22 de maig 2014

Seguint el riu Amur, milers de kilometres.

Després de Vladivostok, el tren segueix la vall del riu Ussuri 800 kilòmetres fins a la ciutat de Khabarovsk. Com que cada ciutat ha de presumir d'alguna cosa, Khabarovsk diu que és la ciutat de més de 500.000 habitants més freda del món. Dos efectes treballen contra aquest slogan "publicitari". L'escalfament global, i la caiguda de població a Rússia. El més ràpid es la caiguda de població.
Per arribar-hi, he viscut la primera nit de tren. La categoria "platskarte", 3ª, són lliteres en tot el vagó, sense portes i també al passadís. 50% més lliteres que en la 2ª categoria "kupe". Es força còmode. Cada passatger te un matalàs enrotllat, coixí, llençols i tovallola. Amb això et fas el llit. Al matí la jefa del vagó, la "provotnitsa", recull els llençols i cada passatger enrotlla el matalàs i coixí per a la propera nit. A cada vagó, dos lavabos, un samovar amb aigua calenta i amb sort algun endoll elèctric. La vista sempre arbres, algunes cases de fusta i basses d'aigua. El sud de Sibèria és un desert mullat i ple d'arbres.
La velocitat mitja en tot el trajecte fins a Moscú és 75 km/h. Això vol dir que en aquest cul del món encara és menor. Es dorm força bé, especialment si portes taps per les orelles. En el vagó poden dormir unes 100 persones sense portes i sempre hi ha concert de roncs. Al vagó fa calor, i només saps la temperatura ambient en algunes plataformes que ja coneixen els fumadors i al passar entre vagons, en que quedes exposat al aire lliure. El vagó restaurant és pretensiós i desgastat. El menú és molt extens, però el primer dia només hi havia un plat. El llegeixes tot, esculls, et diuen en signes que no n'hi ha. Preguntes que hi ha?, et diuen una cosa, i dius que això és el que vols. Per viatjar has de ser molt flexible.
Ningú parla anglès i crec que soc l'únic estranger en tot el tren. Em sembla que la majoria dels turistes agafen la ruta més fàcil, de Moscú a Beijing, que es separa d'aquesta a Ulan Ude. La ruta a Vladivostok és per als que volen veure el passat. La de Beijing per a veure el futur.
Khabarov es la meva primera parada. Aqui s'ajunten els rius Amur i Ussuri. L'Amur és el onzè riu més llarg del món. Neix a les muntanyes prop del llac Baikal i mort al mar d'Okhotsk. Marca la frontera entre la Manxúria que va absorbir a sang i foc Rússia i la que és va integrar a la Xina. També amb violència, però en sentit contrari, perquè la darrera dinastia xinesa era manxú. Prop d'aquí, Rússia i la Xina, als anys 60 van fer una mini guerra per una illa del riu Ussuri. Ara ja han definit els límits i la illa se l'ha quedat la Xina.
La colonització russa és recent. Van aprofitar la debilitat de l Xina a mig segle XIX per ocupar el territori e immediatament guerrejar amb el Japó que també ho volia. Va guanyar el Japó. Ara el territori és rus, però com que la població decau i el que pot marxa, no seria d'estranyar que aviat tornessin els xinesos. De moment però només n'hi ha algun com a turista.
Sembla que entre Irkutsk i Vladivostok, la meitat Est de la ruta, els luxes habituals del backpaker o motxiller, i jo en soc un, son escassos. Algun hotel de l'època soviètica i car, i segons la Lonely Planet cap hostel. Segons la meva altre font d'informació, la pàgina Web de Hostelworld, n'hi ha un. Reservo una nit per 14€.
Diu que és centric, però esta a 40 minuts a peu de l'estació. És un pis en una mena de Bellvitge. El pis nou però caòtic. No hi ha electricitat ni n'hi haurà en tot el dia. Una noia amb els seus dos fills petits que em dona la clau, dos nois russos de que estan a Khabarovsk per feina i poc més. Res que veure amb la vitalitat d'un típic hostel, encara que aqui tinc per a mi mes metres quadrats que tot el hostel de Seul. Com que en les nits blanques d'aquesta època hi ha llum fins tard, per llegir el millor es sortir al carrer
Khabarovsk te coses per veure. El riu sembla un mar. Com que te moltes illes, sembla que no veus l'altre riba. Hi ha una filera continua de vaixells de carga que porten mineral cap al port de Vanino, uns 800 km cap el nordest. El riu és la comunicació al estiu i abans ho era al hivern. Era més fácil transitar sobre el riu gelat que per terra. Ha sigut el tren el que ha obert totes aquestes regions.Hi ha un vaixell que fa un creuer per el riu. Va fins a la primera illa i sense tocar terra dona la volta i torna. Es triga una hora. Si anés fins a l'altre cantó del riu trigaria molt més.
A Rússia, amb els problemes socials que hi ha, no tenen atur entre les senyores de més de 60 anys. A cada museu en treballen 5 o 6. I a Khabarovst hi ha 4 museus. Es una bona solució, encara que poc productiva. Alguns museus els he visitat tot sol, i en altres he coincidit amb algun col·legi.

En un dels museus, un encarregat de la botiga em deixa endollar el telèfon. Sense electricitat a on dormo, trio els museus, cafes o llocs per menjar en funció de la disponibilitat d'un endoll. Les senyores del museu m'han portat a ell perquè és l'únic que parla idiomes. Bé l'anglès, molt bé el francés i una mica el japonés. Ha estat de vacances a Salou i Lloret. De Barcelona li agrada la cultura, la platja el el camp de futbol. El turisme ha caigut molt des de l'era soviètica, perquè abans eren grups organitzats i s'incloïa Khabarovsk. Després la crisi i la sensació d'inseguretat ho va empitjorar, i ara no sap perquè és. Sembla un bon home i estaria bé poder xerrar-hi més.
La propaganda política no és cosa d'ara. Al museu es pot veure l'entusiasta rebuda dels ciutadans de Khabarovsk als japonesos quan la van ocupar en algun moment de principis del segle XX.
Als museus hi ha coses curioses. Mamuts per exemple. A Sibèria és van extingir fa poc i se'n troben de congelats en bon estat. També guineus i martes, els animals més buscats per la pell. Al segle XVII, quan els cosacs es van estendre cap al Est i en menys d'un segle van anar dels Urals fins Alaska, el que perseguien era les pells, com ara ho son els minerals. A Rússia les robes teixides no eren suficients, i els cultius de fibres difícils, així que les pells eren el millor sistema d'abric i es pagaven molt bé.
L'esglèsia ortodoxa russa és una de les institucions que omplen aquesta època de trencament de referències socials per a russos i siberians. Ja va fer aquest paper en quan es va separar de l'ortodòxia grega cap al segle XI. Sembla que la principal diferència entre les dos es que en una els símbols és fan amb dos dits, en honor de la doble naturalesa de Crist, i en l'altre amb tres dits, en honor de la Santísima Trinitat.
Passejar per els carrers és interessant ara que fa bon temps. Els carrers però no estan preparats per caminar-hi, perquè la major part del any fa massa fred. Les aceres estan plenes de forats i deformades i hi ha pocs bars o botigues. Khabarovsk destaca perquè te molta vida nocturna en Clubs. Suposo que en això serveix les necessitats d'una enorme zona en la que hi ha molta mineria, encara que ara el més fàcil és anar en avió des de les instal·lacions mineres del nord a qualsevol altre lloc del mon. Ara amb bon temps, el millor és caminar a la vora del Amur.
La gran plaça de la ciutat, és com a tot Sibèria, la Plaça Lenin. Aqui els símbols soviètics son molt presents. Per a molts dels que hi viuen és la seva identitat i no veuen que te de bó per a ells el que ha vingut després. Com molts dels espais de la època soviètica, les dimensions son excessives i poc humanes. Travessar la Plaça Lenin amb les temperatures de febrer deu ser una aventura de risc. Ara és força agradable.
Propera etapa de tren, la més llarga, 55 hores fins a Ulan Ude, la cultura buriata i la porta al món mongol. Aquesta vegada però, en 2ª, en classe "Kupe".

1 comentari:

  1. Crec que a l'Hermitage a Sant Petersburg, segons vaig veure a un documental, les senyores de 60 anys que tenen cura del museu, HI VIUEN allà mateix. T'imagines viure entre tantes obres d'art. Segurament amb més obres d'art al voltant dels que tenen el president françes al Elisi, el president americà a la Casa Blanca, o el rei a la Zarzuela!!!

    ResponElimina