Foto del Pic d'Adam. Cal imaginar-ho com el camí a Sant Jeroni, fet per milers de persones. Per venerar una pedra dalt del cim que s'assembla al nas de Sant Jordi... o al de Messi.
Després de pujar i esmorçar, a quarts de 10 comencem la ruta cap al Parc Nacional de Uda Walawe.
Les primeres hores, la ruta va entre plantacions de te i antigues plantacions de cautxu. Els nuvols i la pluja comencen a aclarir i permet veure un paissatge de película, en que sovint creuem l'antic tren que servia per treure els productes de les plantacions.
En la segona part del camí, fora de la muntanya, la ruta millora, però la coincidencia en la mateixa carretera d'animals, camions, tuctucs, autobusos i vianants, cada un amb la seva velocitat predilecta, fa la conducció molt perillosa.
Es nota que Sri Lanka és més ric que la India, perquè els tuctuc tenen motor de quatre temps, arranque elèctric i marxa endarrera.
El Parc Nacional de Uda Walawe té uns quaranta anys e inclou una part de bosc primari, és a dir que mai ha sigut tallat, i una part d'antigues zones de cultiu que ara són tant sols per els animals. Hi ha molts elefants, perquè el terreny és ideal per ells i no tenen depredadors.
L'elefant del sur d'Asia és més petit que l'africà. Les femelles no tenen banyes, i tant sols un 6% dels mascles en tenen. Això és potser per la tria genètica feta durant anys de caçar als que donaven més marfil.
Altres animals son leopards, cocodrils, búfals, mangostes i molts tipus d'ocells.
Al capvestre, elefants i búfals comparteixen bany, però quan s'apropa un cocodril, els elefants grans el fan fora a crits.
Ja de nit, arribada a Galle. Despedida d'en Janita, el conductor, amb una forta abraçada. Ens hem explicat la vida amb més hores que paraules angleses. Es un bon tipus, i un bon conductor.
Galle és un lloc molt especial. Va ser el port en que els portuguesos es van instal.lar en les seves guerres amb els reis locals de Kandy. Com que el sur de Sri Lanka és un pas clau en la ruta de les espècies, els portuguesos ho van fortificar, però els holandesos els van fer fora cap al 1.600.
Encara ho van fortificar més i Galle Fort, la part antiga dins de les muralles, te tot l'aire colonial holandés. En aquesta caseta tant maca, tenia una habitació per 16€.
Els holandesos dominen a l'aigua en les seves construccions. Galle tenia un sistema de clavagueres que utilitzava les marees. Durant el tsunami del 2.004, els danys a la ciutat nova van ser molt grans, mentre que Galle Fort, protegida per muralles de 10 metres i un espai buit entre cases i muralles, va resistir sense problemes.
Segurament aquest no era el primer tsunami i és tota una lliçó als especulador que reformen lleis de costes per permetre construir a tocar de mar.
Els anglesos van fer fora als holandesos a final del segle XVIII i s'hi van quedar fins a l'independència, al 1.948.
Altres s'hi van quedar fins més tard. Hi ha un curiós museu, d'arqueologia submarina, fet per les campanyes d'uns submarinistes pioners, que als 60's treien el que quedaba dels vaixells que desde el segle V a.c. fins ara portaven espècies cap Europa o comerciaven entre la Xina, la India o Arabia.
Un d'aquells submarinistes era un tipus especial. Arthur C. Clarke. Era capaç de viure en el segle dels vaixells enfonsats, en les turbulències de la descolonització i naixement del nou païs, i escriure "2001, Odisea del Espai", en que saltem dels homínits que aprenen a matarse a cop de bastó, fins al inolvidable robot HAL, que es rebela durant el seu viatge a les llunes del planeta Júpiter contra els humans que l'han construit. I tot al só de "Así habló Zaratustra", el Deu del foc al que veneren els Parsis que van fer gran Mumbai.
Recapitulant una història anterior, per als lectors asidus d'aquest blog. Quan el dimoni Rawana va raptar a Sita, la dona del Deu Rama, la va portar a Sri Lanka, a un temple a on tenia un "lingam" que havia robat al Tibet. Els frares portuguesos, per acabar amb el paganisme, van tirar tot el que hi havia en el suposat temple al mar. Una expedició amb Arthur C. Clarke el va trobar i treure de l'aigua.
Això no ho iguala ni l'Indiana Jones.
Aquests dies, és el quart aniversari del final de la guerra entre els Tigres Tamils i l'exèrcit de Sri Lanka, cingalés. Avui el New York Times, te en portada un excel.lent article sobre la guerra civil i la "pau". Sitúa gran part de la responsabilitat de la misèria actual dels Tamils en el fanàtic lider dels Tigres. Un pioner durant 20 anys dels atemptats suicides massius a civils i en la liquidació de la disidència dins de la propia societat tamil. L'assasinat de Rajiv Gandhi, president de la India i els intents d'assasinar a la presidenta de Sri Lanka li van treure tot suport internacional, a pesar de l'extensa diàspora Tamil per Asia. La seva inflexibilitat va donar arguments als extremistes cingalesos. Al utilitzar els "Tigres" en la seva retirada a decenes de milers de civils com escuts humans, els bombardejos van causar milers de víctimes.
Ara es pot viatjar al nord. Una parella holandesa amb la que he compartit cerveses a la pensió, venen d'allà. Eren els únics turistes. Comenten la gran presència militar, però van poder anar a tot arreu. La gent molt simpàtica i oberta.
Desde Tamil Nadu, al sudest de la India vaig intentar anar-hi en barco, però encara no es pot.
No he sentit parlar malament dels Tamils a cap cingalés. Es culpa al grup militant, i no a tot el grup social. Esperem que això sigui una bona senyal cara al futur.
En canvi la separació entre budistes i musulmans és clara. En algunes converses, m'ho han dit explícitament. Un punt de conflicte actual és la etiqueta de producte "Halal" en el menjar. Per no renunciar al 10% del mercat musulmà i a les exportacions a Orient Mitjà, les empreses que volen posar la marca en el seu etiquetat, han d'utilitzar els serveis d'una entitat especialitzada i donar un percentatge per entitats socials islàmiques.
Sembla que l'ús paral.lel de les certificacions industrial, és corrent en moltes cultures...
Avui ha plogut força. Sembla que al començament del monsó es junta un petit cicló que ve del Golf de Bengala. Avui aniré en tren a Colombo per tornar a la India.
Suposo que tu deus notar molt la diferència però jo des d'aquí i seguint els teus comentaris em sembla que torno al nostre viatge col·lectiu de fa 30 anys. Les veneracions d'alta muntanya, les dificultats de transport, la calor per mi insuportable tot i que si pogués, m'agradaria molt tornar-hi. Tot i veure els canvis, sobretot en algunes de les zones que vas visitant, sembla que és una màquina massa grossa que canvia lentament i molt concentrat en determinats llocs.
ResponEliminaCom sempre un plaer viatjar amb les teves narracions.
M'ha encantat la història del Arthur Clarke. Sorpreses de viatge!
ResponEliminaI la segona sorpres és la hipòtesi de la pèrdua del màrfil per sobreviure dels elefants asiàtics! Hi deu haver alguna relació amb la demografia i la tecnologia dels asiàtics respecte els africants.
Sri Lanka sembla un lloc per anar-hi