Yazd, Zaratustra, els Reis Mags, deserts i caravanserais.

Segons la Unesco Yazd es una de les ciutats més antigues del mon. Te uns 400.000 habitants i està entre els dos grans deserts del centre d'Iran. El centre de la ciutat es un laberint de cases d'adob, en que les reparacions s'han fet amb rajola rebossada de fang i palla. Es un viatge en el temps i un cant al enginy humà.
Al desert no hi ha aigua, les nits i els hiverns poden ser gèlids i l'estiu un forn. Però tot té solució. Des de les muntanyes de 4.000m prop de Yazd es van excavar unes galeries subterrànies, per les que passa una persona molt prima, que porten l'aigua a desenes de kilòmetres. La ciutat té entrades de pous amb escales molt verticals, que permeten baixar a recollir l'aigua que circula. Es diuen "Qanat" i  d'aqui ve la paraula canal.

Pel fred, el millor són les mantes i pel calor, piscines d'aigua, que a l'hivern es gelen i s'aprofiten per emmagatzemar el gel en "Pous de glaç" per l'estiu. El més enginyós, són els "Badgirs", torres fins a 30 metres, que capturen les corrents d'aire i les fan circular per la casa, traient l'aire calent i refrigerant una petita piscina. La ciutat vella en té centenars i l'efecte sota les torres dins d'una casa és sorprenent.

El govern subvenciona als que viuen a la ciutat vella, perquè molts voldrien les comoditats de les cases modernes i el manteniment és complicat, encara que totes les cases tenen aigua, gas, electricitat i clavegueram. Pel que costa un apartament de 70m2 en un bloc de pisos nou, es pot comprar una casa de 1.000m2 a la ciutat vella !
El punt fort de Yazd és ser el gran referent del Zoroastrisme, la religió de l'antiga Persia, abans de la islamització.

Zoroastre era un profeta d'uns 1.750 anys abans de Crist. Un deu únic li va revelar els seus preceptes morals, i ell i els seus seguidors els van recollir en el seu llibre sagrat, l'Avestas. Incloïen una resurrecció de l'esperit, un premi o càstig després de la mort, un bé i un mal en les accions i uns personatges no humans que representen aquesta dualitat, els àngels i els dimonis.
Era anterior a Abraham i es creu que els jueus durant la captivitat a Babilònia van absorbir molts d'aquests preceptes. Després els cristians, l'islam... I potser fins als mites de Superman i els Jedis...

En tot cas va ser la primera religió revelada a un profeta i expressada en un llibre. Com després van fer totes les religions monoteistes encara que la seva influència va arribar al molt posterior budisme.
Creuen que en la seva resurrecció, el cos no és útil, i com que no volen alterar la natura, quan moren van a les anomenades "torres del silenci", en que el voltors es mengen les restes.

Com totes les religions va acabar creant una casta sacerdotal, que es deien Mags, a la que es creu que pertanyien els 3 Reis Mags que descriu l'Evangeli. Després es va convertir en religió d'estat, en l'interval entre grecs i àrabs, i l'opressió de tota religió d'estat, va facilitar l'adopció del Islam.

Molts van fugir a la India, i son el poderós grup dels Parsis. Famosos parsis eren Zubin Metha, Freddy Mercury, Ratan Tata l'empresari més important i admirat de la India, també ho eren els tres màxims generals del exercit indi en l'ultima guerra amb el Pakistan, el pare de l'industria nuclear india i el fundador de Air India, aixì que poca broma.
No són proselitistes i pensen tant que són poc prolífics, així que es creu que hi ha 150.000 zoroastrians al món, dels que 60.000 a la India, 20.000 al Iran i 4.000 a Yazd, que té alguns dels llocs de peregrinació més visitats. El llibre en que ho he llegit està editat a Califòrnia, així que no m'estranyaria que la resta estiguessin allà com emigrats o ex-hippies.
Sortim amb en Mehdi en cotxe a visitar alguns llocs del desert i muntanyes. En Mehdi és de moment la única persona que no li dona la mà a la Conxita perquè no ho permet la seva interpretació de la religió. Parem a comprar pa pel viatge.

El cotxe és un Saita, una marca de fabricació local, que utilitza gas i gasolina, fet amb tecnologia dels sudcoreans de KIA. Costa 5.000€, força tronat i antic, un equivalent a Espanya costaria entre el doble i el triple. Ara es fabrica conjuntament amb Renault.

En Mehdi ens diu que quan els conductors van amb turistes fora de la ciutat, han de comunicar per SMS a la Policia a on van. Com que les carreteres estan molt be, pero al desert i muntanya quasi no hi ha cotxes, me n'alegro.
Sembla que els dos grans equips de futbol al Iran són el Persepolis, dels treballadors, i que també prefereixen al Real Madrid. El rival es el Esteghlal, dels pijos, i que recolzen més al Barça. Que hi farem!
Kharanaq és un poble fantasma al límit del desert i la muntanya. La majoria de cases de fang estan ensorrades, però el minaret aguanta. La Conxita i jo pugem fins a dalt. Ella millor que jo perquè és més prima i petita. La part final és de gimnasta i en algun moment quedo encaixat sense poder anar a dalt ni a baix. Es dur l'ofici de muecin, per això ara els cants des de la mesquita és fan amb altaveu.

Chak Chak és el gran lloc dels Zoroastrians, semblant a les ermites penjades de Montserrat. A la cova en que crema la flama que simbolitza a Mazda, el seu Deu únic i veritable, hi ha imatges de Zoroastre, el profeta, que s'assembla molt a Jesucrist, a Alí, el quart califa venerat pels xiites, al Che Guevara i a Richard Branson.

Meybod té un castell sassànida de fa uns 1.800 anys, que deu ser l'estructura de fang més antiga de l'Iran. Els iranís reconeixen tres imperis autòctons. El primer va ser l'aquemènida, el de Ciro i Dario, entre els segles VI i IV a.C, el segon el sassànida, entre els segles III i VII d.C. I el tercer el safàvida, entre el XV i el XVIIId.C. Tots els altres períodes van tenir dinasties d'origen estranger.

Anem a dormir a Saryazd, un poble al limit del desert i a 30 km de Yazd. Hi ha l'últim caravanserai en que es quedaven les caravanes que venien de l'Est per la ruta de la seda. Eren recintes fortificats on les caravanes descansaven al vespre, amb les mercaderies i animals. 30 km era una jornada de camí, així que la cadena s'estenia des d'Istanbul fins a Xian. Molts estan destruïts però altres s'han reformat i en lloc de mercaders tenen turistes. El jove que viu al cantó ens proposa fer un passeig en camell. Ens costa 1€ cadascú i hem d'esperar que torni a tancar al seu colomer als ocells que han sortit a donar un volt.

Aquestes son les setmanes de menys turisme i la recuperació del bloqueig encara és incipient, així que al caravanserai estem completament sols. No hi ha ningú més, inclús qui ens porta el sopar viu al poble. Venen alguns joves del poble amb una pipa d'aigua, i amb el diccionari farsi-anglés comuniquem un mínim. Amb la pipa d'aigua no fumen tabac, sinó una mena de pasta de poma. Al vespre, a veure les estrelles des del pati, tancar amb candau la porta de fusta que dona accés al desert, i dormir damunt les alfombres. Segur que en alguna reconstrucció anterior d'aquest caravanserai hi va dormir Marco Polo camí de la Xina o tornant cap a Venecia.

El més interessant a Saryazd és una fortalesa sassànida de fang, de 1.500 anys d'antiguitat, amb doble muralla, fosar, i amb vistes espectaculars sobre el desert proper i les muntanyes nevades. Sorprén l'adaptació al medi. Hi ha camps d'arros, a la vora del desert, regats amb l'aigua del Qanat que la porta de les muntanyes, a desenes de kilòmetres, i en alguns punts a més de cent metres de fondària.

El conductor de tornada a Yazd te la meva edat i família a la India, Australia, Anglaterra i als USA. Ell es va formar a Hyderabad i en les poques ocasions en que es reuneix tota la extensa família, la llengua més comú és l'hindi. Com que hem parlat una mica sobre Hyderabad i la India s'ha obert i ha començat a parlar de política.

Es musulmà conservador, convençut partidari del actual president i considera que l'anterior va ser un desastre. Veu la guerra amb l'Iraq com un muntatge dels Estats Units, que van utilitzar al titella de la CIA, Saddam Hussein per frenar la revolució, mentre venien armes directament al Iraq, e indirectament al Iran, en el famós assumpte Iran-Contra de l'administració Reagan. A aquella guerra van morir 700.000 iranis i un nombre similar d'iraquís. La majoria molt joves i les seves fotografies estan a les carreteres i pobles de tot l'Iran. Una carnisseria. Diu que no tenen cap ressentiment amb l'Iraq i que son països germans, el ressentiment és amb els USA. Diu que és consideren totpoderosos, però que l'únic totpoderós que reconeixen a l'Iran és a Deu.
Al meu comentari dient que l'Iran és més igualitari que la India, afirma que és per l'Islam, que promou més la solidaritat en la societat.

Zurkhaneh és una barreja de ritual, gimnasia i teatre que és fa al Iran des de mil·lennis. Barreja tradicions sufis, com els derviches turcs, mitraiques, musicals i de gimnasia. Els grups practicants tenen uns locals a mig camí de gimnàs i temple, en que fan rituals al ritme del tambor i recitacions. Impressiona i com estrangers hi sóm benvinguts.

Publicado con Blogsy