7 de nov. 2013

Del llac Titicaca van sortir els deus i Tiwanako te encara moltes incògnites.

El Altiplano és la enorme meseta a 4.000 metres d'alçada que s'estén entre dos cadenes dels Andes. És com un Tibet però més petit, o com Castella però més gran. Al darrera d'una de les cadenes de muntanyes hi ha el Pacífic, i al darrera de l'altre l'Amazones. Les tribus que hi vivien ja van començar la revolució de l'agricultura, el Neolític, cap al 3.000 ac. Com que tenien minerals metàlics a les muntanyes i comerciaven amb les tribus del mar i del Amazones, aviat va aparèixer un imperi de l'edat del bronze. Tiwanako, estès al voltant del llac Titicaca i els seus rius, i que va durar des del 1.500 ac fins al 1.200 dc.
Els que el van succeir van ser més breus. L'imperi inca 150 anys, la colònia espanyola 300 i la República actual 200 de moment.
Les teories sobre Tiwanako ajuden a escriure llibres. Que si els atlantes, que si els extraterrestres, que si els egipcis. A falta de futures sorpreses, el més probable és que es desenvolupés com tots els altres imperis neolítics del bronze (Egipte, mesopotàmia, Vall del Indo, Xina), de manera autònoma, demostrant que els humans en front dels mateixos problemes i recursos, arriben a solucions similars.
En el cas de les runes de Tiwanako fins que van arribar els espanyols i l'església va donar ordre de destruir els idols. En els que no es podien destruir per ser massa grans, hi feien el sortilegi de gravar una creu. Com al mercat de les bruixes, de La Paz, a on es pot comprar un fetus de llama per cremar-lo i enterrar les cendres i tenir bona sort.
L'imperi ja l'havien desfet els Inques que venien del Perú, i els Aymaràs. Es discuteix si una de les 32 nacionalitats del Estat Plurinacional de Bolivia és la descendent dels Tiwanakos.
Des de La Paz, la carretera puja fins als 4.000 metres de El Alto, a on et dona la benvinguda una enorme estàtua del Che. Vistes de la ciutat que es desparrama muntanya amunt, i que després s'estén pel pla, amb muntanyes de 6.000 metres tancant el quadre.
El sol crema i l'aire és transparent i fred. L'Altiplano s'estén sense altre límit que les muntanyes nevades. A aquesta terra hem d'agrair les 5.000 varietats de la patata que s'han criat al món des de que hi van arribar els espanyols. Per dubtar de les varietats autòctones de les coses que es mengen.
En aquest territori buit, gent de tot arreu. 3 franceses i 2 francesos de Nîmes, de la meva edat. Una parella completa la volta al món, venint de Santiago per l'illa de Pasqua i Papeete, a la Polinèsia i es troba amb els altres 3 per seguir ruta.
El guarda del hostel, de La Paz i amb família a Barcelona, de la que mitifica tot el que li diuen.
Un noi d'Israel amb castellà de Venezuela que també vol anar al Aconcagua i amb el que veig el final del Barça-Milà.
Una noia italiana al hostel, plorosa perquè li han robat tot. Una noia que es fa falsa amiga seva a la parada del bus, un fals taxi que s'ofereix a portar-les, un fals policia que els hi demana documentació i amenaça, ella comet tots els errors i no se'n dona conta fins que es troba a les afores de La Paz sense el bolso. L'ambaixada i la policia l'ajuden una mica però no gaire. Li dic que tinc dos fills com ella, que també s'han trobat en embolics i que l'important és aprendre. Truquem per Skype a la seva mare a Torí, que li enviarà diners, li dono l'equivalent a 10€, una fortuna aqui, i el cap del hostel la deixa treballar al bar per pagar les seves despeses. Porta 4 mesos per Sudamèrica i te el vol de tornada des de Santiago en unes setmanes. Se'n sortirà.
A una bugaderia del carrer em renten la roba al pés. Per 1 Kg de roba, 10 bolivianos que és 1€.
Demà, descens en bicicleta des de 4.750m a 1.750m, a las Yungas, l'entrada a la selva amazònica, passant per tots els climes. Un bon director de marketing va batejar aquest descens com la carretera més perillosa del món. El proper dia en veurem les fotos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada