5 may. 2018

Xipre. Un mur al que tots s'han acostumat.

Nicosia és l'única capital europea dividida per un mur. Al vell i amurallat centre de la ciutat, hi ha un únic control policial que permet comunicar les dos parts de la ciutat. És per peatons i subsitueix en l'imaginari europeu al Checkpoint Charlie de Berlin.

Control de passaport grec. Camí per la "Terra de ningú" de les Nacions Unides. Control de passaport turc. Els policies són relaxats i meridionals. Els que creuen la frontera, van a treballar al cantó grec o a visitar monuments al cantó turc. Cal entregar el passaport sense portar posades les ulleres de sol.

La zona de separació entre grecs i turcs és una franja que travessa tota la illa. Més de 200 km de llarg i un ample entre desenes i centenars de metres. A dins de la franja, el món es va parar el 1974. La dictadura dels coronels grega va invadir Xipre per anexarla a Grècia, el que es deia la Enosis. Cinc dies després, l'exèrcit turc va invadir l'illa, per protegir a la minoria turca, el 30% de la població. La ONU va intervenir separant les dos comunitats i facilitant moviments de població. Els turcs al nord, que era més ric, i els grecs al sud. Ara el sud és quatre vegades més ric que el nord.

Xipre tenia un president, l'arquebisbe ortodox Makarios, que volia integrar el seu país al moviment no alineat i jugar un paper neutral a l'Orient Mitjà. La CIA el veia com un criptocomunista i tenia por que Xipre es convertis en una Cuba al Mediterrà. Makarios i Fidel duien barba. La CIA va encoratjar la invasió de la dictadura grega i tot va acabar malament.

Els carrers de Nicosia que van al nord estan tallats per barricades que ja són "Art de carrer". Al cantó nord de la ciutat, la Lefkosia turca, estan tallats els carrers que van al sud. Nicosia és petita i per començar, recorrem tots els carrers barricats del sud. Després els del nord. Al nord s'ha parat el temps. Al sud alguns carrers ressuciten. Ens hauria agradat recorrer la zona prohibida intermitja. Un Jurassic Park urbà.

Les dos primeres nits a Xipre les passarem al cantó turc, però l'avió de Cobalt, una Low Cost que ens ha portat des de Beirut, ens ha deixat a Larnaka, al cantó grec. Una hora de bus local i caminada per la ciutat vella fins al nostre hotel. Al sud es paga en euros i al nord en lliures turques. El primer dia passem tres vegades la frontera entre les dos meitats de la ciutat. La República de Xipre, el sud, té una bandera amb el dibuix de l'illa. Sempre l'acompanya la bandera grega i sovint l'europea. La República del Nord també te una bandera, i sempre l'acompanya amb la bandera turca. El seu protector i l'únic pais que la reconeix.

Xipre és una ròtula entre Europa, Orient Mitjà i Àfrica del Nord. Està a 60 milles de Turquia, 90 de Síria i 250 d'Egipte. Les seves pedres s'han reciclat per fer els edificis de tots els invassors. Egipcis, assiris, grecs, perses, bizantins, àrabs, francs, venecians, genovesos, turcs, anglesos. Ara cada cop hi ha més russos, com turistes, inversors o resant als monestirs ortodoxos. Fa cinc anys va quebrar el sistema financer de Xipre i la Unió Europea va fer un rescat molt limitat perquè no volia salvar els dipòsits d'oligarques.

Fa anys es va preparar un plà d'unificació. S'havia descobert gas natural a les aigues territorials del Sud i potser per no repartir, el Sud va votar que NO. El Nord ja era més pobre i va votar que SI. En pocs dies la Unió Europea va integrar al Sud. Potser per por a que derivés cap el mercat comú rús.

Segon dia a Xipre dedicat a conèixer el nord. Bus a Famagusta, Magusa en turc. Muralles venecianes i moltes esglèsies. Algunes reconvertides en mesquites. Les altres en ruines. L'antiga catedral és gòtica i junt amb la de Palma, un dels edificis més macos del Mediterrà. El mihrab s'ha construit en diagonal per poder resar en direcció a La Meca.

La veïna ciutat de Salamina era molt antiga. Amb les seves pedres es va construir Famagusta que va tenir el seu moment estelar quan els àrabs van reconquerir Acre. A la frontera entre Israel i Liban, era la única ciutat que quedava als creuats. Totes les riqueses dels cristians es van repatriar a Famagusta. Xipre sempre ha viscut i tret profit de la situació política dels veïns. Durant la guerra civil del Liban, els cristians obtenien el que necessitaven en vaixells nocturns des de Xipre. Ara al Cyprus Mail, polítics declaren que entenen les raons d'Arabia Saudita en els conflictes de la regió, Dubai gestiona el port de Limassol, la Unió Europea renegocia rescats i fa informes. Les families russes i els jubilats anglesos omplen les terrasses dels bars.

Varosia, al sud de la muralla de Famagusta, era als anys 60, una de les platges més xic del Mediterrà. Glamour de Brigitte Bardot i Elizabeth Taylor. Quan va desembarcar l'exèrcit turc, els clients de les residències i hotels van fugir a la veïna base militar anglesa. L'esmorçar es va quedar al plat perquè creien que en poc temps tot s'arreglaria. Ara Varosia està a la terra de ningú i els esmorçars coberts de pols.

Bus a Kyrenia, Gire en turc. Al nord i prop de Turquia. Travessem les muntanyes que la protegeixen amb els vertiginosos castells de Buffalvento i San Hilarion. És festiu i els restaurants del port i el castell creuat, estan plens de turisme local i d'estrangers que han vingut des de les platges del sud. Un altre bus i retorn a Nicosia. És tard i els pocs restaurants del cantó turc ja han tancat. Cal tornar al control del carrer Ledra per anar a sopar al país veí.

Adeu al Xipre turc. Un altre control de passaports i recollim el cotxe llogat al cantó grec. Una empresa xipriota ens cobra 140€ per tres dies. Les empreses internacional costaven 300€. Quan Xipre va entrar a la Unió Europea va haver d'obrir el seu mercat a la competència i les empreses locals van haver d'adaptarse.

Parem a la carretera i l'Alexos en explica que el seu local no és un bar però que ens prepararà un cafe. Només fa grans dinars encarregats. Abans una boda podia ser de 3000 persones, però ara no passen de 1000. És normal convidar a tothom dels pobles veïns i que els nuvis es facin una casa amb els diners dels regals. Les boden són poc sofisticades. El més important és la quantitat de menjar i l'Alexos cobra 8€ per persona. També té terres i està molt preocupat perquè no plou. La neu que cau a l'hivern a les muntanyes de Troodos dura cada cop menys setmanes. Al nord ho volen arreglar amb una conducció que portaria aigua des de Turquia. Al sud han hagut de demanar ajuda a Grècia que ha enviat vaixells cisterna.

A la muntanya de Troodos hi ha moltes petites esglèsies ortodoxes. Son dels segles XI i XII i les van fer els que fugien de la invasió dels creuats catòlics. Els hi feien més por que els musulmans. A la quarta creuada, els fidels del Papa de Roma van veure dificil conquerir Jerusalem. Com que Constantinobla tenia més riqueses, la van atacar per sorpresa i saquejar.

Les esglèsies estan completament decorades amb fabulosos frescos que recorden el romànic del Pirineu. Els fidels eren analfabets i era més fàcil explicar els fets de la Biblia amb dibuixos a les parets. Parem a dormir Platres, petit poble a 1200 metres d'alçada. Una "Hill Station" com les que construíen els anglesos a les seves colònies per fugir del calor al estiu. Un viatge en el temps.

El recepcionista del nostre hotel és del Punjab. Un sikh sense turbant i amb el cabell curt. Molta feina la fan emigrants no musulmans d'antigues colònies angleses. Encara que estan a prop de Siria, no hi ha quasi refugiats. Xipre no és Schengen, veuen la illa com un carrer sense sortida i els musulmans no són benvinguts a la part grega.

Les muntanyes de Troodos son una anomalia geològica que va permetre entrar en l'edat del Bronze. Tenien les mines de coure més importants del món antic. Encara s'hi veuen restes, però ara la riquesa és l'aigua que poden atreure. Al seu cim, Olimp, a 1900 metres d'alçada, hi ha una petita estació d'esqui que cada any pot obrir menys dies.

En aquest clima hi creixen bé les roses i el raïm. Moltes bodegues petites i alguna cooperativa que extrau dels pètals de rosa aigua i olis per alimentació, cosmètica i perfumeria.

Però el millor negoci és el de la religió. El monestir de Kikkos és el més gran i ric de la illa. Té l'origen a la època bizantina, però com que l'art ortodoxe quasi no canvia en el femps, les icones i objectes poden ser de qualsevol època. Els fidels grecs i russos reben la benedicció dels monjos i deixen en caixes especials les seves peticions escrites i donacions. Hi ha una posició de la Verge i el Nen que es específic de l'art de Kikkos i que no té res a veure amb les representacions d'Afrodita, l'antiga patrona de la illa.

Paphos, a l'oest de l'illa, té aeroport internacional i rep bona part del turisme. També té un parc arqueològic que destaca pels mosaics conservats i les històries que expliquen. Els grecs van inventar als seus Deus i els hi van posar els atributs i conflictes dels humans. Afrodita i Dyonisos són els guanyadors. Especialment als carrers de Paphos a mida que avancen les hores de la nit.

Larnaka és el final d'una setmana a Xipre. Una agradable ciutat entre el mar, l'aeroport, un llac salat i la gran base militar anglesa de Dekelia. Després, la terra de ningú controlada per les Nacions Unides i Famagusta, al cantó turc. La platja està al mateix centre i el passeig marítim està plé de banyistes i cafeteries.

A Larnaka va arribar fa 2000 anys un viatger. El patrò de la ciutat, Lazarus. S'havia mort a Palestina i el va ressucitar Jesus. Lazarus impressionat, es va fer seguidor seu i va viatjar a Larnaka, a unes poques milles de mar. Allà va fer de bisbe de la comunitat cristiana, fins que es va morir per segona vegada. Anys més tard, cap el segle IX, l'emperador bizantí va fer portar les seves restes a Constantinopla i a canvi va construir l'esglèsia actual. Quan els creuats llatins van saquejar Constantinopla, es van emportar les restes a Marsella.

L

La Conxita torna a Barcelona i pararà a Roma a veure uns amics. Jo seguiré viatge a Tel Aviv. Avui ha començat a Israel el Giro d'Italia. Israel ha pagat 27 milions d'euros per la publicitat que això li dona. Els guardians del camp de concentració de Gaza segueixen tirant a matar als joves que s'atraveixen a aproparse a les alambrades. Les ciutats i l'escriptura van néixer a l'est del Mediterrà. Cal seguir viatge per llegir amb els peus i els ulls que és el que ara hi està naixent. La línea verda, el mur del Líban, va desapareixer amb el final de la guerra civil, però segueix en la ment dels libanesos. El mur de Xipre és real i sembla que tothom s'ha acostumat. El mur de Palestina e Israel és cada cop mès fosc.

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario