6 de juny 2016

Austràlia, paradís selectiu i última frontera.

La última part del viatge comença a Brisbane, capital de l'est d'Austràlia i tercera ciutat del país. És l'origen dels vols més econòmics per tornar a Barcelona des del Pacífic Sud. És coherent amb el que he vist en la resta del viatge. En una època en que el colonialisme explícit no és acceptat, Austràlia exerceix un tutelatge sobre els fràgils estats de la regió. Ho fa amb un acord internacional explícit i també amb benefici econòmic. Com el paper que juga França a una gran part de l'Africa central i occidental. La kina de PNG i el dòlar de Solomon no es canvien a Austràlia, però la divisa de Fiji sí.
Tots els vols que porten als militars, miners, missioners, investigadors i algun viatger ocasional surten de Brisbane. El vol que em porta des d'Honiara, a les Solomon, fins a Brisbane, està mig buit, però tots els passatgers entrem en alguna d'aquestes categories. El dia anterior el vol a Sidney es va cancel·lar per poc passatge.
Arribar a Austràlia és un viatge en el temps, en l'espai i en moltes altres dimensions. Austràlia està en els llocs més alts dels rankings de benestar humà. Any rera any, les seves ciutats més importants, estan entre les millors del món per viure-hi. Sembla una societat perfecta, com Escandinàvia i Canadá, però amb clima excel·lent i bons vins.
Com tot, aquesta impressió s'ha de matitzar. El país és 15 vegades més gran que Espanya i te la meitat de la seva població. Encara pot créixer molt. Les tres primeres ciutats concentren el 50% de la població. Això indica la quantitat de territori buit. Els perdedors són els aborigens, que ja hi eren 40.000 anys abans que els europeus. Primer eren exterminats. Després els missioners els hi van prohibir parlar les seves llengües i l'estat segrestava als nens per educar-los fora de les seves famílies. Ara tenen moltes lleis a favor, però la modernitat del mercat, les subvencions i l'alcohol deixa a la majoria en una situació de fracàs. Encara no tenen el reconeixement que ja han aconseguit les poblacions originals del Canadà o USA.
Els aborigens australians, de la gran família melanèsia, sempre han tingut el recolzament dels liders negres americans. Es bo recordar-ho avui, al escriure el blog, en que tots els diaris glosen la figura del objector de consciència més famós de la història. Muhammad Ali, que va dir que mai un Vietcong li havia dit "nigger".
Un altre matització és la política d'immigració. Austràlia necessita gent perquè el país està buit. Com que són una illa, posen condicions. Cal tenir estudis i parlar anglès. Aquest filtre és molt compartit per la població i fins i tot aconsellen a Anglaterra que surti de la Unió Europea i, aprofitant que també és una illa, faci com ells. Amb Anglaterra comparteixen Reina i Commonwealth, encara que la Segona Guerra Mundial els hi va deixar clar que els hi convenia recolzar-se en els USA.
De moment això ho aprofiten els castigats joves europeus. En Manuel, de Múrcia, viu al hostel en que jo estaré uns dies. Treballa a un restaurant. Li paguen 25€/hora. A Barcelona cobraria, amb sort, 8€. A Múrcia 5€. El Pietro, de Parma, ha estat recollint fruita per un sou semblant i ara busca alguna cosa a la construcció a Brisbane.
No li costarà gaire trobar-ho. Als lavabos del hostel hi ha anuncis de Webs i agències dirigits a joves que busquen feina. Per un italià és més fàcil que per un espanyol.
L'administració espanyola ha estat sempre més preocupada en perseguir l'enemic interior que en entendre el canvi del món exterior. Per culpa d'un incident amb un jove australià a Espanya, del que hi ha varies versions, els joves espanyols han estat exclosos molt de temps de l'accés a la "working visa". Els que hi treballaven ho feien il·legalment. Ara sembla que donen a Espanya 500 vises de treball, però cal superar un examen d'idioma. Itàlia sembla que no te límit i s'estalvia l'examen.
Austràlia respecta el paper dels sindicats i la llei estableix que el treballador emigrant ha de cobrar el mateix que un altre treballador. Com que hi ha més demanda que oferta, els sous són alts. Arreglar els papers, quan tens el visat, és fàcil. Has de demanar un número fiscal. Per la Web i sense les arbitrarietats que imposa voler maquillar estadístiques. Declarar un domicili. El dormitori de 12 amb bany compartit em costa 13€/dia. I obrir un compte bancari.
Al camp també hi ha molta feina. Austràlia ja és una potencia en el vi i ara vol ser-ho en l'oli d'oliva. Te una tecnologia puntera en la collita, que redueix molt les necessitats de personal. Ho acompanya amb agressives campanyes de comunicació que destaquen que l'oli d'oliva és un dels productes més falsificats i que el provinent d'Itàlia i Espanya no és fiable perquè te moltes barreges barates. Tenen el clima i la tecnologia. Es faria bé des d'Espanya en seguir-ho.
La Ixone, l'amiga de l'Alicia, està a Brisbane. Un grup de joves sords versió 3.0, Berta, Eric, Alícia i Ixone han estat aquests mesos viatjant per Asia. Tractant amb sords i oïdors, viatgers i natius, de tots els paisos del món. Fent turisme i treballant com voluntaris en escoles. Quasi tots ja han tornat d'aquesta primera etapa dels seus viatges. Més savis i molt contents. L'Alicia va tornar fa una setmana després d'un periple de 9 mesos. La Ixone torna a l'Agost.
Està a casa d'una amiga sorda fora de la ciutat i quedem al centre. Anem a passejar al riu Brisbane i visitem la Biblioteca Central. Una deformació professional seva, i després anem a dinar al centre. M'explica anècdotes del seu viatge. He comprat entrades per una activitat original. El Story Bridge és el més alt i antic de la ciutat. El seu punt més alt arriba a 80 metres i recorda, en petit, el Golden Gate. La seva estructura metàl·lica permet fer el manteniment pujant a peu per tot arreu. Una empresa n'ha fet una activitat d'aventura espectacular.
De moment només ho fan 3 ponts al món que fan això. Sidney, Brisbane i Auckland. Abans de començar cal superar un test d'alcoholèmia i es va amb un arnés sempre agafat a una "línea de vida". La guia te la formació adequada. És psicòloga.
La ciutat és molt agradable. Una de les més vivibles del món segons els rankings anuals. Brisbane és la 37, al mateix lloc des de fa anys. Barcelona és la 38, amb una millora regular. No ens podem queixar. Les ciutats australianes son segures, i si fem cas de les portades dels diaris, el perill són els cocodrils i els taurons. A Perth dos morts per taurons aquesta setmana i a Darwin dos per cocodrils. Això les farà baixar al ranking  dels anys vinents.
Els australians són gent molt pràctica. L'antic edifici d'Hisenda de Brisbane ja no te sentit. Ara les recaudacions es fan per Internet. S'ha transformat en Casino, però conserva el cartell de "Treasury". Els ponts son cars i ja n'hi ha molts. És més barat posar uns barcos municipals que en zig-zag porten d'un cantó a l'altre del riu. De franc, com travessar un pont.
Els diaris parlen de les eleccions de Juliol, la coalició conservadora "Liberal Nacional", laboristes i ecologistes. Els escàndols son els propis del país. Enverinament de regions per culpa de mineries mal regulades, enriquiments financers sospitosos que acaben a la presó i delictes a l'esport amb trampes a les apostes. És una societat liberal en l'estil de vida, però conservadora en l'economia. Són, amb la Xina, l'únic país que no ha tingut cap trimestre dolent en aquesta inacabable crisi.
L'altre tema son els problemes de la Gran Barrera del Corall. Aquesta Barrera va protegir als aborigens uns quants anys. El europeus no van descobrir el país fins al segle XVIII perquè els vaixells de les primeres expedicions s'encallaven en el corall superficial i s'enfonsaven. Fins i tot el primer que hi va arribar, el capità Cook, va fregar els baixos del seu barco. El corall defensava als nadius com ho feia la malària als habitants de Nova Guinea.
Ara la Barrera és el més gran Patrimoni de la Humanitat. Al menys el més llarg. Fa 2.600 km. Hi ha qui diu que el seu corall està mort, i qui diu que això és exagerat. En tot cas, tinc pocs dies, he vist ja molt coral en immersions durant el viatge, em queda massa lluny i fa cara de Parc Temàtic, així que agafo un altre opció. Per veure el país fora de la ciutat, aniré a Noosa i a la Illa Fraser.
Les carreteres són excel·lents i el tràfic molt fluid. Per recórrer el país es pot llogar un vehicle, o anar en bus. Tot funciona bé i de manera molt pràctica. Greyhound és un clàssic dels viatges en bus. Potser és la empresa que va començar aquesta idea de negoci als USA i també està a Austràlia. Reservo bitllets amb antelació, còmode i puntual. Recordo amb enyorança els PMV de Papua, 4 hores voltant per mercats amb molta gent i sense instal·lacions, cridant a clients fins omplir i sortir a un viatge incert en horaris i cert en avaries.
Noosa és un dels pobles d'estiueig més exclusius de la costa Est. És cap de setmana i dissabte plou tot el dia. El meu hostel està ple de joves. Alguns, els més anglos, amb necessitat de niñera i sense saber que estan fent en la vida, perquè ja ho tenen pagat. Altres, els meridionals i els més madurs, treballant en aquest país màgic i fent una escapada de cap de setmana. A la platja, onades que prohibeixen als nadadors, però són l'alegria dels surfistes. Noosa és un reducte de rics i de surfistes.
Diumenge vaig amb un grup en camió 4x4 a recorrer el Parc Nacional de "Sandy Sands" i la illa Fraser. És la illa de sorra de platja més gran del món i al seu centre hi ha crescut un bosc equatorial sobre la sorra. També hi ha Dingos, els gossos que es van tornar salvatges i van aprofitar que a aquests territoris no hi havia altre depredador terrestre que l'home.
Els grans camions anaven per la platja, aprofitant la marea baixant, sortejant onades i roques, i quan calia, travessant el mar en barques que carregaven als camions directament de la platja.
Per fi, després de 49 dies de viatge, tornada. Fins a Singapur i després directe a Barcelona. A temps de moltes coses. A temps d'unes eleccions que reflexen el canvi a la convulsa Europa. Uns canvis diferents però no menors que els de Filipines, PNG, Solomon o Austràlia.
Algunes lliçons d'aquest viatge, ja el novè d'una sèrie de viatges d'entre 6 i 7 setmanes. El primer a l'àrea del Pacífic i Oceania. També el primer en que no he visitat cap monument. A part de convents de frares a Manila, no n'hi havia. En canvi és el primer viatge en que veus coses de fa desenes de milers d'anys. Estils de vida i cultures amb pocs canvis des que hi van arribar les primeres migracions humanes sortides d'Africa.
Melanesia-Africa. Polinesia-Austronesia-Asia. Occidentals-Espanyols, anglesos, americans, alemanys i japonesos. Guerres antigues que encara duren, tribals. Guerres noves i mundials convertides en destins turístics.
Fruites, cereals, tubèrculs, animals i peixos. Molta imaginació en la cuina. Algun antropòleg ja deia que la diferencia entre cru i cuinat és la mateixa que entre natura i cultura.
L'àrea del món en que es parlen més idiomes i més diferents, però la gran sort de poder-te entendre amb tothom bé en anglès. A Austràlia és més difícil, però també es pot.
Moltes tècniques són neolítiques, però la telefonia mòbil no. A tots els paisos és fàcil contractar una SIM local i per l'equivalent a 2€ al dia explicar-ho a Facebook o al Blog. També trucar a casa per WhatsApp. Austràlia es tant extens i despoblat, que és l'únic país amb grans areas sense cobertura fora de les ciutats.
Filipines és barat. És pot viure per 20€ al dia, els vols interiors costen molt poc i una sortida de submarinisme amb dos immersions uns 60€.
PNG i Solomon són cars. Quasi no tenen turisme i els occidentals que es mouen no ho paguen de la seva butxaca. A les ciutats és difícil dormir per menys de 30€ per dia i sempre en llocs religiosos o de ONG. Les altres opcions superen els 80€. Als pobles més remots es pot dormir a la cabana d'alguna família i deixar alguna cosa de menjar. Els transports locals no son cars, però els vols sí. No hi ha competència perquè no hi ha mercat, i això es paga. A les Illes Solomon, dos immersions costen 110€.
Austràlia és un intermig. És car com el Nord d'Europa, però hi ha hostels amb dormitoris. Els transports no són cars per kilòmetre, però com que hi ha molts kilòmetres es nota. La sortida de submarinisme està en els 150€.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada