Cada viatge és una etapa del següent: Bangkok, alegria i contrastos del Asia del Sudest.

A l'aeroport de Bangkok, comprar una targeta SIM pel telèfon es fa en 5 minuts. La noia que me la ven agafa el telèfon, canvia la targeta, adapta els paràmetres per a que es connecti a Internet i me la torna. Les instruccions del meu telèfon estan en català, així que li dic "Moltes gràcies". O sap català, o m'ha entès per context, com els menús del telèfon. Fa una foto al meu passaport, pago 20€ per 8 Gbits durant un mes, i començo a rebre missatges de Barcelona. El mateix procés a la Índia triga entre 2 i 4 dies, amb fotocopies i formularis escrits a mà.

El tren al centre de la ciutat funciona molt bé. Després el temps s'estira perquè el tràfic és caòtic. Estem al barri de Banglamphu. L'antic barri dels hippies i motxil.lers, ara reconvertit en espectacle multinacional. El nostre hotel està al present, amb una piscina amb vistes al terrat, però també respecta als que en el passat han ocupat el seu espai amb la construcció d'una caseta-temple per als seus esperits. L'ombra de l'edifici actual mai pot cobrir al petit edifici dels esperits.

El turisme és juntament amb la industria alimentaria i l'agricultura la base de l'economia. Tailàndia és el segon país del món en exportació de productes agrícoles. El gran motor del turisme son les platges del sud, però quasi tots els viatgers estan algun dia a Bangkok. Això va començar durant la guerra del Vietnam, en que els soldats americans venien a descansar. El turisme sexual es va convertir en imatge del país, però ara ha canviat molt.
Hi ha molt per veure encara que la ciutat és jove. El rei de Siam s'hi va traslladar al 1760, quan va perdre una guerra amb Birmània i van destruir l'antiga capital Ayutthaya. Palaus, temples i budes per tot arreu.

Poca broma amb els Budes. No te'ls pots tatuar i no els hi pots ensenyar la planta del peu. Com que n'hi ha molts i quasi sempre t'has de descalçar, això es un problema que t'obliga a seure per terra en posicions incòmodes.
La ciutat és tranquila, però al país hi ha problemes. És una monarquia amb el Rei en actiu més veterà del món, i molt vell. Les darreres eleccions les va guanyar un jove empresari que es volia menjar el món, a qui els militars van exiliar. Les següents eleccions les va guanyar la seva germana i al cap de poc els militars van decidir agafar el poder i escriure una Constitució a mida.

Ara el debat als diaris és si la Constitució ha de permetre que sigui President algú que no és diputat. Suposo que això estalviaria a algun militar haver de ser votat per manar.
En aquests casos el millor és no enfrontar-se al clero. Els diaris son força lliures pel que hi puc llegir, però una pel·lícula que presenta alguns monjos budistes d'una manera poc edificant, ha sigut prohibida.

El poder dels militars s'explica per la situació de guerra interna permanent que viuen aquests paisos. Els que van patir els bombardeigs americans a la Guerra del Vietnam estan més units. En canvi Tailàndia i Myanmar tenen guerrilles molt antigues amb diferències tribals i lingüístiques.
A la zona hi ha tres grans families de llengües. Sino-tibetana, austro-tai i austro-asiàtica. Parlar una llengua d'una d'aquestes families, més la diferència entre budistes i musulmans, més els interessos del país veí, crea totes les varietats possibles. Tailàndia ha facilitat un acord de pau entre el govern de Myanmar i 8 guerrilles, les que operen des de la seva frontera. Les 3 que operen des de la frontera de Xina de moment segueixen en guerra malgrat la bona relació entre els dos paisos. A Bangkok hi va haver fa poc un greu atemptat a un centre comercial i al Sud operen també alguns moviments armats.

Les entrades a transports publics i centres comercials tenen detectors de metalls, però en general no estan enxufats a la corrent. En canvi funcionen molt bé les càmeres que filmen que passa al carrer.
Ho podem comprovar quan dos nois amb una moto roben el bolso a la Conxita. Pocs diners, un telèfon vell i el passaport. Anem a la policia i ens porten a cadascú en una moto, sense casc i en direcció contraria, fins al lloc del robatori. Busquen les càmeres, fan fotos, i tornem cap a la comissaria. En mig d'un desendreçat sopar de polis, comencen a buscar imatges fins que troben el moment del robatori. El comissari s'hi fa una selfie junt amb la Conxita.

Com que ningú parla bon anglès, ens entenem com podem i ens escriuen a mà una mena d'informe. Ens acomiadem tant amics i marxem reservant el següent dia per anar a l'ambaixada. En un carreró fosc, camí de l'hotel, sentim una moto que ens crida: "You, you". Estic per correr, però la Conxita es gira i em diu que és la poli. Algú els hi ha tornat el bolso amb el passaport, sense diners ni mòbil. Li donem les gràcies, ens tornem a saludar i fer unes fotos i ja està.

Dia dedicat a Ayutthaya, l'antiga capital. Dos hores en tren, bicicleta llogada per visitar alguns dels 200 temples, construïts entre el 1350 i el 1760, quan ambaixadors i comerciants de tot el món anaven a la cort de Siam. Per la tarda, autobús cap a Bangkok, disfrutant de les grans autopistes i els embussos de la ciutat.

Visita a la cas de Jim Thompson. Arquitecte, agent secret USA, comerciant de sedes. Es va construir una meravellosa casa amb edificis i materials que va portar de tot el país. Per la seva casa hi van passar famosos i polítics de tot el món, i en els 60s va desaparèixer en unes muntanyes properes deixant una més de les incògnites no resoltes d'aquells anys de guerres a Indoxina.

La solució per moure tants milions de persones pel carrer, ha sigut fer nivells elevats. Hi ha llocs en que per sobre dels cotxes hi ha passos peatonals, i per sobre un o dos nivells de metro. A altres llocs, metro per sota terra. El millor però, son les barques que fan d'autobús pel riu, amb parades quasi més ràpides que les del metro.

El tràfic és crític a les zones dels grans centres comercials. Algun dels més luxosos del Sudest d'Asia, amb stand de Rolls Royce i Masserati, i altres més populars, amb tot tipus de bijuteria. Com que tenen aire condicionat, hi ha molta gent i excel·lents llocs per menjar a bon preu. Zara i. Mango comparteixen espai paret per paret.

El menjar tailandès és molt bo i com tot en el país, amb molta influència xinesa. Al carrer es menja per 2€, en un restaurant familiar per 6€, i en un restaurant recomanat per les guies turístiques, per 15€, sense que això vulgui dir que l'apariència sigui diferent.
Les guies, com Trip Advisor o Lonely Planet, s'han d'utilitzar amb compte. Els 20 primers restaurants recomanats per Trip Advisor són tots restaurants de menjar internacional, i el més recomanat per LP és propietat d'un australià.

No és temporada alta de turisme, encara que el monsó ja ha passat i el calor és suportable i no plou. Hem trobat pocs espanyols i en general, nois perifèrics, de València o Galicia, amb les seves parelles, nascudes a Polonia o Ucrània i educades a Espanya. Potser el proper serà català o lituana.
Mercats i més mercats. El de Chatuchak és el més gran del sudest d'Asia. No és de menjar, funciona el cap de setmana, és inmens i s'hi pot trobar de tot. Fins i tot fer-te un agressiu massatge de peu i d'espatlla. Una hora per 6€.