Goa. Portuguesos, hindis, ordres religioses i hippies.

Goa ha sigut desde fa segles un mite exòtic per als europeus.
Portuguesos, totes les ordres catòliques i hippies n'han fet el seu referent com a paradís tropical.
El 1510 Portugal en va fer la seva base per a la presència a Asia, i el 1961 l'exèrcit indi la va ocupar sense un sol tir, acabant amb 451 anys de presència quasi ininterrompuda.


Dos anys abans, Portugal encara inaugurava a Goa una estatua dedicada a Camões, el poeta de l'expansió portuguesa, amb el lema "A patria repartida em pedaços pelo mundo".
Ara és un estat de la India, el seu idioma, el konkatí, és un dels idiomes oficials, i tots els goans nascuts abans de que deixés de ser Portugal, els seus fills i els seus nets, tenen dret a solicitar la nacionalitat portuguesa, renunciant a la India, i en tot cas en tenen sempre la ciutadania.
Això i més coses, me les explica en João Fernandes, el propietari del Hostal Johny, a on estic durant tres dies.
Cal dir que Goa és com la meitat d'una provincia espanyola. És clarament indi, però amb un nivell de vida comparativament alt. Un recent arribat d'Europa no ho diria, però és més net que la resta de la India. Potser també perquè no té grans ciutats. La seva capital, Pengim, és la més petita de la India amb 90.000 habitants.


Dos grans rius la divideixen en tres zones, i els estuaris d'aquets rius son els que la van fer interessant per als portuguesos com a base marítima.
Al riu més gran, el Mandovi, hi ha la vella capital Velha Goa.


Desde el mar, està uns kilometres riu amunt, i a finals del segle XVI era més gran que Lisboa o Londres. La seva rival era Hampi, la capital del imperi hindú Vijayanagar, pocs centenars de kilometres al interior i construida a la mateixa època. També ara competeixen com a destí turístic al ser Patrimoni de la Humanitat.


Velha Goa tenia esglèsies descomunals, que són l'únic que en queda en peu. Cada ordre religiosa va fet la seva esglèsia, enorme. Jesuites, agustins, dominics, teatins, la catedral. Hi ha molts documents al Vaticà amb les queixes de les orders dient que "les seves campanes" i "els seus cors" interfereixen amb els nostres. Un galliner. També hi ha queixes d'algun virrei portugués al Rei, dient que més de la meitat de la població era eclesiàstica, i que així no és podia muntar una administració. La poderosa Inquisició ja es va encarregar de fer substituir aquest Virrei.


L'esglèsia més famosa és la del Bom Jesus, jesuíta, en la que hi ha una imatge de Sant Ignasi enorme protegint a un minúscul Bom Jesus. De totes maneres el que destaca és la urna amb les restes de Sant Francesc Xavier, que va morir a la costa de la Xina.


Més aviat el que queda de les restes, que estan miraculosament conservades. Els jesuites van repartir un braç entre Roma i Japò. La majoria dels òrgans interns es van repartir per esglèsies del Sudest d'Asia. Alguns dits es van utilitzar en la canonització, i fins i tot una ungla està al poble de Chandor, a Goa, en una capella particular.


Les epidèmies de malaria i còlera eren constants. Potser per la costum d'enterrar els morts junt a les esglèsies, que eren el centre de la població. Finalment la capital és va trasladar a Pengim, a la mateixa boca del riu, a on es veuen moltes cases portugueses de la època.
A més de les ordres religioses, els portuguesos van portar els Casinos, com a Macau. Son uns casinos flotants en el riu, que semblen quasi de juguet.


Després van venir els hippies.
Me' vaig adonar fa 30 anys, quan amb uns amics a Kathmandú, vam veure un Citroën 2CV, amb matrícula de Barcelona, i un cartell en anglés que deia "Busco noia per seguir viatge cap a Goa". Vam localitzar al campió, que era de Granollers, i ens va explicar que la noia amb qui havia començat el viatge havia tornat a casa. Ell va deixar el cotxe aparcat a Kathmandú i va anar a Austràlia a treballar i fer caixa. Ara tornava per el cotxe i buscava noia per seguir fins a Goa. Tot molt lògic.
No era l'únic, perquè Goa i Kathmandú eren els finals del "Hippy trail" de la època.


Molts s'hi van quedar i han posat negocis de restauració o artesanía. Anjuna, al nord de Goa és a on es manté més l'ambient.
De les festes de fa anys en queda poc. M'ho explica l'Alex, un holandés que ha agafat un any per viatjar abans d'entrar a l'universitat a fer Assumptes Internacionals. El primer di vam llogar una moto entre els dos. Després es va traslladar a Anjuna i per casualitat ens vam tornar a trobar a Penjim. M'explicava que no va lligar a l única festa que va trobar. Que una alemana li ca donar carbasses i que una hindú el perseguía però que ell no ho veia clar. Suposo que en tempora alta hi ha més ambient.
Jo estic a Calangute, una mica més al centre. Suposadament és un lloc de molt ambient en temporada alta. Ara és temporada alta per els indis, per les vacances escolars i la calor, i temporada molt baixa per el turisme internacional. Molts cartells estan en rús, però no n'he vist cap turista.


Els indis a Calangute venen a veure la depravació famosa dels turistes internacionals, que no hi son. Majoritariament son families amb nens petits que es banyen vestits. Per pudor i perquè la pell blanca és un signe de distinció entre els assiàtics.
En moltes coses recorda el que deuria ser l'arribada del turisme europeu a l'Espanya dels 60. El hippies ja van començar a venir fa anys, però la clase mitja india encara no existia.


Sembla que el tràfic de drogues és habitual. Per el que m'ofereixen i per alguna baralla que he vist. Segons en Jõao/Johny, te la tolerància de la policia.
No és crític amb el sistema de corrupció generalitzat. Diu que és com unes tasses per els usos de la Administració. A canvi els impostos son molt petits. Opina que el sistema ja està organitzat així. Un trasllat d'un policia a Calangute, l'ha de pagar bé, perquè Calangute és un lloc rentable per ell. El mateix per a solicitar per exemple un Certificat de Naixement per tramitar ciutadania portuguesa. Has de pagar una "Comissió" i va ràpit. Fns i tot tens un rebut. Sinò ho fas, no saps quan ho tindràs ni si farà falta un altre document.
Te tres fills estudiant i treballant a Londres i ell va a Portugal quasi cada any. Els joves ja no parlen portugués, però ell encara el va estudiar al col.legi.


Per moure't per Goa, pots anar ens els busos locals. Calurosos, barats, lents, imprevisibles, atapeïts, plens i divertits. També pots llogar una moto per 4€ al dia, i anar a les platges del nord, que són com ara es defineix el paradís. Ningú i amb cobertura Internet. Cada dia he fet una cosa per probar-ho, i en la moto era l'únic amb casc a la carretera.


L'ultima etapa del viatge son 12 hores fins a Mumbai. Com que Goa és un destí per a la gent de Mumbai, hi ha molts transports. Tren, bus, cadira o llitera, AC o nonAC... Agafo llitera nonAC per 16€, en lloc de llitera AC per 30€ o cadira per 10€. Perquè viatjo en dissabte i és més car. Entre setmana pot ser 40% menys.