8 de març 2015

D'Iveria a Iberia. Despedida temporal del Càucas.

El viatge s'apropa al final i les informacions i sensacions s'acumulen. Poc a poc la barreja d'idiomes, religions, històries i converses agafa forma. Geòrgia és un viatge al passat que ajuda a entendre el present. És segurament el lloc des del que es pot entendre millor el que passa a Ucraïna, el futur de la Unió Europea i els reptes que tenen els països de la seva perifèria.
La Unió Europea no integrarà a Geòrgia. Té uns pagesos a qui protegir i unes relacions especials amb les antigues colònies. No donarà accés sense visats restrictius. La majoria del turisme a Geòrgia era i encara és de Rússia i d'Ucraïna. Ara ha baixat per la crisi i el conflicte a l'Est d'Ucraïna, però esperen que torni.
Parlant amb georgians, accepten que a Europa no tindran el progrés que voldrien. Recorden el que era per Geòrgia el Mercat Comú de la URSS. Una única moneda estable, viatjar sense visat per tots els paísos del territori, un mercat obert pels seus productes agrícoles i industrials, turisme creixent, estabilitat de les pensions i serveis socials.
Molts georgians vells, o els pares dels joves, es van arruïnar en els primers i caòtics anys després de la dissolució de la URSS i recorden amb nostàlgia els anys en que Geòrgia era una de les repúbliques en que es vivia millor. Tothom es sent georgià i molt orgullós de la seva cultura, però sembla que amb la lenta negociació sobre Abjazia i Ossetia, i el fet que 1 miliò de georgians treballen a Rússia, les relacions hauran de millorar.
Sembla que ens dirigim a un món de blocs econòmics amb una homogeneïtat per proximitat i cultura. Es posen pals a les rodes un bloc a l'altre per a treure'n profit. Un colonialisme "light", més benèvol que el del segle XIX.
A Gori, una hora lluny de Tbilisi, va nàixer Stalin, el georgià més famós de la història. Un jove idealista que marxa del seminari en que estudiava i es fica de ple en la revolució que causa l'enfonsament del règim zarista. La seva brutalitat fa que s'imposi als altres revolucionaris a la mort de Lenin i governi tirànicament un imperi immens en el que les primeres víctimes són els seus companys.
Se'l reconeix com el vencedor de la Segona Guerra Mundial a Europa, pel paper decisiu que va tenir Rússia. Aquesta ambigüitat en la seva valoració es viu a Gori. Potser l'única ciutat del món en que hi ha una Plaça Stalin amb Museu i estàtua. Després de la denuncia dels seus crims per Kruschev, es va considerar tancar el Museu, però ara és un punt d'atracció per la ciutat, potser l'únic. A la botiga del Museu es pot comprar "merchandising stalinista". Al museu hi ha fotos i documents, i al jardí el vagó de tren en que es desplaçava per Rússia i va assistir a la Conferència de Yalta, on els guanyadors es van repartir Europa. Era la versió russa de l'època del "Air Force One", amb lavabo i banyera inclosos.
Gori està al cantó d'Ossetia del Sud. Les tropes russes van arribar a entrar-hi en el conflicte que van tenir amb el govern de l'anterior president. Es van construir uns poblats de cases baixes amb petits horts per als refugiats ossetis que van voler quedar-se a Geòrgia i és un altre problema congelat.
Uplistsikhe és un conjunt de coves i fortificacions que durant 5.000 anys, des del 3.000 aC fins al segle 19 en que es van abandonar, van ser un punt clau de la Ruta de la Seda. Aquesta vall és la que connecta el Mar Caspi amb el Mar Negre. Encara és una vall estratègica per un projectat oleoducte que ha de portar el petroli de Bakú al mar, i per una autopista pel transport de camions. Són tan sols projectes i per lògics que semblin, molt subjectes a la inestabilitat de la zona.
El monestir de Jvari i especialment la catedral i fortificació de Mtskheta indiquen aquest valor estratègic. A la cruïlla de la vall Nord-Sud que permet travessar el Gran Caucas cap a Rússia, i Est-Oest que connecta els dos mars, i també Àsia amb Europa. És el gran centre de l'espiritualitat georgiana i una església inquietant. Té elements del segle IV fins al XVIII. Barreja imatges cristianes i el Zodiac als seus frescos. Les parets tenen dos metres d'amplada per amagar galeries i sales defensives. Hi ha enterrats reis i nobles de Geòrgia, però per preservar les restes del saqueig, els ossos estan en diferents llocs que les làpides.
Es conserven cultes i tradicions paganes. A més del Zodiac, els fidels fan un ritual d'abraçar i fer petons a les pedres de l'església. També antics rituals shamànics, com els llaços fets a les branques dels arbres. Potser versions més modernes són les de les parelles posant candaus als ponts sobre els rius.
A l'Est hi ha dues grans famílies d'esglésies. Les de ritus ortodox, que inclouen Rússia, Ucraïna, Grècia i Geòrgia. I les de ritus Oriental, que inclouen als coptes d'Egipte, Etiòpia, Armènia o l'esglèsia Siria de la India. Dins de cada grup, cada església nacional té el seu cap, que és igual en jerarquia al cap de les esglésies d'altres països. Les diferències tenen que veure amb els primers concilis de la cristiandat, i amb la seva oposició al bisbe de Roma, que era un més, fins que un dia va dir que manava més que tots.
Això vol dir que el turisme religiós de Rússia i Ucraïna participa dels ritus a Geòrgia, però no a Armènia. El turisme religiós és important, i també ho era el de esquí o platja. Turisme europeu quasi no n'hem vist i Geòrgia no té una diàspora tan gran i tan rica com Armènia. En canvi hem trobat molts polonesos. Una companyia Low Cost hongaresa ha inaugurat un vol des de Varsòvia fins a Kutaisi, la segona ciutat de Geòrgia, per 50$. Coses de la nova geografia.
Darrer dia a Tbilisi i visita amb la Madona al Museu Nacional de Geòrgia. Com tots els museus, aquest té artefactes del Paleolític fins a l'edat del Ferro. La diferència és que en aquest museu tot és alguns milers d'anys més antic. Aquesta terra ha estat habitada i ha sigut terra de pas des de fa molts anys.
A Dmanisi, al Sud, excavant en runes medievals, s'han trobat els fòssils més antics fora d'Àfrica del gènere Homo, 1.7 milions d'anys. També els Sàpiens més antics fora d'Àfrica, d'uns 200.000 anys. Per fer més inquietants les troballes, es va trobar una mandíbula de Sàpiens que havia perdut totes les dents per alguna malaltia però va morir anys més tard. Vol dir que el grup es va ocupar d'ell o ella, donant-li el menjar mastegat. Es la primera forma de "Solidaritat sapiens" de la que hi ha notícia. Fora del museu hi ha un graffiti de dos homínids fent un selfie.
Els grecs deien Iberia a la terra que estava als límits del seu món conegut. L'actual Geòrgia era Iveria per l'Est, com la península d'Ibèria ho era per l'Oest. Potser també ho era Irlanda, a qui deien Hibernia.
Al museu hi ha una fabulosa col·lecció de peces d'or. És la terra del mite de Jasón. Hi ha joies del any 3.000 AC fins a objectes religiosos cristians. La darrera part és el Museu de l'ocupació Soviètica, recull de materials de la època, sempre amb una certa ambigüitat. Els dos grans repressors de l'època a la URSS, Stalin i Beria, eren georgians.
Darrers moments per passejar pel Vell Tbilisi, una delícia de dia i de nit. Queden coses per fer. Pujar alguna de les muntanyes del Caucas per exemple. De moment, els primers que hi tornaran seran molts dels joves sords de Barcelona.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada