Dels viatges i del viatger. Llibre "Mapas, muros y montañas" PDF

... i així em veu ara

Així  em veia la meva filla Alicia en començar els viatges...

Gener 2021.

"Mapas, Muros y Montañas"

Tot viatge te un abans, un durant i un després. Preparar, viatjar i recordar-ho. Ara s'acaba una manera de viatjar i abans de que comenci un altre, cal ordenar els records. Ho he fet en un llibre que m'ha sortit de 290 pàgines, amb 240 fotos triades entre més de 5000 i 25 mapes entre milers de lectures del mapamundi. "Mapas, Muros y Montañas" son reflexions escrites del que he llegit amb els peus durant 20 viatges, 80 països y cinc continents. Vuit anys que van del final d'una crisi, al 2012, fins al començament de la següent, al 2020. Dos anys de reescriure i ordenar records.

Els amics dels viatges i els que ho seguíeu al bloc o Facebook també hi éreu. No vendré el llibre perquè amb aquesta estranya crisi no ens podem trobar fàcilment ni les llibreries obrir. També crec que hi ha més gent amb ganes d'escriure que de llegir i no vull molestar. L'enviaré a la llarga llista d'amics i seguidors del blog i Facebook. Si llegeixes això i no l'has rebut, envia'm per favor un mail  alfons.sort@gmail.com 

Es un privilegi regalar-ho a tants amics i si et trobes incòmode, fes una donació a algun dels justos que he trobat durant els viatges, entre altres

Metges sense Fronteres

msf.es

OpenArms

openarms.es

Espero que t'agradi!

Mapas, muros y montañas.    (Versión PDF)

Setembre 2020.

Han passat 8 anys des de que vaig començar els viatges narrats a aquest blog. Ara el món és un altre. Fronteres tancades, avions a terra, mascaretes i salutacions a distància.

Comença un altre món. Ja va passar quan jo deixava de ser un nen, llavors el franquisme s'enfonsava i l'església es retirava. La ciència i la tècnica ho arreglarien tot. Cada any érem més rics i viuriem millor. Un món al abast de qui el volgués descobrir.

Han sigut 8 anys de viatjar fora dels murs i adonar-me del que venia. El progrés de la Xina i l'Orient. La crisi demogràfica d'Occident. Tots compartim la informació però la riquesa cada cop la tenen menys. Un impossible creixement continu en un món de recursos limitats.

No podia imaginar que la nostra resposta a un virus similar a les grans grips fos el detonant. Hem actuat com un sistema immunitari exagerat que ha sigut el detonant a una crisi inevitable. Soc optimista perquè l'epidèmia no afecta als joves i ajuda a morir a persones molt grans o malaltes. La crisi crea pobresa però no guerres.

Potser es el moment de tancar el cicle de "vialogos", converses del camí, que hi ha al blog i posar-ho en un llibre de paper per conservar-ho millor. El que he escrit explicarà com vaig veure el món d'aquells anys durant els meus viatge. Moltes coses seguiran canviant de pressa i l'escrit quedarà com una foto fixa d'un món antic. Ja em passa al rellegir-ho i potser aquest serà el seu valor.

Mentre no sigui possible viatjar lluny, Barcelona és una ciutat a on es parlen tots els idiomes del món. El viatge fora dels murs també és "sota dels ponts". Durant el confinament podia dialogar amb sense sostre que esperaven la fi del Ramadà i un forat al mur per tornar al Marroc, viatgers extrems que acampaven al carrer del luxe esperant marxar de la ciutat buida. Amb la bicicleta trobo l'africà que treballa al delta dels rius i s'amaga perquè a ell no li arriba la protecció econòmica.

Aquest canvi, que imaginem sanitari, fa caure els murs, i de moment he canviat avió per bicicleta per camins antics que tornen.

Maig 2012.  

Els humans segurament vivim ara el menys dolent dels mons que hi ha hagut. L’esperança de vida és més alta que mai, la violència en conjunt  menor que a qualsevol època anterior i les possibilitats per a les nostres capacitats són màximes. Però el nostre món canvia molt de pressa i potser estem a tocar els límits d’aquesta època de creixement. Val la pena reflexionar sobre tot això caminant per racons del planeta en que no he estat mai. No pots entendre ni parlar d’algú amb qui no has compartit alguna cosa.

M’agrada veure com eren els llocs fa anys i com són ara. Posar-me als ulls dels que veuen el món amb ulls diferents dels meus. Viatge d’estudis.

Cal apropar-se a les cultures que es vol conèixer. A peu, en transports locals, menjant i dormint com ho fan els locals i parlant si és possible la seva llengua. S’ha de caminar, llegir i parlar molt.

El primer viatge d'aquesta etapa va ser a Etiòpia al 2012, i desprès, Xina, Índia, Indonèsia, Andes, Sud d’Àfrica, Sibèria, Iran, Càucas, Sudamèrica, Himalaia i Asia Central, Centroamèrica ... Sempre queden llocs per conèixer.

He acabat aquesta introducció en les últimes etapes de la travessa a peu del Pirineu de mar a mar. Més de 800 km caminant i 40.000 metres de pujada repartits en quatre estius. Les muntanyes són una escola i tant com he pogut, les he inclòs en els viatges. Muntanyes budistes sagrades de la Xina, Sri Lanka o Corea. Dels Andes Centrals i del Nord. Volcans de les illes indonèsies de Borneo, Java i Lombok. Himalaia. Dalt dels cims la vista és millor.

La meva manera d’ordenar les coses i les emocions és escriure. Un diàleg personal i amb tots els que el vulguin compartir. Fa anys ordenava les idees amb cartes, diapositives, fotos o vídeos. Ara en un blog que es pot convertir en llibre del viatge.

La literatura de viatges és un gènere variat que inclou superherois. Tintin, Corto Maltés, Massagran, Quijote o Ulises.

La literatura de viatges inclou també Guies o revistes com Altaïr. També relats amb detalls del viatge i reflexions sobre els llocs visitats. He llegit tot el que he pogut de Kapuscinski, Reverté i de molts altres viatgers escriptors.

Un Blog, alfonssort.blogspot.com , triar entre moltes fotografies, consultar Wikipedia i editar per Internet a mida que hi ha nous viatges. És un luxe. No tenien aquestes posibilitats els pioners venecians, àrabs o xinesos que van aprofitar  l’impremta per explicar el que havien vist.

Hi ha entrades en català i en castellà, però l’idioma més útil és el que fas servir quan parles amb un altre persona. Anglès, francés, portugués, italià. Les paraules apreses d'alguns dels 5000 idiomes en que ens entenem. 

La majoria dels viatges els faig sol. Quasi sempre vaig amb algú, però són amistats intenses i breus. El transport local permet parlar amb els locals. Dormir en dormitoris, cases i hostels posa en contacte amb altres viatgers.

Tots els viatges són part d’un únic i llarg viatge. Viatges de les sabanes africanes en que van aparèixer els primers humans, fins a les futuristes ciutats asiàtiques del Pacífic. Del fons del mar, amb taurons balena, fins dalt dels cims andins o nits perdut a boscos tropicals. Un relat obert i sense final.

Bon camí!

Alfons Sort
alfons.sort@gmail.com