Bangalore, totes les contradiccions del futur de la India

A Bangalore es veuen moltes de les contradiccions del nostre futur.
Es la capital de Karnataka, un estat de la India creat als 70s unificant territoris de parla kannada, que és una llengua dràvida, de la mateix familia que 3 de les llengües oficials, però de diferent família que les altres 10.
La presència del kannada no és tan gran com la del telugu a Andra Pradesh, i potser per això entenc millor l'anglés de Bangalore.


En una escola primària vaig veure els dotze mesos de l'any en telugu, i després els dotze mesos en anglés, però escrits amb l'alfabet telugu, perqué els nens segurament encara no dominen prou l'alfabet anglés. El problema és que el telugu té 16 vocals, moltes d'elles semidiptongs, i cada vocal de les nostres en una versió llarga (oo, aa...). Aprendre anglés amb una fonètica aixì dona uns resultats limitats.
Per anar d'Anantapur fins a Bangalore hi ha autobusos molt sovint. Paren a cada poble i sont molt incòmodes. 4 € per 6 hores de viatge. L'alternativa és un taxi prereservat al aeroport fins a la Fundació. 50€ per tres hores, i la millor solució si es te un vol nocturn.


Aquest diumenge hi ha eleccions al Parlament de Karnataka. El futur global ens apropa. Els temes són corrupció del govern sortint, conflictes amb el govern central, promeses incumplibles però necessaries. Aigua corrent i potable, 25kg d'arroç a 1 rupia per als més pobre. Repartiment de les hores de col.legi entre els idiomes oficials...
En els diaris locals hi ha preguntes a ciutadans, i quasi totes les respostes son desencantades i negatives. És el major repte de les democràcies ara, i la India és la democràcia més gran del món.



Bangalore és la capital India del software. Hi ha moltes multinacionals i empreses indies de serveis informàtics. Al centre es nota per la quantitat de llocs a on prendre cafe. Es diu que un programador és una màquina de convertir cafe en líneas de còdig.
En canvi és dificil trobar cervesa o bons cibercafes.
Els musulmans no prenen alcohol i els hindús el consideren la seguent cosa dolenta després de menjar carn, aixì que si no et mous en ambients internacionals, quasi no n'hi ha.
El picant del menjar és suficient per alegrarte L'àpat. Un thali, que és una tipic menjar amb 5 o 6 petits platets amb salses varies, arroç i nan, et costa menys de 2 €. Quan has vist com ho fan els indis i ho menges amb els dits de la mà dreta, perque l'esquerra té altres usos, acabes trobant-hi el gust.


El carrer és un lloc desagradable fins i tot en les zones més comercials. soroll, fum, paviments destroçats i clavegueres cobertes per lloses de pedra sovint trencases. Això fa que els joves estiguin en els centres comercials del centre, que tenen molts llocs a on menjar, algún cine i aire acondicionat. Com que a la India els olors son exagerats, les botigues internacionals reforcen la seva imatge amb el seu olor específic ... però en dosis exagerades.
Hi ha feina. Els millors programadors poden guanyar 400€ al més en una gran empresa, 250€ en empreses locals, però també en altres feines que s'anunciet per tot arreu.


Aquests anuncis al carrer, van de 120 a 200€ al mes.
Comprar llibres és una apassionant aventura. Blossom és la llibreria millor sortida de la ciutat. Quasi tot en anglés, quasi tot de segona mà i tot apilat en passadissos i pisos sense quasi criteri. És increíble com els dependents ho poden trobar. Em van localitzar "El dios de las pequeñas cosas", una saga d'una familia de Kerala, suposo que perquè és d'un dels escritors indis més coneguts.