Els Backwaters s'extenen al llarg de molt kilòmetres. Pots entrar-hi desde diferentes ciutats, i al interior hi ha pobles quasi neolítics.
Vaig quedarme a Alappuzha, una ciutat petita. Te 280.000 habitants, però molt dispersos. Les ciutats de més de 1 milió, que son moltes, al final agobien.
Com que és temporada baixa, a Alappuzha estic en una preciosa casa, amb 7 habitacions, per 10€.
En un radi de 200 metres tinc un temple hindú, una mesquita i una esglèsia cristiana siria. Les he visitat les tres i en la cristiana siria he aprofitat per assistir una estona a una ceremònia, amb pocs fidels i majoria de dones. Recorda molt als ritus ortodoxes i sospito que son pocs però mal avinguts, perque m'ha semblat que hi n'hi ha més propers a un enteniment amb Roma i altres no. Ha preguntat a on està ara el Primat de l'esglèsia, si a la antiga Antioquia o a Damasc, però m'han dit que a Alemania. Suposo que és més segur. Tot això m'ho ha explicat un feligrés, que diu que fa d'actor fent papers de Gandhi, el pare de la pàtria, i la veritat és que era igual.
Per visitar els Backwater, vaig agafar l'opció més deportiva, barata i al meu entendre, interessant.
Es pot visitar en grans House Boats que son com habitacions d'hotel de 5 estrelles flotants i no baixa de 200€ la nit.
En el meu cas, vaig anar amb un guia local en canoa de fusta, remant els dos durant 4 hores, i amb esmorçar i dinar preparat per la seva dona a la caseta en que viuen literlment al mig del aigua.
La casa era menys que modesta, de les pobres de la zona, però cridava l'atenció els retrats penjats. Ganesh, Krishna i Parvati junt amb el Sagrat Cor de Jesús, la Verge Mari i els Sant Sopar. També un guru del hinduisme, que era el seu favorit i la foto d'un polític ja mort. Com que tenen tele pero no compta de correu electrònic, imprimiré totes les fotos que els hi vaig fer i els hi enviaré. M'ho han demanat per seguir decorant la casa i donar referències a nous clients.
Les dos nenes encantadores i molt tímides, la mare una gran cuinera.
Ell és diu Santhosh, però fins que no ho va escriure, li vaig dir totes les variants de la mateixa fonètica.
Una certa divergència en com llatinitzar els noms també pasa en la familia catalano-keralí més coneguda. Ramuni Paniker, un químic de Kerala va venir a Barcelona a començaments del segle pasat, i tres dels seus descendents han tingut un impacte en la societat catalana.
Salvador Paniker, polític de la transició, editor i escritor. Raimon Panikkar, inicialment capellà del Opus Dei que després es va canviar com a referent espiritual i multireligiós desde Rupit. Agustín Pániker especialista en el fenòmen religiós en la cultura i director de la editorial Kairós.
Comentaris després de caminar molts carrers de la India. Els únics comercços vistosos son les joieries. El preu de l'or és noticia de primera plana dels diaris, i es compra i ven a molts llocs. Sembla quasi un substitut del diner, apart de l'ús que s'en fa per moda.
En els escasos centres comercials de ciutats mitjanes, les botigues amb més metres i decoració son les joieries i les de casaments.
Tot té dos preus, AC, non AC. Vol dir amb o sense aire acondicionat. Les habitacions dels hotels, els taxis, els bars.
El cricket és omnipresent a la tele, sembla que sempre estiguin jugant-hi. Han creat una competició, la IPL, Indian Premier League, que segueix els criteris mediàtics del esport als USA e Inglaterra, i és molt atractiva. Inclús té escàndols de partits arreglats per ocupar les pàgines d'altres seccions de les noticies.
El sistema dels lavabos, amb una aixeta per aigua en lloc del paper de water, és millor que el nostre. Acabes amb la sensació de que el paper és antihigiènic. En canvi menjar amb les mans no és millor que fer servir els coberts o els palillos. Almenys aquest és el meu veredicte després de tants dies.
Sorprén la similitut entre totes les ciutats indies. A part del que queda dels petits reductes antics, quasi totes les ciutats semblen iguals. La majoria tenen més de 200.000 habitants, i moltes més de 1 milió i costa saver en quina estás.
Kochi, l'antiga Cochin, és una ciutat repartida entre diferents illes. Al que ara és Fort Kochi, s'hi van instalar i barallar les tres potencies que succesivament van dominar la ruta de les espècies. Portugal, Holanda i Anglaterra. Hi ha una de les més antigues sinagogas d'Orient, encara en funcionament, però sense quasi fidels i l'esglèsia en que va ser enterrat Vasco de Gama, el navegant portugués que va obrir la ruta creuant el Cap de Bona Esperança.
Va morir a Kochi i ara està enterrat al Monastir dels Jerónimos de Lisboa.
Hi ha també unes complexes xarxes xines de pesca que encara es fan servir.
A Kerala tenen algunes danses rituals de lluita i formes d'expressió artística molt espectaculars. Una d'elles és el Khatakali, en que els artistes representen escenes de les grans èpiques hindús, amb un codi de comunicació basat en expressions facials, signes amb les mans, dansa i un vestuari i maquillatge impressionant.
Hi ha música de tambors i cant, però no parlen. És com explicar una història sense paraules. Per entendre-ho, com una obra del Tricicle representant Els Pastorets sense paraules.
Hi ha sessions limitats a una hora i explicades per a turistes i és pot veure la intense sessió de maquillatge.
El maquillador era sord, i vam poder entendrens de manera molt bàsica, i ensenyantli alguns del videos que vaig filmar a les escoles de sords de la FUndació Vicente Ferrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada