La Constitució d'independència de Bolivia diu que la capital del païs es Sucre, però successives guerres han portat a la situació actual, en que La Paz te el poder executiu i el legislatiu, i Sucre té el judicial. No sembla que vinguin de tradició espanyola.
Em toca marxar de La Paz cap a Sucre. La Paz és una ciutat única en el món en molts aspectes i en una setmana he aprés a estimar-la. Un bon dinar en un tenderol del mercat i una visita al especial Museu de la Coca és una bona manera de despedirse.
El pejerrel és un peix del llac Titicaca i a un tenderol del mercat, tothom a la mateixa taula, costa 2€. De les cassoles a la taula hi ha menys d'un metre.
De postre un batut de yogur i frutilla (maduixa), per 70 cèntims. Quasi totes les fruites venen de les terres templades i amazòniques, amb el que aquesta àrida i pobre terra te les millors fruites del món.
El resum del Museu és l'oficial. "Coca sí, cocaína no.". Aprens que la èlite paceña, de La Paz, en els primers anys de la República, eren els propietaris cocalers de les Yungas, com la elite de Sao Paulo eren la elite cafetera. La coca tenia un paper, des del temps dels inques, similar al que altres estimulants van tenir en altres cultures, com les del cafè, vi, khat o te. Per la gent del altiplà tenia un component alimentici i fonamentava el comerç amb les terres més baixes a on és produïa.
L'Inquisició ho va arribar a prohibir assimilant-ho al dimoni. Però no el vi, sang de Crist. La Corona ho va tornar a autoritzar quan van veure que era necessari per la productivitat de les mines.
La recerca de sensacions més intenses i més ràpides van portar a aïllar el principi estimulant i entendre el seu funcionament. No se li veien encara efectes additius terribles. A França el Vi Mariani, presentat com Coca des Inques, arrasava amb la combinació de cocaïna i vi. Altres van seguir, com la beguda que als Usa combinava cocaïna, l'estimulant llavor de la cola, del Africa occidental, i un altre estimulant conegut, el sucre. El nom era Coca-Cola i no tenia alcohol.
Després es va veure l'aspecte fosc i la cocaïna es va excloure de totes les begudes legals.
Partint d'unes absurdes afirmacions que vinculaven el consum milenari de la fulla de coca al endarreriment de latinoamerica les Nacions Unides van emprendre l'eradicació dels cultius.
Ara els USA, amb un 5% de la població mundial, hi ha el 50% de consumidors de la cocaïna, cada any hi ha 1 milió de nous consumidors i quasi la meitat dels detinguts per la policia donen positiu en tests d'orina. Segons dades del Museu.
Addicionalment, la cocaïna ha sigut la base dels anestèsics més eficaços. Quan a Europa s'emborratxava al malalt per operar-lo, als Andes ja utilitzaven aplicacions de coca. També era l'element bàsic dels fàrmacs antienvelliment que van revolucionar la geriatria en la segona meitat del segle passat.
Son les dades del museu i em semblen verosímils, encara que puguin necessitar actualització, perquè el museu és un espai quasi de la època de la Colonia.
Evo Morales era un dirigent dels treballadors a les plantacions de coca i el seu govern és sensible a aquesta complexitat. Les mesures per combatre els eslabons del tràfic i producció de cocaïna a Bolivia son estrictes, com ho és el recolzament al negoci legal de la producció de fulla de coca i procés per a usos legals. No és una tasca fàcil però és potser el repte numero 1 del país.
El bus nocturn de La Paz a Sucre triga 13 hores. Es un bus brasiler de segona mà, gran i confortable, amb cadires que s'estiren com llits i WC que no funciona. El xofer amb la bola de fulla de coca i la "lejía", la pedra que dissol el principi actiu de la fulla a la galta, em diu que pararem aviat. A les 2:30, a 4.000m parem. Unes senyores venen formatge fresc i salat de d'ovella, típic dels Andes. De la llet de la llama no se'n fa formatge, no sé perquè. En el camí a Sucre, entre muntanyes i baixant a uns confortables 2.700m, es veuen més cultius, però es veu que la tremenda pobresa està en el camp.
La migració desordenada a les ciutats, fa que els seus barris exteriors siguin pobres i caòtics. A mida que ens apropen al centre de Sucre, es descobreix una ciutat ben cuidada, declarada Patrimoni Cultural per la UNESCO, un oasi molt agradable.
Em toca marxar de La Paz cap a Sucre. La Paz és una ciutat única en el món en molts aspectes i en una setmana he aprés a estimar-la. Un bon dinar en un tenderol del mercat i una visita al especial Museu de la Coca és una bona manera de despedirse.
De postre un batut de yogur i frutilla (maduixa), per 70 cèntims. Quasi totes les fruites venen de les terres templades i amazòniques, amb el que aquesta àrida i pobre terra te les millors fruites del món.
L'Inquisició ho va arribar a prohibir assimilant-ho al dimoni. Però no el vi, sang de Crist. La Corona ho va tornar a autoritzar quan van veure que era necessari per la productivitat de les mines.
La recerca de sensacions més intenses i més ràpides van portar a aïllar el principi estimulant i entendre el seu funcionament. No se li veien encara efectes additius terribles. A França el Vi Mariani, presentat com Coca des Inques, arrasava amb la combinació de cocaïna i vi. Altres van seguir, com la beguda que als Usa combinava cocaïna, l'estimulant llavor de la cola, del Africa occidental, i un altre estimulant conegut, el sucre. El nom era Coca-Cola i no tenia alcohol.
Partint d'unes absurdes afirmacions que vinculaven el consum milenari de la fulla de coca al endarreriment de latinoamerica les Nacions Unides van emprendre l'eradicació dels cultius.
Ara els USA, amb un 5% de la població mundial, hi ha el 50% de consumidors de la cocaïna, cada any hi ha 1 milió de nous consumidors i quasi la meitat dels detinguts per la policia donen positiu en tests d'orina. Segons dades del Museu.
Addicionalment, la cocaïna ha sigut la base dels anestèsics més eficaços. Quan a Europa s'emborratxava al malalt per operar-lo, als Andes ja utilitzaven aplicacions de coca. També era l'element bàsic dels fàrmacs antienvelliment que van revolucionar la geriatria en la segona meitat del segle passat.
Son les dades del museu i em semblen verosímils, encara que puguin necessitar actualització, perquè el museu és un espai quasi de la època de la Colonia.
Evo Morales era un dirigent dels treballadors a les plantacions de coca i el seu govern és sensible a aquesta complexitat. Les mesures per combatre els eslabons del tràfic i producció de cocaïna a Bolivia son estrictes, com ho és el recolzament al negoci legal de la producció de fulla de coca i procés per a usos legals. No és una tasca fàcil però és potser el repte numero 1 del país.
La migració desordenada a les ciutats, fa que els seus barris exteriors siguin pobres i caòtics. A mida que ens apropen al centre de Sucre, es descobreix una ciutat ben cuidada, declarada Patrimoni Cultural per la UNESCO, un oasi molt agradable.
Publicado con Blogsy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada