig confondre el nóm amb Ganesh, un déu amb cap d'elefant). M'ha enviat les fotos "oficials" del Slum. Tal com ells volen que sels vegi. Dons molt bé.
Demà aniré a veure aquest futur de la ciutat. Avui n'he vist el passat.
El conductor del tuctuc em parlava molt bé de Dubai, Abu Dhabi i Arabia Saudita. Sembla que paguen bé als que hi van a treballar.
A la indepèndencia de la India, el Nawab de Hyderabad es volia juntar al Pakistan. L'antic Raj britànic es va dividir entre els territoris del Pakistan i actual Bangladesh que és van definir com musulmans, i la actual India, que es definia com multireligiosa. L'aventura del Nawab es va acabar amb l'exèrcit indi invadint la seva ciutat. Va continuar en un paper figuratiu. Mai es va posar el mateig vestit dos vegades, tenia un vestidor de 78 metres i un Rolls per guardar trastos.
Tothom em pregunta d'on sóc, com una manera fàcil de començar conversa. No saven el difícil que és respondre. En lloc de dir que sóc marciano, cosa que no entendrien i creurien que és degut a que el meu anglés no és tan bó com el seu, els amenaço amb ferlis una foto, però a tots els nens els hi fa molta gràcia.
L'idioma del estat és el Telegu, amb un alfabet propi derivat del Brahmi, com la majoria dels alfabets indis. A la capital en canvi és fa servir més el Urdu, que és el hindi escrit amb alfabet àrab.
Un enorme bazar en la part antiga, especialitzat en perles i joies, i amb moltes senyores amb burka. Com que jo anava a tafanejar i no a comprar, i no he vist cap turista en tot el dia, en un moment les 30 persones que tenia més a prop eren senyores amb burka negre. Podia ser una película de por. Com que hi ha diners per gastar, també hi ha un ZARA.
Les 8 hores de tren en llitera barata de tres pisos, costen 4€, i son més còmodes que una nit en avió en clase turista.
Al començament hi havia una familia de 10 i alguns dormien capicuats a la mateixa llitera. Quan van marxar, van pujar cinq noies perfectament arreglades. Quan vem arribar després de tota la nit, seguien igual d'impecables. Ens vam posar a xerrar en bon anglès, fins que vaig entendre que estudiaven per "dancers". No em va extranyar amb el tema de Bollywood, però ho vaig trovar exòtic quan em deien que treballarien en hospitals.
Resulta que eren futures "nurses", infermeres, i que com que eren cristianes, estudiaven en una escola que es deia "Fernandes School".
Si una conseqüencia dels portuguesos a Goa eren aquelles noies, i la dels mongols i Arabia Saudita eren les dels burka, dons: Visca Portugal, terra de fraternidade !!!.
L'amic Shailesh Thejet (els idiomes no son el meu fort, li vaig confondre el nóm amb Ganesh, un déu amb cap d'elefant). M'ha enviat les fotos "oficials" del Slum. Tal com ells volen que sels vegi. Dons molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada