7 de des. 2013

Què cal fer per pujar al Aconcagua?

Cal aclimatar-se, estar fort, portar el material adequat a les condicions de la muntanya, i especialment, cal tenir temps per esperar fins a una finestra de dies amb temps que permeti pujar. A l'estiu del hemisferi sud, el factor climatològic decisiu és el vent, i com que no segueix unes pautes regulars, el millor es disposar de temps i paciència per a una espera d'unes dos setmanes al camp base.
No s'hi pot jugar. Al estiu del 2009, en pocs dies va haver-hi 4 morts. El cas que més va impactar, va ser una cordada amb un guia argentí i quatre clients italians. El vent aixecava neu i no es veia rés. Al peu de la Canaleta, la llarga canal de tartera (acarreo en argentí) i gel que porta a la cresta final, van trobar un altre cordada amb guia que decidia i aconsellava abandonar. Van seguir i al cap d'unes hores van arribar al cim. El cim del Aconcagua és gran i pla. Al baixar, el guia, a pesar de tenir molta experiència, es va equivocar i va començar el descens en direcció contraria, entrant a la difícil gelera dels Polacos. Un dels clients, una noia que es deia Elena, va caure per un barranc i va morir. Els altres es van perdre en la turmenta, però inexplicablement estaven encara vius quan dos dies més tard, un dels grups de rescat els va trobar. El guia va morir poc després i els altres dos es van poder recuperar. La família de l'Elena va donar un refugi per a situacions d'emergència exclusivament, que és va instal.lar a un dels darrers camps d'alçada, Cólera.
Mentre jo estava esperant canvi de temps al camp de Plaza de Mulas, el refugi Elena segurament va salvar la vida als que estaven a Cólera en dos tendes que el vent va destrossar i endur-se.
És l'u de desembre i la previssió és de vents de 80-100 km/h en els campaments alts fins al 6 de desembre. La sensació tèrmica associada a aquest vent és d'uns -25º. En aquestes condicions, es pot ascendir una estona, però com que l'Aconcagua no disposa de refugis útils, cal fer 2 o 3 campaments d'alçada, més amunt dels camp Base de Plaza de Mulas. Com que tinc el vol de tornada a Barcelona el 9 de desembre des de Mendoza, ja em faig a la idea de que no podré fer el cim.

No es un problema. Aquest viatge ha tingut molts objectius i reservant una setmana per l'Aconcagua, es pot conèixer bé el massís i pujar tot el que el temps permeti, però es poc probable tenir oportunitat d'intentar el cim.
La previsió la donen un parell de pàgines web, a les que es pot accedir des de l'ordinador d'alguna agència. Tenen plaques solars, antenes satelitals i connexió internet. Pots conectar-te, al preu de 18 US$ els 30 minuts. Es el mateix que costa una ràpida dutxa d'aigua calenta. El campament és comfortable perquè te aigua sense haver de fondre neu. Al següent campament, Canadá, ja cal fondre neu per tenir aigua.
Cada agència que te tendes al Camp Base, te una latrina, que segurament és el servei més útil. Per situacions de necessitat fora del Camp Base, o per camps d'alçada, al entrar al Parc et donen una bossa numerada que cal retornar, amb el seu contingut, al sortir del Parc. Es una raó més per utilitzar una agència. Per cas de necessitat, el millor és portar alguns fulls de diari. Fas el que calgui damunt del paper, el paper absorbeix l'humitat i amb sort és gela ràpid. El mateix paper embolicat amb el seu contingut va cap a la bossa numerada. Això és tant sols per els humans. Les mules poden fer el que vulguin, a on vulguin.

Tots els altres habitants del camp base, més de 100 persones ara, temporada baixa, han viatjat des de qualsevol lloc del mon, amb l'Aconcagua com a únic objectiu, i han previst 2 o 3 setmanes. L'espera al Camp Base es pot fer molt avorrida. Acabes amb una bona aclimatació a 4.000m, però no n'hi ha prou per a estar a punt en el moment en que hi hagi una previsió de 3 dies bons. Cal estar aclimatat per a 5.500m com a mínim, i si no es pot anar a dormir a campaments alts, el millor és alternar dies de descans, i dies de pujar del camp base a 4.300m fins a 5.000m o més, i tornar a baixar.
Coincideixo amb un grup d'amics del club de muntanya de Torrevieja, Alacant. Com tothom, estan nerviosos per l'espera. Ho mantenim amb partides d'un joc de daus que es diu "Michigan". En la primera partida soc el primer a ser eliminat, però la segona ja la guanyo !.
Al vespre estem a -15º. El grup de 9 belgues i el de 6 alacantins que utilitzen la mateixa agència que jo, prefereixen dormir de dos en dos en les seves tendes petites i menjar en la tenda gran. Jo dormo tot sol en la tenda gran i el meu sac és bo però insuficient.
-15º al exterior, -10º dins de la meva tenda, +9º dins del meu sac. He de dormir amb els botins de la bota doble, dos pantalons i l'anorac de plomes. Dos persones en una tenda petita tenen una temperatura de -4º i amb un sac millor es pot dormir molt confortablement.
Als camps d'alçada ho hauria tingut difícil. El problema però és el vent en la tenda. Al Aconcagua no es claven piquetes perquè el terra és de roca o de sorra. Es posen moltes pedres en els faldons de la tenda i es lliguen els vents a pedres grans. Si hi ha molt vent, més pedres, que no es falten, però a partir d'una velocitat del vent, ja no hi ha res a fer.

Un dia vaig pujar fins al Camp de Nido de Cóndores. La meva intenció hauria sigut fer nits als camps de Canadá, a 5.000m i Nido de Condores, a 5.500m, e intentar el cim, a 6.950m directament, per minimitzar el dormir en alçada i pujar massa carga. Cap problema fins als 5.200m. Això vol dir que estava ben aclimatat. Nido de Condores es normalment un camp molt concorregut, però quan hi vaig pujar estava desert, sense cap tenda i amb un vent que et permetia estar quiet 5 minuts.
L'endemà vaig pujar al Cerro Bonete, de 4.950m i amb una fantàstica vista sobre la ruta d'ascens al Aconcagua. Una pujada molt maca, travessant molts camps de "penitentes"' les curioses formacions de gel com murs afilats que poden tenir més d'un metre d'alçada i que tant sols hi ha als Andes. Vam pujar en el dia 3 membres de la patrulla de rescat de la Policia de Mendoza, que tenen dos bases al parc, els dos francesos dels 40kg i jo. Cada grup van anar per separat però com que al cim el dia era esplèndid i ens hi vam entretenir una hora, vam coincidir tots tres.
Jo era el traductor i el que entenia totes les converses.
"Les flics veulent toujour tout savoir". (Els polis sempre volen saber-ho tot).
"Esos franceses son muy raros, ¿Porque han subido con tanto peso sin cargar en las mulas?, 30 días de autonomía, ¿se creen que van al Everest?.
Les vistes desde Nido de Condores y Bonete impressionants. El fort vent feia que els dies fossin molt clars. Sovint l'unic núvol era el "hongo" sobre l'Aconcagua, causat per les baixes pressions. Era senyal clara de vent fort i menys oxigen.
Baixant de Nido em trobo a la Úrsula i el Ralf. Ella és guia al Ojos del Salado, ha fet l'Everest i el Kilimanjaro i vol fer els 7 Summits. Ell ha fet els 14 8.000's que hi ha al món. És una de les poques persones que ho han fet. Vol dormir dos nits a dalt del cim per aclimatar-se a un futur intent  del Nanga Parbat, al Himalaia. Ara està prohibit dormir dalt del cim, però ningú pujarà a dir-li.
Al campament em trobo amb els primers catalans. En Xavi, guia que viu a Prullans, acaba de baixar del cim amb el seu client, el propietari de Gaes. Ja ha fet altres vegades l'Aconcagua, i com que tenen el bitllet de tornada a Barcelona per demà i han hagut d'apurar al últim dia, el client ha llogat l'helicòpter per anar fins a Horcones, la sortida del parc. La tarifa d'un guia depen del nombre de clients i del cim, però per una persona i al Aconcagua és d'uns 3.000€, bitllet d'avió i entrada al parc apart.
Avui han dormit a la tenda de Lankio el que queda d'un grup anglès. Eren 8 amb guia anglès i guia argentí. Feien una ruta circular a la muntanya i van acabar 5. Una apendicitis, unes possibles pedres al ronyó i un esquinç de turmell van obligar a evacuacions en mula i helicòpter. La darrera nit al Camp Colera la van sobreviure, però dos tendes d'un altre grup van volar. Avui es recuperen i demà tornen cap a Londres. El guia anglès hi va per Las Vegas, perquè els seus anteriors clients van ser un grup en bicicleta per el Death Valley.
Alguns muntanyencs argentins tenen botigues a Mendoza o Bariloche. Importar material a l'Argentina és molt car i aprofiten que mols americans el llencen quasi nou per revendre-ho en les seves botigues o agències.
3 de desembre. La previsió és que no millorarà fins al 9 de desembre, crec que fa un parell de dies que no ha pujat ningú i els camps d'alçada estan deserts. Demà baixaré cap a Penitentes i Mendoza. Els meus amics belgues i alacantins estan nerviosos i discutint constantment fins a quan poden esperar.
Les fotos, les posaré a Barcelona en quan pugui passar-les de la càmera a l'ordinador.

1 comentari:

  1. Es una pena que no arribessis a fer el cim. Si algun altre cop ho tornes a intentar, m'hi apunto.

    ResponElimina