Swazilandia, el país a on la Reina mare fa ploure.

Última nit a Maputo i concert d'un mite local. Chico Antonio, un antic menino da rua, que va escapar del seu poble per por al seu pare. Havia perdut les cabres que guardava. Amb sis anys es va buscar la vida pels carrers de Lourenço Marques, fins que va ser adoptat per una senyora local. Avui actua amb 28 persones al escenari, entre musics i ballarines. Alguna embaixada escandinava deu esponsoritzar el concert. La sala totalment plena. Els blancs al·lucinem, els negres participen.
Al matí més "chapa" fins a la frontera amb Swazilandia. El sofisticat visat que tant em va fer patir deixa de servir i entro al regne de Sobhuza II, un dels pocs reis absoluts del món. La Constitució no escrita de Swazilandia diu que la reina mare té els mateixos poders que el rei, més el poder sobrenatural de fer ploure.

El país tenia una sequera moderada, i ara comença la temporada de pluges, així que tot just entrats a Swazi, comença a ploure. Suposo que això fa content a tothom menys als turistes que aquest cap de setmana omplim els parcs i reserves del país. L'agricultura sembla força sofisticada. Canya de sucre, flors, pinyes. Tot d'exportació, però crec que la gana no és un problema al país. Veient les senyores del lodge, més aviat la malnutrició per excés de grasses i sucres.

La primera impressió del país és bona. Les carreteres millor que a Moçambic, els cotxes i les cases més arreglades, i fins i tot ens creuem amb una cursa ciclista local. Les dades però són dolentes. El 26% de la població adulta te el SIDA i l'esperança de vida és de 37 anys.
La moneda es el Emalangeni, que equival al Rand Sudafricà. Pots pagar en rands arreu.
Hi ha diferents tipus de parcs, tots ben mantinguts, a partir d'una recuperació d'antics espais salvatges i de terrenys del rei. Vaig al Mlilwane Wildlife Sanctuary, que te al seu interior diferents opcions d'allotjament. Sondzela n'és una i és lodge de cabanes i focs a terra, amb dormitoris i preus per campistes i motxillers. Des d'allà pots seguir recorreguts de fins a 5 hores per el teu compte. Tant sols has de signar que assumeixes tota la responsabilitat. Com que els animals més perillosos que pots trobar son hipos i cocodrils, anant amb compte, tens una sensació d'autonomia que no hi ha en els grans parcs a on estàs més limitat.

Per arribar a Sondzela, cal anar primer a Manzini, la ciutat més gran del país, encara que la capital és Mbabane. Manzini està plena de cartells i edificis de nombroses esglésies. La més exitosa és la Sionista Africana. En teoria la segueixen el 40% de la població. El paper de les esglésies en el tema del SIDA és negatiu. La catòlica desaconsella els preservatius, i a Swazi hi ha grans cartells del govern, pagats per ONG internacionals, criticant les esglésies que no deixen casar-se de blanc a les persones que tenen el SIDA. No sé quina església és, però es un model de maldat i estupidesa.

El meu nou grup a Sondzela el formen la Camila, una germano-brasilera que ha fet unes pràctiques amb una ONG a Maputo sobre cultius per biodiesel. En Bas, un holandès que ha fet pràctiques en una empresa holandesa que fa estudis sobre desforestació deguda al ús del carbó de llenya. En Luis, un portugués molt viatjat, que fa la mateixa ruta que jo, però en sentit contrari. Ell ve de Lesotho i jo hi vaig. Barregem anglès, castellà i portugués.
Aprofitant una parada de la pluja, perquè la reina mare ha sentit les nostres oracions, sortim tots quatre a caminar cap el cim de Nyonyane, de 1.040m. El camí és esplèndid i trobem zebres, fagoceros, cocodrils i tot tipus d'antílops. La vista no acompanya per fer fotos, però ens permet fer una ruta de 5 hores amb poca pluja.

Al lodge coincidim amb una escola anglesa, que cada any fa una ruta amb els alumnes per Sudafrica i Swazilandia. També hi ha un grup de 20 adolescents francesos, que formen part d'un programa de viatge. França és multicultural. Es un grup amb blancs, negres, mulats, àrabs. Francesos i sorollosos, però és divertit veure al foc de camp com els monitors comentem el programa de demà.
També hi ha una família francesa que ha llogat un cotxe i ensenya Africa al fill, aprofitant dues setmanes de vacances. El pare parla amb el nen en francés, i la mare en italià, perquè ella ho és. Jo faig el mateix i els hi alterno els idiomes. Un altre cop, ¡Vive la France!. Després tinc problemes per tornar al portugués amb en Luis i la Camila.

La família va en cotxe per Sudàfrica, però els hi fa respecte entrar a l'Africa profunda. De Moçambique enllà. Durant el viatge he conegut a molts que els hi feia respecte entrar a Sudàfrica per ser violent. Tots els estereotips tenen alguna cosa de veritat, però les grans desgràcies de viatgers aquest estiu han sigut al volcà Hotaka, al Japó, i al circuit del Annapurna. Desenes de morts en cada una d'aquestes rutes clàssiques i previsibles.

El Times of Swaziland d'avui te noticies variades. Un noi de 15 anys, orfe perquè els seus pares van morir d'alguna malaltia sense nom i acollit per la seva tieta, sent crits d'uns turistes americans que han perdut la seva filla nedant a un riu amb cocodrils. El nen es llença a l'aigua i entre dos roques troba a la noia viva e inconscient. Demana ajuda i entre tots la salven. La família americana l'acompanya a la miserable cabana de la tieta i li prometen que li construiran una caseta de dos habitacions. El nen diu que li agradaria una bicicleta i acaben tots amics.

El porter de la selecció de Sudafrica i del Orlando Pirates, de Soweto, va ser assassinat ahir d'un tret. Es deia Senzo Myiwa i el vaig veure per la tele divendres. Els Orlando Pirates van guanyar 4-1 als Ajax Cape Town. Tots els negres que també veien el partit al Lodge recolzaven als Pirates. Va ser un partit millor que l'anterior, en que el Real Madrid va guanyar al Barça per 3-1.
Empresaris orientals volen portar als seus treballadors en empreses tèxtils a treballar il·legalment a Sudafrica o Lesotho. Swazilandia no qualificarà per exempcions d'impostos a productes exportats, segurament per manca de llibertats sindicals, i als fabricant els hi surt més a conte tenir treballadors il·legals en països que si que compleixen. Efectes perversos de polítiques benintencionades.
Una senyora ha mort a Mbabwe amb vòmits i febre. La versió oficial és migranya, però al diari es pregunten sinó serà Ebola. Els mateixos comentaris que a la premsa europea o americana. Volen detectors de temperatura, anàlisi, etc... Com era previsible, creix l'alarma d'una cosa que de moment, no passa però te nom. En canvi el SIDA està arreu, però no te nom.

Demà vehicle per marxar del Parc, "combi", el nom local de la "chapa", fins a Manzini, frontera a Sudàfrica, i 500km fins a Durban. En Luis m'ha comentat rutes per Lesotho que investigaré. La setmana propera ja torno a Barcelona i Africa no et deixa indiferent.

Publicado con Blogsy