Despedida de Sri Lanka. Al tren tant dona un billet de segona com de tercera, sempre vas dret. Una parella holandesa que torna després de tres setmanes. Una noruega que segueix sola una setmana per Sri Lanka i després es trobarà amb un novio punjabí al nord de la India.
Les últimes fotos del únic barri modern de Colombo. Avui no es pot sopar en una paradeta al cantó del mar, perquè hi ha una desfilada militar i hi tenen aparcat vehicles i artilleria. Espero que no sigui una invasió del enemic desde el Mar Aràbic, o un cop d'Estat.
Sopar al antic hospital holandés, a on entre cerveses trobo als primers espanyols desde Mumbai i Anantapur.
Un canari, pilot d'avió, la seva noia, veneçolana i una amiga de Barcelona de visita. Viuen a Male, la capital de les Maldives, a una hora de vol.
Ell treballava a Ryanair i n'estava tip. Va enviar el curriculum a Internet i dos anys després el van trucar de la companyia de Maldives. Fa vols entre Male i la India. Les Maldives tenen un turisme exclusiu i molt car. Resorts de centenars de dolars la nit. Els turistes del sur d'Europa han desaparegut i ho sustitueixen rusos i poc a poc xinesos. Volen obrir lineas directes a ciutats xineses i combinar vols amb el turisme sanitari de la India.
La globalització fa que el conjunt millori, però els països que no es saben adaptar, com España, hi perden perquè esperen que torni el passat gloriós.
Al meu alberg musulmà de Colombo, també converses globals. El marino de Sri Lanka que en un viatge va estar a Malaga. El de Bangladesh que no se que fa a Colombo però una vegada va estar a París treballant d'alguna cosa.
Tornada a la India. Com que encara no hi ha ferry entre els dos països, vol a Thirunantapuram, capital del estat de Kerala.
Kerala es especial per moltes coses. El idioma que es parla es el Malayalam.
El primer que crida l'atenció és que el nom del idioma es llegeix igual del dret i del revés.
El taxista que em porta a l'estació d'autobusos per anar a Alappuzha, parla 5 idiomes. Entre ells l'àrab i aixó li va permetre treballar a Irak i Kuwait i estalviar. A Irak s'ocupava del gimnàs d'una base militar.
M'explica també l'alternança entre Comunistes i Congrés en el govern de Kerala.
Crida l'atenció la quantitat de banderes vermelles amb la falç i el martell. Deu ser l'únic lloc del mon en que s'exibeixen massivament i amb orgull.
Kerala té la superficie de Catalunya i quatre vegades i mitja la seva població. La terra és fèrtil i la situació, una franja entre mar i muntanya al sudoest de la India, li ha permés comerciar amb tothom.
Te uns index de desenvolupament europeus i molt millors que el conjunt de la India. L'esperança de vida és 10 anys més alta que la mitja de la India i l'alfabetització és quasi total. Aquesta experiència mèdica i els baixos costos fan que el turisme mèdic internacional creixi molt i es vegin anuncis d'hospitals especialitzats en temes cardíacs, dentals, cirugía o vista.
Al any 57 hi havia misèria i mort per gana. Per primer cop al món, excepte San Marino, el Partit Comunista va guanyar democràticament les eleccions a Kerala.
Es pot pensar que això era perque hi ha un 30% de musulmans i un 20% de catòlics siris, i que les dos religions son igualitaries i no discriminen per castes. També que Kerala te unes tradicions matrilineals en que la dona és la que controla els bens de la família.
Però els que votaven Comunista eren majoritàriament hindús, i el seu dirigent era un Bahmà.
Total, que van fer una reforma agrària, prioritzar el gasto social i altres reformes. El primer enemic que és van guanyar va ser en Mao, que deia que amb aquestes reformes no deixaven desenvolupar la consciència de classe del poble. Era millor deixar que es morissin de gana.
Van muntar un altre Partit Comunista maoísta. Tot això ho explica molt bé l'escritora keralí Arundhati Roy en el seu llibre "El Déu de les petites coses", i ajuda a entendre el que veus pel carrer i les converses amb els keralís.
Encara és veuen antics retrats de Marx, Lenin i Engels, però ara els que estan de moda son el Che Guevara i l'Hugo Chávez.
El que es cert, es que aquestes reformes i l'alternança en el poder entre el laïc i centrista Partit del Congrés i els comunistes ha seguit i ha beneficiat molt a la societat keralí. Es parla del model Kerala de desenvolupament com la oportunitat de la India. Ara és el Congrés qui està al govern del estat.
La principal atracció turística de Kerala son les Backwaters. Es una extensió de 900 km de canals i llacs que estan entre el mar i les primeres muntanyes. Hi ha poblets que tant sols és comuniquen per barca, l'economia gira al voltant de la pesca i els cultius. Especialment la palmera de Palmira, que diuen qué és com el tocino, perquè s'en aprofita tot.
Una entrada als Backwaters és desde Alappuzha, que els que no han estat mai a Venecia diuen qué és la Venecia de la India. Rés que veure, però te encant. Et pots passejar amb bicicletes sense frens i tenir converses amb viatgers que venen del Nepal o que van al Vietnam.
Els cristians son majoritàriament d'obediència al Patriarca d'Antioquia, el que s'anomena cristians siris.
Hi son desde el segle IV. Quan al segle XVI van venir els portuguesos, que eren d'una altra branca del cristianisme, els van perseguir. Després van venir els holandesos, que eren protestants, i els van perseguir a tots dos. Després els anglesos, que tenien un altre variant del cristianisme. Els hindús, amb els seus milers de déus, trobaven normal les diferències, però no deurien entendre perque calia aniquilar als altres.
Després de que Sant Pau estructurés el cristianisme al llarg dels seus viatges pel Mediterrani Oriental, l'esglèsia es va organitzar al voltant de quatre bisbes. Alexandria, Antioquía, Constantinopla i Roma. En ordre alfabètic. De seguida es van barallar i cadascú volia ser el primer. L'heretgia amb la que Roma va excloure als de Antioquía es deia el Nestorianisme i no tinc ni idea de quin error defensava. Però aquí segueixen i com els Parsis o els Jueus són una de les minoríes que han promogut comerç i cultura en les costes indies.
Les últimes fotos del únic barri modern de Colombo. Avui no es pot sopar en una paradeta al cantó del mar, perquè hi ha una desfilada militar i hi tenen aparcat vehicles i artilleria. Espero que no sigui una invasió del enemic desde el Mar Aràbic, o un cop d'Estat.
Sopar al antic hospital holandés, a on entre cerveses trobo als primers espanyols desde Mumbai i Anantapur.
Un canari, pilot d'avió, la seva noia, veneçolana i una amiga de Barcelona de visita. Viuen a Male, la capital de les Maldives, a una hora de vol.
Ell treballava a Ryanair i n'estava tip. Va enviar el curriculum a Internet i dos anys després el van trucar de la companyia de Maldives. Fa vols entre Male i la India. Les Maldives tenen un turisme exclusiu i molt car. Resorts de centenars de dolars la nit. Els turistes del sur d'Europa han desaparegut i ho sustitueixen rusos i poc a poc xinesos. Volen obrir lineas directes a ciutats xineses i combinar vols amb el turisme sanitari de la India.
La globalització fa que el conjunt millori, però els països que no es saben adaptar, com España, hi perden perquè esperen que torni el passat gloriós.
Al meu alberg musulmà de Colombo, també converses globals. El marino de Sri Lanka que en un viatge va estar a Malaga. El de Bangladesh que no se que fa a Colombo però una vegada va estar a París treballant d'alguna cosa.
Tornada a la India. Com que encara no hi ha ferry entre els dos països, vol a Thirunantapuram, capital del estat de Kerala.
Kerala es especial per moltes coses. El idioma que es parla es el Malayalam.
El primer que crida l'atenció és que el nom del idioma es llegeix igual del dret i del revés.
El taxista que em porta a l'estació d'autobusos per anar a Alappuzha, parla 5 idiomes. Entre ells l'àrab i aixó li va permetre treballar a Irak i Kuwait i estalviar. A Irak s'ocupava del gimnàs d'una base militar.
M'explica també l'alternança entre Comunistes i Congrés en el govern de Kerala.
Crida l'atenció la quantitat de banderes vermelles amb la falç i el martell. Deu ser l'únic lloc del mon en que s'exibeixen massivament i amb orgull.
Kerala té la superficie de Catalunya i quatre vegades i mitja la seva població. La terra és fèrtil i la situació, una franja entre mar i muntanya al sudoest de la India, li ha permés comerciar amb tothom.
Te uns index de desenvolupament europeus i molt millors que el conjunt de la India. L'esperança de vida és 10 anys més alta que la mitja de la India i l'alfabetització és quasi total. Aquesta experiència mèdica i els baixos costos fan que el turisme mèdic internacional creixi molt i es vegin anuncis d'hospitals especialitzats en temes cardíacs, dentals, cirugía o vista.
Al any 57 hi havia misèria i mort per gana. Per primer cop al món, excepte San Marino, el Partit Comunista va guanyar democràticament les eleccions a Kerala.
Es pot pensar que això era perque hi ha un 30% de musulmans i un 20% de catòlics siris, i que les dos religions son igualitaries i no discriminen per castes. També que Kerala te unes tradicions matrilineals en que la dona és la que controla els bens de la família.
Però els que votaven Comunista eren majoritàriament hindús, i el seu dirigent era un Bahmà.
Total, que van fer una reforma agrària, prioritzar el gasto social i altres reformes. El primer enemic que és van guanyar va ser en Mao, que deia que amb aquestes reformes no deixaven desenvolupar la consciència de classe del poble. Era millor deixar que es morissin de gana.
Van muntar un altre Partit Comunista maoísta. Tot això ho explica molt bé l'escritora keralí Arundhati Roy en el seu llibre "El Déu de les petites coses", i ajuda a entendre el que veus pel carrer i les converses amb els keralís.
Encara és veuen antics retrats de Marx, Lenin i Engels, però ara els que estan de moda son el Che Guevara i l'Hugo Chávez.
El que es cert, es que aquestes reformes i l'alternança en el poder entre el laïc i centrista Partit del Congrés i els comunistes ha seguit i ha beneficiat molt a la societat keralí. Es parla del model Kerala de desenvolupament com la oportunitat de la India. Ara és el Congrés qui està al govern del estat.
La principal atracció turística de Kerala son les Backwaters. Es una extensió de 900 km de canals i llacs que estan entre el mar i les primeres muntanyes. Hi ha poblets que tant sols és comuniquen per barca, l'economia gira al voltant de la pesca i els cultius. Especialment la palmera de Palmira, que diuen qué és com el tocino, perquè s'en aprofita tot.
Una entrada als Backwaters és desde Alappuzha, que els que no han estat mai a Venecia diuen qué és la Venecia de la India. Rés que veure, però te encant. Et pots passejar amb bicicletes sense frens i tenir converses amb viatgers que venen del Nepal o que van al Vietnam.
Els cristians son majoritàriament d'obediència al Patriarca d'Antioquia, el que s'anomena cristians siris.
Hi son desde el segle IV. Quan al segle XVI van venir els portuguesos, que eren d'una altra branca del cristianisme, els van perseguir. Després van venir els holandesos, que eren protestants, i els van perseguir a tots dos. Després els anglesos, que tenien un altre variant del cristianisme. Els hindús, amb els seus milers de déus, trobaven normal les diferències, però no deurien entendre perque calia aniquilar als altres.
Després de que Sant Pau estructurés el cristianisme al llarg dels seus viatges pel Mediterrani Oriental, l'esglèsia es va organitzar al voltant de quatre bisbes. Alexandria, Antioquía, Constantinopla i Roma. En ordre alfabètic. De seguida es van barallar i cadascú volia ser el primer. L'heretgia amb la que Roma va excloure als de Antioquía es deia el Nestorianisme i no tinc ni idea de quin error defensava. Però aquí segueixen i com els Parsis o els Jueus són una de les minoríes que han promogut comerç i cultura en les costes indies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada