7 d’abr. 2015

Viatge al Nord de Sudamèrica. Seguint les passes de Humboldt.

Dimecres 8 d'abril marxo cap a Caracas, i tinc previst tornar el 20 de Maig des de Quito.
Els extrems del viatge poden ser el Tepui Roraima, a la triple frontera de Venezuela amb Brasil i Guyana, i el Chimborazo, a l'Equador. La muntanya que està més lluny del centre de la Terra i més a prop del Sol.
En mig, el riu Orinoco, Caracas, la Sierra de Santa Marta amb Ciudad Perdida i Macondo, Cartagena de Indias, Medellín, la Vall del Cauca amb el café i els volcans, Quito i el Cotopaxi. A l'Est l'Amazonas i a l'Oest el Pacífic. Per els propers viatges.
Son les regions que va estudiar el naturalista Alexander Humboldt a finals del segle XVIII i tenen la diversitat natural més gran del món.
Estem en un món de creixent urbanització, desigualtat social, envelliment als països rics i rejoveniment als paísos pobres, importància d'unes matèries primeres cada cop més escasses, i redefinició de les formes de convivència social.
Tot això fa a Venezuela, Colòmbia i Equador especialment interessants. Tenen algunes de les ciutats més violentes del món, però als rankings de ciutats violentes, les que no estan a Sudamèrica, estan a Sudàfrica i als Estats Units. Se'm fa difícil imaginar Caracas com més complicada que Johanesburgh i segur que també és molt interessant.
Com en tots els viatges anteriors, viatjaré amb transports locals i dormiré en Hostels i cases particulars. Es el millor per conèixer als locals i a la sempre interessant comunitat de viatgers planetaris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada