11 de maig 2016

Cebu, eleccions, despedida de Manila i Filipinas

El ferry que em porta de Negros a la illa de Cebú arriba de nit. El port no és més que una plataforma per la que baixen els camions a terra. El vaixell és un carguer amb molt poc passatge i en tot el dia he sigut l'únic estranger. Porto tot l'equipatge, que és com avisar que tot el que tinc de valor està accessible, així que no em puc entretenir gaire. Tabuelan, el primer poble, està a 5 kilòmetres i la Lonely Planet no en diu res. Pregunto a un motorista si sap a on puc dormir, i per pocs pesos em porta a un lloc de platja passat el poble. Sembla un camping amb cabanes aïllades. Com que és dissabte, està ple de families que lloguen una cabana i planten un tenda per colocar els nens.
Desprès de sopar un excel·lent Chop Suey estofat, que barreja influències xineses i espanyola, aprofito la marea alta i a mitja nit, com tots els nens del voltant, vaig a nadar al mar. Flotant panxa enlaire, sense lluna, el cel és un espectacle tant gran com el fons del mar.
Parlo de les eleccions amb la propietària del lloc. Ella votarà Roxas i Leni Robledo. Tots els motoristes i taxistes amb qui he parlat votaran Duterte.
Moto i tres hores de minibus local travessant la illa fins a Cebu City. La segona ciutat del país te 800.000 habitants. La primera en te 12 milions. Cebu era la capital del sultanat més important del arxipèlag quan van arribar els espanyols. Aqui l'expedició de Magalhães, que era portugués i treballava pel rei d'España, es va enfrontar amb els locals. Magalhães va morir i Elkano va portar als supervivents fins España. Ho va explicar el cronista de l'expedició que es deia Pigafetta.
També va explicar que van voler convertir als locals al cristianisme. A la princesa india li van ensenyar una Verge amb el Nen, i va dir que volia al Nen. Encara deuria jugar amb nines. La segona expedició, la de Legazpi, va venir per quedar-se i va fundar Manila. En una cabana, a Cebu, van trobar l'imatge i ara és el símbol més venerat pels catòlics filipins.
La Basilica Minore del Señor Santo Niño de Cebú es tot un espectacle. La missa de diumenge comença quan el sol afluixa i es reparteixen paraigües grocs, el color del vaticà, pels que estan a l'explanada exterior. Hi ha una gran pantalla que fa de Karaoke amb les lletres de les cançons. Per la comunió, hi ha deu fileres diferents. Fa temps que no vaig a una missa semblant i em va sorprendre veure monges repartint hòsties.
El museu està ple de joies i regals. És un negoci guanyador. El fidel promet un regal si el Santo Niño li resol un problema. En un 50% dels casos, els problemes es resolen sols o amb l'ajuda del Santo Niño. Si el problema no es resol, el Santo Niño no paga penalització, així que en un 50% dels casos, la banca guanya. Millor que a un Casino.
Cebu te també un tros de la Creu de Magalhães, que no es pot veure perquè està dins d'un altra creu. Es una suposició. També hi ha algun fort de pedra que va defensar la ciutat, cases antigues molt degradades i alguna ben conservada. Es pot veure com vivien les families mestisses xineses que dominaven el comerç.
És diumenge i hi ha molts nens al carrer. És el més trist. Alguns molt abandonats i amb bosses de cola a la cara. Potser els dies feiners no és tant visible, però crec que amb una alta natalitat i un quart de la població vivint amb menys de 2$ al dia, els grans perdedors son els nens. Potser la mala consciència fa venerar al Santo Niño.
El dia de les eleccions és sempre un dia festiu i optimista. Vaig a una escola que fa de lloc de votació. Està apartada dels carrers de més tràfic i els carrerons que hi porten estan plens de propaganda electoral.
Les miserables cases allunyades dels carrers grans, son molt precàries. Han resistit terratrèmols i tifons. No tenen fonaments sòlids i creixen amb estructures de fusta i parets de ratan. Crec que s'aguanten pels cables elèctrics que les envolten. Avui també pels cartells electorals.
Dos dies de llei seca en tot el país, sense alcohol per les eleccions. Els diaris publiquen escrits de periodistes joves. Son molt escèptics. Opinen que no es qüestió de canviar una persona. Es un sistema que no surt del clientelisme, la ineficàcia i la corrupció. Potser tenen raó.
Han sigut una campanya i eleccions pacífiques. A les del 2010 hi va haver 116 morts. A aquestes 68. La majoria per enfrontaments entre partidaris de candidats als governs locals. La borsa de Manila i el Peso han pujat per la relativa calma de les eleccions.
Guanyarà Duterte, que te un punt de Perón i de Trump. Com que a les Filipines quasi no hi ha pensions, la gent més gran no te por de perdre el que no espera. Des de que va caure Marcos, cada 6 anys ha sortit un candidat que aparentment trencava amb els interessos que representava el President sortint. A les Filipines, el President no es pot reelegir i no hi ha segona volta.
Vol amb CebuPacific a Manila, per despedir la ciutat i el país. Visita a la llibreria "Solidaridad". Petita però de molt, la millor de les poques que he trobat. Es del principal escriptor del país, Sionil José. Sembla que Filipinas és l'únic país del món que no te un escriptor de novel·la negra local. Compro "Ermita", que sembla una novel·la del segle XIX, però pot ajudar a entendre els canvis del país en diferents moment de la seva complexa història.
Mall of Asia, a la badia de Manila, s'anuncia com el Mall més gran del continent. A més de cines, te pista de gel, noria amb grans vistes i tot tipus d'atraccions. El Mall és com una privatització de la ciutat pels que tenen alguna capacitat de despesa. Ofereix seguretat, neteja, ordre i bon clima. Coses que els ajuntaments i governs aqui no poden oferir. Els carrers son bruts, amb clavegueres sovint a la vista, amb terres irregulars i una seguretat garantida pels milers de vigilants privats, molt armats, que hi ha a la porta de cada negoci.
Els Malls estan plens, però les seves botigues no. Un operador de Call Center en empresa internacional, la elite, guanya 400$/mes, amb nombroses avantatges socials. En pot estalviar 10$ cada setmana per anar al McDonalds o al Jolibee del Mall. També ho pot fer el fill o germà de l'infermera que trobarà feina sense problema a qualsevol país angloparlant.
Te molt mèrit el repte lingüístic dels filipins. Les llengües malaies, com el tagal, no tenen el só "F". Els espanyols li van dir al seu paí "Filipinas" en honor a un altre rei Felip. Mai han pogut pronunciar-ho bé. Ja podia haver sigut el rei espanyol "Chindasvinto".
Desprès els americans, d'un dia per l'altre, van proclamar que el nou idioma oficial era l'anglès. Un idioma que ningú parlava. Crec que no hi ha precedent al món d'una cosa així. Al menys això ara els hi permet treballar en Call Centers, a paisos anglos o en la navegació.
El tagalo, actualment cooficial, és l'idioma de la regió de Manila, i tots els altres tenen també un altre llengua. La macro missa del Santo Niño era en cebuano trufada de paraules angleses i alguna de castellana, com els dies de la setmana, els mesos del any i moltes paraules del menjar.
Es dona per fet que Duterte ha guanyat les eleccions de manera clara, encara que els resultats no seran oficials fins al Juny. Duterte, que te 71 anys, ja ha anat al cementiri a on estan enterrats els seus pares, i s'ha fotografiat plorant i demanant-li a la seva mare que l'ajudi. El Dia de la Mare aquest any, va ser el dia anterior a les eleccions.
Per l'elecció del Vicepresident no és tant clar. Després de de que "Bong Bong" Marcos, anés al davant en el recompte, ja prop del 99%, sembla que lidera Leni Robledo. Un és el fill d'un anterior dictador i l'altre la vídua d'un ministre d'interior. Crec que Filipines és l'únic país del món en que els dos càrrecs s'escullen independentment. Això garanteix conflicte des del primer dia.
Fa anys, va guanyar les eleccions Joseph Estrada, un antic actor força impresentable. El Congrés el va fer dimitir i substituir per Gloria Macapagal, vicepresidenta i més alineada amb el sistema. Per això és important qui serà el vicepresident. Marcos ha començat a dir que hi ha hagut trampa.
El que ha guanyat amb més claredat és Many Pacquiao, l'únic que ha sigut campió del món de boxa en 8 categories diferents, de mosca a welter. Va dir que si guanyava el lloc de senador, penjava els guants.
M'he d'acostumar als meus estrenats 60 anys. A alguns llocs, sense que ho demani, m'han preguntat l'edat i m'han fet un 20% de descompte. Per llei, els "seniors" hi tenen dret en entrades de museus, però cal acreditar-ho. Al carrer també m'han ofert Viagra o Cialis. No calia acreditar l'edat. Mirant-me la cara els camells ja en tenen prou.
Aquest dimecres segueixo viatge cap a Papua New Guinea, PNG pels amics. Vol de Manila a Port Moresby, la capital, amb Air Niugini. Tres hores més cap a l'Est, que fan que hi arribi a les 5 del matí.
Porto 3 setmanes de viatge i me'n queden 4. Si tot va be, estaré 2 setmanes a PNG, una a les Highlands i Mount Wilhelm i una al riu Sepik. Les altres dos setmanes repartides entre les Illes Solomon, Queensland, que és el nordest d'Austràlia i a on hi ha la Gran Barrera de Coral, i la tornada.
PNG sembla que és especialment interessant i per això quasi no hi ha Internet, així que no se quan enviaré el proper Post. Espero no trigar.




















1 comentari:

  1. Del caos de Filipinas a la natura brutal de PNG. Gran viatge pero complicat per anar sol.

    ResponElimina