27 de nov. 2013

Mendoza y el camí del Aconcagua

El bus des de Santiago, a Xile, fins a Mendoza, a l'Argentina, travessa els Andes per un dels pocs passos disponibles. En total son 350 km i vuit hores. Els paisatges són espectaculars i la duana ineficient. Els duaners xilens estaven de vaga de zel, per motius salarials, i a l'Argentina era dilluns festiu. Molts mendocinos havien aprofitat per anar el llarg pont a Xile.
Un dels motius era comprar més barat a Xile, per exemple televisors de gran format. La duana era un guirigay d'ineficiència, propines a maleters per que et posessin la capsa amb la tele nova al fons del bus i els duaners no s'hi fixessin. El nostre bus es va oblidar a un dels "contrabandistes" a la duana i després va caldre organitzar un operatiu de rescat.
Benvinguts a l'Argentina. L'únic caixer automàtic que em va voler donar diners, de 100 en 100€, era el d'un banc xinés. Per sort no havia gastat els diners amb que vaig sortir de Barcelona. A Bolivia i a Xile el millor era treure els diners del caixer. En canvi, a l'Argentina el millor és el canvi de mercat negre amb un 30% de diferència. No es legal, però el canvi el pots fer en les oficines de Western Union o en les de les companyies d'autobusos.
El hostel, com tots, molt interessant. Al dormitori uns alemanys que ja coneixia de Santiago. El millor, una vintena de joves de tots els països, que han vingut en un programa de la Unió Europea per connectar ONGs. Ho coordinen les finlandeses, però els més dinàmics, els turcs. La noia amb la que sopo s'accelera amb els problemes de la laïcitat a Turquia, les similituds entre la integració dels kurds i els catalans, el paper de l'exèrcit a la Turquia moderna i l'entrada a la UE. Com a l'època de la transició a España, fer front a problemes complexos fa anar ràpid el cap i les emocions.
Mendoza és una ciutat que decepciona si el que t'esperes és una ciutat andina. És totalment plana i a quasi 100km de la muntanya. En canvi te aigua i arbres i això dulcifica el clima en mig d'un param. Cada mendocino té una història lligada a Catalunya. Te un fill a Viladecans, ha treballat a Andorra o ha estat a Barcelona. Els argentins de la muntanya van a treballar a Andorra i els de La Plata van a Mallorca. Espero al tornar de la muntanya poder veure-la més tranquil·lament, llogar una bicicleta i anar a alguna de les bodegues en que fan el reputat Malbec.
L'etapa més difícil de l'ascensió a l'Aconcagua és la de Mendoza. Descarto el format expedició per car, perquè no em cal una aclimatació molt llarga amb el que porto de Bolivia i per els dies. El format expedició és 15 dies i costa uns 3.000€, apart l'entrada al Parc i el lloguer de material.
El que em convé és contractar serveis independents a alguna agència. Els serveis possibles son: Transport a l'entrada del parc, a Puente del Inca, 150km. Dormir a Puente del Inca, en la tenda gegant muntada a Confluencia i al camp base Plaza de Mulas, amb menjars inclosos. Mules pes portar el que calgui els 33km fins al Camp base.
Aquest servei a la primera agència, INkA, costa 1.500€. En la segona, Lanko, suggerida per l'agencia d'informació turística, el cost és 500€. La primera és la dels gringos que ho contracten per Internet. Falta encara llogar el material. Botes dobles, grampons, piolet, fogonet i tenda, donat que cap la possibilitat de fer sol els darrers camps, encara que t'enganxes a altres grups que pugen i trobes molta gent a Puente del Inca en situació similar.
Molts bons consells sobre l'ascensió per part d'en Ignacio Lucero, guía semiretirat per un problema de cor. Als Andes de Bolivia cal començar a la 1h per baixar amb la neu de la gelera dura. Als Andes argentins, més secs i amb poca neu, és crític el fred i cal sortir a les 6h. per tenir sol. Als locals amb experiència de muntanya no els hi costa gens xerrar sense parar. El contrast entre com tracten la muntanya a Argentina i a Bolivia és gran. A Bolivia van massa per feina i massa ràpid. A l'Argentina aprofiten el protagonisme que els hi dona tant com poden.
En total el preu serà 550€ de l'agencia, Lanko, www.andesandmore.com, 300€ Del material i 350 del accés al Parc. 1.200€. En format expedició uns 3.700€. Al Huayna Potosí, 3 dies i dos nits, material, menjar i accés, lligat a un guia fins a dalt, 80€.
Per fi, comprar menjar per els campaments d'alçada, moltes sopes i coses que hidratin, i cap a preparar la sortida. En el bus públic fins a Puente del Inca a les 10 del matí.
Sembla que el conflicte entre el govern argentí i Repsol s'està arreglant. Un cop que Repsol ha aclarit que la indemnització s'ha de pagar en diners líquids, i no en un percentatge dels drets d'exploració d'una cosa que un altre potser explotarà...

2 comentaris:

  1. Bona ascensió!!! Un 6000 més que afegir a la teva i rica experiència vital. Ja tenime ganes de veure't per aci i que ens expliquis les perles del teu viatge a Sudamèrica. Una forta abraçada i fins aviat!!!

    ResponElimina
  2. Què tinguis sort! Al lloro amb la baixada del cim, no et despistis! Si portes GPS millor.
    Una abraçada
    Manel

    ResponElimina