Sinaí i Mar Roig. Deserts i coralls.

Rosa, Miquel, Jordi... Mis cuñados que fueron en camello de Túnez al Pirineo.

La barreja de menjar-aventura i dos nits sense dormir, em deixen en estat lamentable al Sinai, la muntanya a on Jehová li va donar les Taules de la Llei a Moisés. Si arribo a dalt, Deu m'afegirà dos Manaments. Onzè Manament: "No demanis per menjar sempre la cosa més rara". Dotzè Manament: "A la teva edat, no estiguis dos nits sense dormir"

Dahab y su mar.

Jenny porta la recepció del Hostal Alaska de Dahab, a la costa de la península del Sinaí. Dahab és un paradís. Un oasi entre un mar pla de peixos i corall, i un desert que retallen wadis i roques. L'Alaska té 30 habitacions i soc l'únic client. Pregunto a la Jenny perquè hi ha tant poca gent en aquest paradís de bohemis i esportistes.

Moisés también reflexionó en el Monte Sinaí

"La calor, el Ramadán. Estem al lloc més perillós del món. No ho se, però fa unes setmanes a Londres veies soldats armats per tot arreu." El nord del Sinaí, amb el camp de concentració de Gaza a un cantó, i el Canal de Suez al altre, és un lloc perillós. No queda clar qui és l'enemic. Hamas que domina a Gaza. Els Germans Musulmans que es van amagar des de l'últim cop d'estat a Egipte. Tribus beduines. Potser tots.

Un beduino da agua a un inglés para preparar el te.

El contacte amb aquest món de deserts i mars va començar a Jordània. Amb un viatge de Petra a Wadi Rum. És un desert amb espectaculars muntanyes d'arenisca i granet que surten de mars de sorra. Allà el coronel Lawrence va aconseguir que algunes tribus beduines deixessin de barallar-se i s'enfrontessin amb l'exèrcit turc. Era l'objectiu del Regne Unit perquè Turquia es va aliar amb Alemania a la Primera Guerra Mundial. Després es van repartir les terres fèrtils amb França, van nomenar al cap de la tribu dels Saud, Rei d'Arabia Saudita i Lawrence de Arabia va guanyar 7 oscars.

Campamento en Wadi Rum

Wadi Rum és un parc nacional i la majoria dels beduins treballen als campaments per turistes. Repartits pel desert i a l'ombra dels grans pics, es veuen nits màgiques. Prop de les estrelles i lluny dels càntics de les mesquites. Els beduins han canviat el desert pel confort dels pobles i turisme. Les muntanyes d'arenisca són esponges que recullen l'aigua que cau. Les capes de granet la retenen i surt per llocs imprevists. Cal mirar a on hi ha algun arbre, a on volen els ocells i a on van les petjades d'animals. I comprar ampolles d'aigua abans d'anar al campament.

Turista en Wadi Rum

Com Lawrence, em dirigeixo a Aqaba, allà el van violar i es va venjar amb un sanguinari assalt a la ciutat. Jo hi vaig còmodament en un taxi compartit amb una parella d'alemanys que sabien d'Indiana però no de Lawrence. M'aguanten l'explicació i comencen a buscar la pel·lícula al mòbil. Es dirigeixen a Eilat l'únic port d'Israel al Mar Roig. És la ruta més fàcil per anar a Egipte però no em vull arriscar a tenir al passaport un segell de Taba, el primer port egipci, que indicaria que he anat a Israel. Al Sudan no podria entrar.

Toda piedra es buena para una foto.

El Golf d'Aqaba és un troç del Rift Valley. L'esquerda que va de Moçambic a Síria i que algun dia partirà Africa. Arriba a 1.300 metres de profunditat i les seves aigües calentes i quietes fan que hi hagi els millors llocs de submarinisme del món. A la seva capçalera, en menys de 100 km es toquen Aràbia, Jordània, Israel i Egipte.

Cañón y amigo en Wadi Rum

Estic en un hostel destarotat amb material de submarinisme antic, a tocar de la frontera d'Arabia Saudita. Fa anys un rei va canviar a un altre 12 km de costa per alguns milers de km quadrats de desert. Hi van construir hotels i residències de luxe que ara estan buides i amb carrells en rus. Hi vaig perquè m'han dit que es pot comprar cervesa encara que sigui Ramadan. Però el motiu per anar a aquest racó de món són els fons marins.

Veterano pecador sobreviviendo al Ramadán.

El coral és tan variat i dens que nadar es converteix en un laberint. Faig una immersió i espero que en Mohammed, el meu divemaster acabi els seus resos. Ens dirigim al lloc a on està enfonsat el Cedar Pride, un carguer holandès que es va incendiar al port d'Aqaba. Els mitjans oficials diuen que tot el que passa a Jordània és perquè el rei n'ha tingut la idea. Protegir Wadi Rum o naufragar el Cedar Pride de manera que sigui visitable pels submarinistes.

El mapa del naufragio.

Faig cas al Mohammed i no penso tant com el rei. Sempre acabo l'aire de les bombones abans que la resta i en Mohammed em diu que no pensi tant. El meu material no te profundímetre i indica 120 bars de pressió, quan el normal al començar una immersió és 200. Pregunto i em diu que ja n'hi ha prou.
El vaixell es va enfonsar fa 30 anys i està força conservat. El seu fons està a 28 metres e inclinat, de manera que al nadar per la coberta tens part de l'estructura a sobre. En algun lloc l'aire ha quedat atrapat i treus el cap dins d'una bombolla d'aire de fa 30 anys. Aviso que el meu nivell d'aire està en mínim i al cap de poc em quedo sense. Mal assumpte.

En 100 km de costa, Egipto, Israel, Jordania y Arabia Saudí.

En el material del submarinisme actual, cada persona porta dos reguladors connectats a la seva ampolla d'aire. Per si un s'espatlla, o per donar aire a un company. En Mohammed em dona el seu regulador i compartim aire. Iniciem la lenta operació de sortida agafats de la mà. No es pot sortir de cop pel risc greu de que es facin bombolles d'aire a la sang. Una excel·lent immersió i una bona pràctica de la revisió exigible del material.

Castillo de Aqaba. Cerrado por Ramadan y reformas.

Aqaba en un dia de Ramadan és una ciutat morta. Castell, museu, botigues. En manteniment, runa o pregària. Finalment un lloc a on menjar, les primeres botigues per preparar el sopar de la nit, recuperar l'equipatge i terminal del ferry que va a Egipte.
El ferry costa menys que les taxes de frontera israeli, s'hi poden transportar bultos i és la única opció pels que no tenen dret a entrar a Israel o que no volen tenir marques delatores al passaport. Hi anem 3 coreans i jo. La resta jordans i egipcis. Sortim a les 11 de la nit i arribem a les 2 a Nuweida. Al ferry hem passat el control duaner i el visat a Egipte l'havia comprat per internet.
El terminal de Nuweida és immens, potser de l'època en que Israel ocupava la península del Sinaí. Només hi arriba un vaixell. El personal que hi treballa ho fa durant el dia, en que no arriben vaixells. En canvi al vespre, quan arriba l'únic, no hi ha ningú. Un policia hi veu negoci i ens guia, ens revisa els passaports i crida a un amic seu taxista.

Mezquita en Aqaba. Abierta en Ramadán.

Els 4 estrangers del ferry volem anar a Dahab, el centre bohemi i submarinista del Mar Roig. Està a 70 kilòmetres de nit per una carretera que molts consideren de risc. El taxista demana 10$ cadascú. A mi em sembla poc i als coreans molt. Creuen que poden negociar o buscar un altre alternativa però a les 3 de la nit en un moll buit del Sinaí no és intel·ligent. El taxista rebaixa, pago jo una mica més, ells menys i marxem.

Bajando del Sinaí. Las Tablas de la Ley en un USB para reducir peso.

En 70 km no creuem cap cotxe ni poble. Només 4 controls militars mig adormits fins al oasi humà de Dahab. Era entrar en un paradís per un camí tenebrós. Com molt turisme del Sinaí, construït en els 70s durant la ocupació israelí posterior a la Guerra dels Sis Dies. Va tenir bons temps als 80s quan va tornar a mans egípcies després dels acords de Camp David. Durant els 90s les tensions van anar augmentant. Creixement de l'islamisme a la regió. Crisi política a Egipte. Xoc de la cultura local amb els costums del turisme global. Empobriment relatiu dels beduins locals.

Dahab. La vida está bajo el agua. Corales y peces.

La primera dècada dels 2000 va haver-hi atemptats terribles a Sharm-el Sheik, Dahab i Taba. Bomba en un avió de turistes russos a Sharm. Segrests de turistes per part de tribus beduines per demanar un rescat. Ara el sud del Sinaí està tranquil però molt controlat. Els enfrontaments son al nord de la península i tenen com objectiu a la minoria copta. Cristians antics que segurament son els hereus dels antics egipcis.

Moisés escuchando a la zarza ardiendo.

Al Djebel Musa, muntanya de Moisés, es creu que hi va pujar quan liderava la fugida d'Egipte de la seva tribu. Molts profetes senten veus a muntanyes on fa calor i no hi ha aigua. Moises va veure unes mates cremant i va sentir la veu de Yahve que li deia les deu coses que havien d'acomplir els de la seva tribu. Al baixar va veure que els jueus no li feien cas, i Yahve, que no perdona una, els va condemnar a no trobar la sortida d'aquest desert en 40 anys.

Santa Caterina. Protegida por si acaso.

No està clar que el Djebel Musa fos la muntanya en que va passar tot això, però a prop hi ha l'antiquissim monestir de Santa Caterina. L'únic que permet visitar les dos coses, és un grup que surt a les 11 de la nit, i puja la muntanya a les fosques per veure sortir el sol des del cim. Al baixar el monestir encara està tancat i cal esperar.

Amigos turcos y percusión para saludar al sol.

Em resigno a una segona nit sense dormir i arribo dalt del cim força tocat, però sense sentir a cap Deu que em cridi. Un grup internacional. Guia beduí, músics turcs amb percussió al sortir el sol. Amb una parella de Barcelona esperem al peu dels imponents murs del monestir l'hora d'obertura. Es una agradable conversa entre viatgers i submarinistes en la que cadascú agafa idees per futurs projectes.

Amigos catalanes en el Sinaí

El monestir de Santa Caterina és d'una branca de l'ortodoxia grega. Te la biblioteca i potser l'església en funcionament continuat més antiga del món. S'han protegit molt bé. Una carta del mateix Mahoma i unes instruccions de Napoleó. També tenen relació amb Catalunya. La pintura més rellevant de Santa Caterina va ser un regal que va fer al segle XIII el cònsol català a Venècia. Algunes obres del monestir estan al museu de Montserrat perquè les va portar un monjo que va conviure anys amb eremites orientals. La joia de la col·lecció, el Còdex Sinaíticus, del segle V, te la majoria de les pàgines a la British Library, amb un recorregut d'aventurers, zar i Stalin.

Codix Sinaíticus. Del siglo V. La joya de la biblioteca esta en la British Library.

70 km de tornada per l'interior del Sinaí. Per primer cop de dia i puc veure els paisatges. La policia reté els cotxes turístics al monestir i fa que marxin junts. En tot el trajecte veiem un poblat beduí amb un ramat de camells i 4 controls policials. Sense vegetació ni restes d'aigua. Roques, muntanyes i sol baixant fins al mar.

Santa Caterina. Regalo del consul catalán en Venecia.

Al vespre tots els restaurants al cantó del mar i amb televisió estan plens. Final de la Champions i l'heroi del Liverpool és egipci. Als 30 minuts decepció. En una jugada amb mala llet, Serio Ramos ha trencat el braç a Mohammed Salah. Abandona el camp entre llàgrimes i el Madrid guanya el partit. Egipte s'ha classificat pel Mundial i les pregàries seran per la seva recuperació.

Mohammed Salah antes de que Sergio Ramos le rompiera el brazo

Dahab és un iman per bohemis i submarinistes. Te molts llocs de primera per bussejar entre corals o per fer immersions. La fama li ve pel Blue Hole. Un forat que es creu que arriba a 130 metres, rodejat per un mur de corall. És el gran destí del Deep Dive, la immersió a pulmó lliure. Aquest mur te una galeria que comunica el Blue Hole amb el mar obert. Està a uns 60 metres de profunditat. El camí fins al començament de l'immersió està ple de làpides i recordatoris als que no van sortir.

Blue Hole. Recuerdo a los que no volvieron.

Un centre de submarinisme seriós em diu que amb la meva llicència Open Water, que és la bàsica, no m'accepten fins que no hagi fet un altre immersió amb ells. Cal baixar a 30 metres i com que no hi ha fons, el perill de que un submarinista equivocat perdi el control i s'enfonsi existeix. Tenen raó i canvio el pla a immersions de snorkel.

Blue Hole

Som un grup en que tots son egipcis menys jo. En època de Ramadan, vol dir que son coptes, perquè no segueixen el dejuni. Una parella que viuen al Quebec i això ens permet parlar de referèndums i federalismes. Una família del Cairo, amb nens de 2 i 3 anys. La resta, beduins que preparen el dinar, porten la barca i venen records.

Volviendo de la playa. Ras Ganum. Los coptos tampoco siguen el Ramadán.

Un paradís. Blue Hole. Ras Ganura, amb la profunditat del corall ideal per que hi hagi peixos de tots els colors i tamanys. Blue Lagoon, platja de sorra ideal pels nens. Primer en cotxe o camell. Després en barco o camell. Després,en barco. Amb cabanes molt bàsiques i sense més equipaments que connexió a l'electricitat d'una placa solar. Conviden a quedar-se.

Canal de entrada para acceder al Blue Hole.

Tot això em confirma que l'aventura de veritat, va ser la dels meus tres cunyats, Miquel, Jordi i Rosa, que amb uns amics i tres camells van anar des de Tunez fins al Pirineu. Ja porto dos terços del viatge i l'única connexió entre Egipte i Sudan es un ferry setmanal que surt d'Aswan. He d'ajustar els recorreguts per ser-hi el dia que surt. Demà al matí marxo en un bus cap al Cairo.

Publicado con Blogsy